Anar al contingut

Llengües criollas de base portuguesa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
El criollo caboverdiano utilisat en una presentació en Cidade Velha, Cap Vert

Les llengües criollas portugueses són llengües criollas en un orige derivat del lèxic portugués. El criollo caboverdiano, el criollo de Guinea-Bisáu i el papiamento són els idiomes criollos de base portuguesa en més parlants.

Orige

[editar | editar còdic]

[[Descobriments portuguesos|L'exploració portuguesa durant els sigles XV i XVI]] va resultar en l'establiment del imperi portugués, en llocs comercials, forts i colónies en Àfrica, Àsia i Amèrica. El contacte entre la llengua portuguesa i les llengües natives va donar lloc a molts pidgins de base portuguesa, utilisats com llengües franques per tota l'esfera d'influència portuguesa.

Fins fa poc, les llengües criollas es consideraven dialectes "degenerados" del portugués que no mereixien atenció. Com a conseqüència, existix poca documentació sobre els detalls de la seua formació. Des del XX, l'aument de l'estudi dels idiomes criollos per part dels llingüistes ha resultat en l'alvanç de vàries teories. La teoria monogenética dels pidgins assumix que un idioma pidgin basat en portugués, denominat pidgin portugués d'Àfrica occidental, es parlava entre els sigles XV i XVIII en els forts establits pels portuguesos en la costa d'Àfrica occidental. Segons esta teoria, esta varietat va poder haver segut el punt de partida de totes les llengües pidgin i criollas. Açò pot explicar fins a cert punt l'existència d'elements lèxics portuguesos en molts criollos, i explicaria les numeroses similituts gramaticals compartides per dits idiomes, com per eixemple la preposició na, que significa "en" que vindria de la contracció portuguesa na, que significa "en la".

Orige del nom

[editar | editar còdic]

La paraula portuguesa que significa "criollo" és crioulo, que deriva del verp criar (mateix significat en castellà i portugués) i un sufix -oulo d'orige discutit. Originalment, la paraula s'usava per a distinguir a la gent naixcuda i criada en les colónies, sense importar la seua ètnia, dels que naixien en la seua terra natal. En Àfrica, a sovint s'aplicava a la gent naixcuda localment d'ascendència portuguesa (total o parcial), a diferència de la gent naixcuda en Portugal; mentres que en Brasil també s'utilisava per a distinguir als afrodescendientes naixcuts localment dels que havien segut duts d'Àfrica com a esclaus.

No obstant, en el temps este sentit genèric es va perdre, i la paraula crioulo i els seus derivats (com "criollo" i els seus equivalents en atres idiomes) varen aplegar a referir-se a vàries comunitats específiques de l'Alta Guinea i els seus idiomes: el poble guineano i el seu idioma criollo, el poble caboverdiano i la seua idioma kriolu, idiomes que fins a hui en dia permaneixen llengües franques en els seus països.

Llista concisa

[editar | editar còdic]

Àfrica

[editar | editar còdic]

L'alta guinea

[editar | editar còdic]

Els idiomes criollos de base portuguesos més antics són els crioulos o kriolus de l'Alta Guinea, naixcuts al voltant dels assentaments portuguesos a lo llarc de la costa noroest d'Àfrica. El kriolu és la llengua materna de la majoria dels habitants de Cap Vert. En Guinea-Bisáu el kriol s'utilisa com lingua franca entre aquells sense llengua en comuna i és la llengua materna d'una població creixent. Consten de tres idiomes:

El golf de guinea

[editar | editar còdic]

Un atre grup d'idiomes criollos es parla en el Golf de Guinea, en Sant Vaig prendre i Príncip i Guinea Equatorial.

És provable que molts atres idiomes criollos de base portuguesa varen existir en les antigues feitorias portugueses en el Golf de Guinea, i també en la regió del Congo.cita requerida

Pidgins portuguesos

[editar | editar còdic]

Els pidgins portuguesos encara existixen en Angola i Moçambic .cita requerida

El sur d'Àsia

[editar | editar còdic]

Índia

[editar | editar còdic]

Els numerosos llocs d'alvançada portuguesos en Índia i Sri Lanka varen donar orige a moltes llengües criollas portugueses, de les quals solament unes poques han sobrevixcut fins al present. El grup més gran eren les llengües norteiro, parlades pel poble norteiro, el indo-portugués cristià en el nort de Konkan. Eixes comunitats estaven centrades en Baçaim, el modern Vasai, que llavors es dia la "Cort del Nort de l'Índia portuguesa" (en oposició a la "Cort del Sur" en Goa). Les llengües criollas que es parlen en Baçaim, Salsete, Thana, Chevai, Mahim, Tecelaria, Dadar, Parel, Cavel, Bandora (actual Bandra), Gorai, Morol, Andheri, Versova, Malvan, Manori, Mazagão i Chaul ara estan extintes. Els únics criollos de Norteiro que sobreviuen són:

Sri Lanka

[editar | editar còdic]

Importants criollos portuguesos varen florir entre les comunitats burgher i kaffir de Sri Lanka:

El surest d'Àsia

[editar | editar còdic]

Els primers criollos portuguesos de la regió provablement varen sorgir en el XVI en Malaca, Malàsia, aixina com en les Molucas. Despuix de la pren d'eixos llocs per part dels holandesos en el XVII, molts parlants dels criollos d'esta regió varen ser duts com a esclaus a atres parts d'Indonèsia i a Suràfrica, i varis d'estos idiomes varen sobreviure fins a el XIX i XX:

Els portuguesos varen establir la seua presència en l'illa de Flores, Indonèsia en el XVI, principalment en Larantuka i Sikka; pero l'idioma criollo local, si ho va haver, no va sobreviure.cita requerida

Macau

[editar | editar còdic]

Els portuguesos varen establir a Macau a mitan del XVI. Allí es va desenrollar Patua, un criollo de base portuguesa.

Sudamérica

[editar | editar còdic]

Uns pocs idiomes criollos de base portuguesa es troben en Amèrica del Sur:

  • El papiamento es parla en Aruba, Bonaire i Curaçao.
  • El saramacan de Surinam.
  • La cupópia de Brasil està casi extinta.
Ubicació d'Aruba, Bonaire i Curaçao, a on es parla papiamento

El papiamento (parlat en Aruba, Bonaire i Curaçao en el Carib) està estretament relacionat en els criollos de l'Alta Guinea:[1] el criollo de Guinea-Bissau i especialment en el criollo caboverdiano. El papiamento té una base portuguesa, i també té influència del castellà[4] i de l'holandés.

No hi ha consens sobre la posició del Saramaccan. Alguns investigadors ho classifiquen com criollo de base portuguesa que va ser relexificado en lexemas de l'anglés, pero segons atres investigadors, el Saramaccan podria ser un criollo de base anglesa en paraules portugueses, ya que la seua morfologia i sintaxis és semblat al dels criollos surinameses Sranan, Ndyuka i Maroon), a pesar de l'alt percentage de paraules d'orige portugués. Atres idiomes criollos de base anglesa de Surinam, com Paramaccan o Kwinti, també tenen influències portugueses.cita requerida

Encara que a voltes classificada com criolla, la llengua Cupópia del Quilombo do Cafundó, en Bot de Pirapora, São Paulo, descoberta en 1978 i parlada per menys de 40 persones com a llengua secreta[5] és millor classificada com una varietat del portugués ya que és estructuralment similar al portugués, a pesar de tindre una gran cantitat de paraules bantúes en el seu lèxic. Per a llengües en estes característiques, HH do Couto va crear la designació de anticriollo,[6] que seria lo contrari d'una llengua criolla, tal com ho veuen les teories d'entrada no europees (ie: criollos = gramàtica africana + lèxic europeu; anticriollos = gramàtica europea + lèxic africà).

Segons alguns investigadors, hi ha un dialecte del portugués parlat en Helvecia, al sur de Baïa que presenta signes de descreolisació. Antics criollos de base portuguesa originaris d'Àfrica encara es conserven en les vores rituals de les religions animista afrobrasileñas (Candomblé)cita requerida.

Brasil

[editar | editar còdic]

Segons alguns la llengua vernàcula de Brasil (no el portugués brasiler oficial i estàndar) va resultar de la descreolisació d'un criollo de base portuguesa i les llengües dels pobles originaris de Brasil; pero esta no és una opinió àmpliament acceptada. El portugués brasiler vernàcul és continu i mútuament inteligible en el portugués europeu i, de fet, prou conservador en alguns aspectes.[7] Especialistes acadèmics compilados pel llingüiste Volker Noll[8][9] afirmen que els fenomens llingüístics brasilers són la "nativização", nativisació /nativisme de forma més radicalment romànica. Els fenomens en el portugués brasiler són herència del llatí clàssic i del portugués antic. Esta no és una forma criolla, sino una forma romànica radical.[7] Independentment dels préstams i els canvis menors, es deu tindre en conte que el portugués brasiler no és un criollo portugués, ya que tant la gramàtica com el vocabulari seguixen sent portuguesos "reals" i els seus orígens es remonten directament al portugués europeu del XVI. Alguns autors, com el suec Parkvall,[10] la classifiquen com semicriollo en el concepte definit per Holm:[11] una llengua semicriolla és una llengua que ha sofrit “una reestructuració parcial, produint varietats que mai varen anar totalment pidginisades i que conserven una part substancial de l'estructura de les seues lexificadores (...) al mateix temps que mostra un notable grau de reestructuració”. No obstant, acadèmics com Anthony Julius Naro i Maria Marta Pereira Scherre varen demostrar cóm tots els fenomens que es troben en el portugués brasiler també es poden trobar en el portugués europeu modern regional i en el portugués europeu dels anys 1500 i 1600, com la poesia èpica de Luís de Camõés, aixina com atres lengues romançes com l'occità aranés, el francés, l'italià i el rumà, catalogant estos fenomens com una deriva romanç natural. El portugués brasiler vernàcul és una continuació del portugués europeu i la seua fonètica és més conservadora en varis aspectes, caracterisant la nativisació d'una koiné formada per vàries variacions regionals del portugués europeu dutes a Brasil i el seu deriva natural.

Amèrica del nort

[editar | editar còdic]

També s'han detectat rastres d'un pidgin basat en portugués entre la població esclavizada en Nova Holanda.[12]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 gov. cv/bitstream/10961/207/1/Upper%20Guinea%20Origins%20of%20Papiamentu. pdf «The Upper Guinea Origins of Papiamentu: Linguistic and Historical Evidence».Diachronica.26(3)
    319–379.ISSN 0176-4225.doi:10.1075/dia.26.3.02jac.
  2. ↑ Forre was a declaration of freedom of a specific slave used in Portugal and its colonies. These were the most wished documents for the enslaved population. These freed slaves developed and stabilized a creole.
  3. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. ↑ Schwegler, Armin (1999). «Monogenesis Revisited», Rickford (ed.). Creole Genesis, Attitudes and Discourse (en en), Amsterdam: John Benjamins, p. 252.
  5. ↑ «», O Estat de S. Paulo (en pt).
  6. ↑ Couto, Hildo Honório do (2002). Anticrioulo: Manifestação llingüística de resistência cultural (en pt), Brasília, DF: Thesaurus Editora. ISBN 85-7062-320-8.
  7. ↑ 7,0 7,1 «today/20120906121025/http://www. parabolaeditorial. com. br/releaseorigens. htm Origens do português brasileiro». www. parabolaeditorial. com. br. Archivat des d'el parabolaeditorial. com. br/releaseorigens. htm original, el 2012-09-06.
  8. ↑ Noll, Volker (1999). Dones Brasilianische Portugiesisch: Herausbildung und Kontraste (en de), Heidelberg: C. Winter.
  9. ↑ «travessa. com. br/o-portugues-brasileiro-formacao-e-contrastes/artigo/ddb98df7-bdbd-4b7c-929a-780431289d26 O Português brasileiro: Formação i contrasts» (en pt). travessa. com. br. Consultat el 2018-10-02.
  10. ↑ Parkvall, Mikael (1999). «The Alleged Creole Past of Brazilian Vernacular Portuguese», d'Andrade (ed.). Crioulos de base Portuguesa, Braga: Associação Portuguesa de Linguística., p. 223.
  11. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  12. ↑ «», Journal of Pidgin and Creole Languages Vol. 34, No. 1.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengües_criollas_de_base_portuguesa&oldid=1399728»