Llengües criollas de base espanyola
Les llengües criollas de base espanyola són les llengües criollas la base lèxica de les quals principal procedix del idioma espanyol. Estes llengües criollas poden aplegar a diferir molt notablement de l'espanyol estàndar, no solament en gramàtica sino que els canvis fonètics freqüentment fan difícil identificar les paraules en les de l'espanyol modern. El següent esquema representa les principals divisions dins de les varietats (criollas i no criollas) formades a partir de l'espanyol medieval:
Les llengües criollas de l'espanyol varen sorgir de concidiones de contacte llingüístic molt peculiars associades al periodo virreinal i varen escomençar com pidgins que servien de vehícul comunicatiu simplificat a persones que parlaven espanyol i persones la llengua materna de les quals diferia notablement de l'espanyol. Eixos pidgins simplificats, en ser la base de la llengua de les següents generacions, varen donar lloc a llengües criollas en una estructura estable i diferent tant de l'espanyol estàndar com del pidgin a partir del com es varen formar.
Llengües criollas basades en l'espanyol
editarChabacà
editar- Artícul principal → Idioma chabacà.
El chabacà (també chavacano) es parla en vàries ciutats de Filipines. És l'idioma principal de la Ciutat de Zamboanga, a on segons el cens de 2000 era la llengua principal de 69.041 famílies.[1] També es parla o parlava en algunes parts de Cavite, Ternate i en Sabah, Malàsia, que es troba prop de les Filipines. Gran part del vocabulari ve de l'idioma espanyol, mentres que la gramàtica està basada en estructures de les llengües locals, de la família malayo-polinesia. El chabacà s'usa en l'educació primària, televisió i ràdio. No és en general inteligible per als parlants de l'espanyol, llevat alguna frase solta; actualment està incorporant moltes paraules de l'anglés.
Palenquero
editar- Artícul principal → Criollo palenquero.
El criollo palenquero és una llengua criolla espanyola parlada en Colòmbia, i que tenia al voltant de 2500 parlants en 1989.
És parlat en la vila de Sant Basilio de Palenque que està al surest de Cartagena d'Índies i en alguns veïnats de Barranquilla.
La vila va estar formada per esclaus fugitius (cimarrones) i alguns indígenas. Degut a que molts esclaus no estaven subjectes al contacte dels espanyols, els palenqueros parlen una llengua criolla de l'espanyol i llengües africanes.
Els parlants de l'espanyol són incapaços d'entendre el palenquero. Té algunes influències del kikongo de la República Democràtica del Congo. Un 10% de la població menor de 25 anys parlava palenquero en 1998. Molts dels seus parlants són vells.
Jopará
editar- Artícul principal → Yopará.
Des de 1992, el Ministeri d'Educació de Paraguay va començar a ensenyar guaraní en la seua forma pura, diferenciant de lo que és cridat jopará, que és una mescla del guaraní en l'espanyol i que és la llengua materna real de la majoria dels paraguayans en l'actualitat.
Espanyol boç
editarEl espanyol boç va ser una llengua criolla basada en l'espanyol, hui extinta, que va poder haver consistit en una mescla d'espanyol i kikongo en influències portugueses.[2] L'evidència existent és insuficient per a atestar si el boç va ser en algun moment una sola llengua coherent o estable o si el terme solament es referia a qualsevol idiolecte de l'espanyol que incloguera elements africans.
L'espanyol boç va ser parlat pels esclaus africans en Cuba i en atres zones de Sudamérica i Centroamérica des de el XVII fins a la seua possible extinció al voltant de 1850.[3]
Llengües criollas influïdes per l'espanyol
editarPapiamento
editar- Artícul principal → Papiamento.
El papiamento, papiamen o papiamentu és una llengua criolla parlada per 359.000 persones. És parlat per unes 179.000 persones, principalment en les illes de Curazao i Bonaire en les Antilles Neerlandeses (en 1998) i per unes 100.000 en l'illa d'Aruba (en 2004). El restant dels seus parlants, estan establits principalment en els Països Baixos.
Este criollo ha segut descrit com molt similar a l'idioma espanyol pel contacte constant en la veïna Veneçola, un país hispanohablante, pero és originalment un criollo portugués per la semblança entre l'espanyol i el portugués.
Fá d'Ambô
editar- Artícul principal → Criollo annobonense.
La llengua criolla de l'illa d'Annobón en Guinea Equatorial conegut com falar d'Ano Bom (fá d'Ambô o fla d'Ambu) és anàlec en el criollo portugués forre, parlat per 9.000 persones en l'illa de Annobón i Bioko. En efecte, el fá d'Ambô és derivat del forre i compartix la mateixa estructura (un 82% del seu lèxic).
En el XV l'illa va ser descoberta i habitada per Portugal, pero en el XVIII, va intercanviar alguns territoris d'Àfrica en Espanya. No obstant, la població de Annobón es va opondre al canvi i es va mantindre hostil als espanyols. Esta hostilitat, combinada en l'aïllament de l'illa respecte al restant de Guinea Equatorial i la seua proximitat en Sant Vaig prendre i Príncip, a només 400 km de l'illa, varen assegurar i varen preservar la seua identitat.
El fá d'Ambô té algunes paraules d'orige espanyol (un 10% del seu lèxic), pero algunes paraules són d'orige dubtós per la semblança entre l'espanyol i el portugués.
Pichinglis
editar- Artícul principal → Idioma pichi.
El pichinglis és parlat en Bioko, Guinea Equatorial; és un criollo anglés derivat de krio de Sierra Leona i del criollo anglés de Calabar, Nigèria. Pel seu contacte en l'idioma espanyol en l'illa, ha adquirit lèxic prestat, aixina com algunes atres influències.
Sanandresano
editar- Artícul principal → Criollo sanandresano.
El sanandresano és, junt en l'espanyol i l'anglés, una de les principals llengües del Archipèlec de Sant Andrés, Providència i Santa Catalina, Colòmbia. El seu lèxic procedix en un 73% de l'anglés, un 17% de l'espanyol i un 10% d'idiomes africans.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Many Voices, One Nation: The Philippine Languages and Dialects in Figures [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
- ↑ Clements, J. Clancy. "Boç Spanish of Cuba", The Linguistic Legacy of Spanish and Portuguese, Cambridge University Press, 2009. 9780511576171
- ↑ Lipski, John M. "Where and how does boç Spanish survive?", Spanish in Contact: Policy, Social and Linguistic Inquiries, John Benjamins Publishing Co., 2007.
Bibliografia
editar- Cano, Rafael (coord.): Història de la llengua castellana. Barcelona: Ariel Llingüística, 2005.
Enllaços externs
editar- «Les llengües criollas (afro)ibèriques: estat de la qüestió».Universitat de l'Estat de Pennsylvania, Estats Units.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lenguas criollas de base española» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.