Sranan tongo

El sranan tongo (lliteralment, «llengua de Surinam»), també conegut com surinamés, és una llengua criolla de base lèxica anglesa parlada principalment en Surinam i, en menor mida, en els Països Baixos i atres comunitats de la diàspora surinamesa. És la llengua materna d'unes Plantilla:Formatnum2 persones i és parlada per més de mig milló de persones com a primera o segona llengua. Encara que carix d'estatus oficial, constituïx la principal llengua franca i un dels principals idiomes nacionals de Surinam.

El sranan tongo es va desenrollar entre els sigles XVII i XVIII com a llengua de contacte entre els colonizadores anglesos i els africans esclavizados procedents d'Àfrica occidental i central en la llavors colónia anglesa de Surinam. Despuix del pas del territori a domini neerlandés en 1667, l'idioma va continuar utilisant-se com a llengua vehicular entre els distints grups ètnics i llingüístics del país, incorporant una important influència lèxica del neerlandés, ademés d'aportes del portugués, de diverses llengües africanes i, en menor mida, de les llengües indígenes de Surinam. La posterior arribada de treballadors contractats procedents de l'Índia, Java i China va reforçar el seu paper com a llengua comuna de comunicació.

Encara que durant bona part del sigle XX el seu us va ser relegat en l'àmbit educatiu i administratiu en favor del neerlandés, el sranan tongo va ser adquirint un creixent reconeiximent social des de la segona mitat del sigle XX. En 1986 el Govern de Surinam va aprovar una ortografia oficial per a la llengua, que des de llavors s'ampra en la lliteratura, la prensa i atres àmbits culturals, si be continuen coexistint grafies influenciades per l'ortografia neerlandesa. En l'actualitat el sranan tongo ocupa un lloc destacat en l'identitat cultural surinamesa i seguix sent d'us quotidià tant en Surinam com entre les comunitats surinamesas establides en els Països Baixos.

Aspectes històrics, socials i culturals

Nom

El nom sranan tongo significa lliteralment «llengua de Surinam» o «idioma surinamés». Està format per sranan («Surinam» o «surinamés») i tongo («llengua» o «idioma»), veu derivada del anglés tongue, que, de la mateixa manera que esta i el francés langue, pot significar tant l'orgue anatòmic com l'idioma. També és freqüent la grafia Sranantongo, escrita com una sola paraula, especialment en l'ortografia oficial i en part de la bibliografia llingüística.

Ademés de sranan tongo i Sranantongo, l'idioma rep ocasionalment el nom de surinamés, especialment en els Països Baixos. No obstant, esta denominació sol considerar-se poc precisa, ya que en Surinam existixen numeroses llengües natives i l'adjectiu «surinamés» pot fer referència a qualsevol d'elles. Aixina, per eixemple, el sarnami —llengua de la comunitat indosurinamesa— significa igualment «surinamés».

Durant l'época colonial la llengua va ser coneguda en freqüència com Negerengels («anglés de negres») i Taki Taki («parla» o «charrada»). En l'actualitat abdós denominacions es consideren generalment obsoletes i de caràcter pijoratiu, per lo que han segut substituïdes casi per complet pel nom autòcton sranan tongo.

Us modern

Encara que el sistema educatiu formal neerlandés va reprimir el sranan tongo, poc a poc va ser sent més acceptat pel establishment, especialment durant la década de 1980, quan va ser popularisat pel dictador Dési Bouterse, qui solia pronunciar discursos nacionals en sranan tongo. El sranan tongo seguix sent àmpliament utilisat en Surinam i en les grans àrees urbanes neerlandeses poblades per immigrants de Surinam, especialment en conversacions informals, que a sovint ho mesclen lliurement en el neerlandés. El canvi de còdic escrit entre sranan tongo i neerlandés també és comú en la comunicació mediada per computadora. Les persones a sovint se saluden en sranan tongo dient, per eixemple, fa waka (cóm estàs), en lloc del més formal hoe gaat het (cóm estàs).

Referències

[[:|{{{2}}}]]