Poble mardica

Erro al crear miniatura:

Un mardica i la seua esposa, detall d'una ilustració publicada en A Collection of Voyages and Travels (1704), compilada per Awnsham Churchill i John Churchill.

Els mardicas (

• ;

• ) varen ser una comunitat històrica de les Índies Orientals Neerlandeses formada per antics esclaus libertos, captius lliberats i els seus descendents. Varen estar presents en diversos centres urbans i comercials de l'archipèlec, especialment en Batavia (actual Jakarta), Kampung Tugu, Ambon, Ternate i atres enclavaments de l'administració colonial neerlandesa.

La comunitat estava integrada principalment per cristians procedents de diversos territoris de l'antic Imperi portugués en Àsia i Àfrica, aixina com pels seus descendents. Els seus membres varen desenrollar una identitat cultural pròpia caracterisada per l'us de varietats criollas de base portuguesa, l'adopció de noms portuguesos i neerlandesos i una estreta vinculació en les estructures militars i administratives de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals.

Les autoritats neerlandeses els classificaven habitualment com inlandse Christenen («cristians indígenes») i els consideraven una comunitat diferenciada tant dels europeus com de la major part de les poblacions autòctones musulmanes de l'archipèlec.

A lo llarc dels sigles XVIII i XIX els mardicas varen ser integrant-se progressivament en atres comunitats euroasiàtiques i criollas de les Índies Orientals Neerlandeses, fins a desaparéixer com a grup diferenciat en els registres colonials.

Etimologia

El terme mardica procedix del portugués mardica o mardicas, forma relacionada en el malayo merdeka, que significa «lliure» o «independent». A la seua volta, merdeka deriva del sánscrito maharddhika (महर्द्धिक), el significat original del qual era «ric», «pròsper», «afortunat» o «poderós».

En l'archipèlec malayo, el vocablo merdeka va passar a designar a una persona lliure, especialment a un esclau que havia obtingut la llibertat o a algú exent de servitut i atres obligacions personals. Els portuguesos varen adoptar la forma mardica durant la seua expansió pel Surest Asiàtic en el sigle XVI, amprant-la per a referir-se a esclaus libertos, captius cristianizados i atres grups de població vinculats als seus dominis asiàtics.

Posteriorment, els neerlandesos varen incorporar el terme a la seua pròpia terminologia colonial baix la forma Mardijker. Encara que en orige conservava el sentit de «persona lliure» o «lliberte», en el temps va passar a amprar-se com a denominació colectiva per als cristians lliures i els seus descendents establits en les Índies Orientals Neerlandeses.

La mateixa raïl etimològica es conserva en l'actual idioma indonesi, a on la paraula merdeka significa «llibertat» o «independència» i constituïx un dels conceptes centrals del nacionalisme indonesi modern.

Orígens històrics

Els orígens dels mardicas es remonten a l'expansió portuguesa per l'oceà Índic i el Surest Asiàtic durant els sigles XVI i XVII. A mida que l'Imperi portugués establia enclavaments comercials i militars en territoris com Goa, Malaca, Ceilan, les Molucas i atres regions d'Àsia, es va desenrollar una àmplia ret d'intercanvis humans que incloïa el trasllat d'esclaus, soldats, comerciants i poblacions cristianizades entre distints dominis portuguesos.

Una part important dels futurs mardicas estava formada per esclaus procedents de l'Índia, la península malaya, Ceilan, Bengala, la costa de Coromandel, diverses regions d'Àfrica i atres territoris baix influència portuguesa. Molts havien segut batejats i educats en la fe cristiana abans de ser traslladats a distints enclavaments colonials del Surest Asiàtic.

El terme mardica no designava originalment un grup ètnic, sino una condició jurídica. Els portuguesos utilisaven la paraula per a referir-se a esclaus manumitidos o persones lliures d'orige asiàtic vinculades als seus dominis orientals. En el temps, esta denominació va passar a aplicar-se també als seus descendents i a atres comunitats cristianes d'orige similar.

La formació de la comunitat mardica com a grup diferenciat va estar estretament vinculada a l'expansió de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (VOC). Durant el sigle XVII, la conquista neerlandesa de diversos territoris portuguesos va provocar el trasllat de mils de persones a Batavia, la nova capital colonial neerlandesa en Àsia. Entre elles es trobaven esclaus, libertos, soldats auxiliars, artesans, intérprets i atres habitants de llengua portuguesa procedents d'enclavaments conquistats per la VOC.

Un acontenyiment especialment rellevant va ser la conquista de Malaca en 1641. Despuix de la caiguda de la ciutat, numerosos habitants cristians de llengua portuguesa varen ser traslladats a Batavia. Molts d'ells, o els seus descendents, acabarien integrant-se en la comunitat mardica.

Ademés dels procedents de territoris portuguesos, també es varen incorporar a la comunitat individus originaris d'atres regions del Surest Asiàtic. Entre ells varen destacar grups de Luzón, especialment de Pampanga, coneguts en les fonts neerlandeses com Papangers, que varen aplegar a eixercitar funcions militars i de seguritat dins de l'administració colonial.

Des dels seus orígens, els mardicas no varen constituir un grup homogéneu des del punt de vista ètnic. La seua identitat es va fonamentar principalment en elements culturals i jurídics compartits, com la condició de libertos o descendents de libertos, la pertinença al cristianisme, l'us de varietats llingüístiques de base portuguesa i la seua integració en les estructures colonials neerlandeses. En el pas de les generacions, estes poblacions varen desenrollar una identitat pròpia que les diferenciava tant dels europeus com de les comunitats indígenes musulmanes de l'archipèlec.

Vore també

• Topares
• Imperi portugués
• Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals
• Història d'Indonèsia
• Batavia (Índies Orientals Neerlandeses)
• Ambon
• Ternate
• Ternate (Cavite)

Bibliografia

• Andaya, Leonard I. (1993). The World of Maluku: Eastern Indonèsia in the Early Modern Period, University of Hawaiʻ@i Press. ISBN 9780824814908.

• Bosma, Ulbe; Raben, {{{nom2}}} (2008). Being "Dutch" in the Indies: A History of Creolisation and Empire, 1500–1920, NUS Press. ISBN 9789971693732.

• Foreman, John (1906). The Philippine Islands, Charres Scribner's Sons.

• Ganap, Victor (2013). Krontjong Toegoe in Tugu Village: Generic Form of Indonesian Keroncong Music.

• Jarnagin, Laura (2011). Portuguese and Lusità-Asian Legacies in Southeast Àsia, 1511–2011, Institute of Southeast Asian Studies. ISBN 9789814345569.

• (2000).Bijdragen tot de Taal-, Land- en Volkenkunde.156(3)

619-633.

• Ricklefs, M. C. (2008). A History of Modern Indonèsia Since c. 1200, Stanford University Press. ISBN 9780804761314.

• Taylor (1983). The Social World of Batavia: Europeans and Asians in Dutch Àsia, University of Wisconsin Press. ISBN 9780299087005.