Roma clàssica

La denominació '___protected_title_0___' fa referència al periodo clàssic de l'Antiga Roma, i encara que a voltes s'ampra estenent-se a tota la dimensió temporal d'esta (de el VIII a el V) més pròpiament deu reservar-se per al final de la República romana (II i I) i el començ del Imperi romà (I i II), la fase denominada Principat (dinasties Juliol-Claudia i Antonina fins a Marco Aurelio), sent els sigles de la decadència romana (de el III a el V) considerats un periodo no clàssic.

En térmens polítics, socials i econòmics, la Roma clàssica es caracterisa per l'adaptació de les institucions republicanes a l'eixercici personal del poder (dictadures i Imperi), l'expansió territorial, el fi de les lluites socials anteriors entre patricios i plebeyos, en benefici d'un concepte de ciutadania estratificada en categories econòmiques (aristocràcia senatorial, classe ecuestre...) i el predomini del modo de producció esclavista, acabant-se en la [[crisis del sigle III|crisis de el III]]. Les formes culturals es caracterisen per l'influència de la cultura helenística, mentres que el periodo anterior provenia en major mida de l'herència etrusca i el desenroll endógeno de la cultura llatina; i en el periodo posterior es va vore grandement influït pel cristianisme.