Anar al contingut

Erromintxela

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Erromintxela és el nom que rep el parla eusquérica dels gitanos que viuen en Euskal Herria (buhameak o ijitoak). És una forma criollizada del romaní, en grans influències lèxiques del vasc. Ademés, el grup humà que ho parla també és denominat erromintxela. Este grup ètnic, usualment considerat part del poble gitano, viu en les províncies de Viscaya, Àlaba, Guipúscoa i Navarra en Espanya, i en Labort i les zones montanyoses de Sola en França.

Descripció llingüística

[editar | editar còdic]

L'estudi d'este dialecte del romaní va començar l'any 1885. I en 1921 ho varen estudiar Berraondo i Oiarbide. En l'actualitat s'han realisat diferents estudis llingüístics sobre el erromintxela, entre ells el "Estudie soci llingüístic del erromintxela" promogut i realisat per l'associació cultural gitana Kale Dor Kayiko, ubicada en el País Vasc, de la mà de l'Acadèmia de la Llengua Vasca Euskaltzandia i el Departament de Vasc de l'UPV (Universitat del País Vasc), any 1995-1996.

  • Mare: batia
  • Pare: batoa
  • Cap: keroa
  • : basta
  • Cama: pindrua
  • Nom: txipa
  • Casa: kera
  • Tenda: mertxa
  • Gran: baroa
  • Menut: txinoa
  • Bonico: pukerra
  • Bo: latxoa
  • Aigua: pañia
  • Llet: xute
  • Vi: llosa
  • Caca: fula
  • Gos/Policia: txukela
  • Gat: txitxaia
  • Treballar: kurratu
  • Demanar: mangatu
  • Amar: piratu
  • Beure: piautu
  • Anar: najel egin
  • Vore: dikelatu
  • Fer: kerau

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]