Anar al contingut

Llengües criollas de base anglesa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els criollos de base anglesa són un conjunt de llengües criollas, en un orige derivat del anglés. La majoria dels criollos anglesos es varen formar en colónies britàniques, despuix de la gran expansió del poder i el comerç militar naval britànic en els sigles XVII, XVIII i XIX. Les categories principals dels criollos de base anglesa són l'Atlàntic (Amèrica i Àfrica) i el Pacífic (Àsia i Oceania).

S'estima que més de 76,5 millons de persones en tot lo món parlen un criollo d'orige anglés. Sierra Leona, Malàsia, Nigèria, Ghana, Jamaica i Singapur tenen les majors concentracions de parlants de criollo.

Colónies britàniques i difusió del idioma Inglés en el Carib en 1900.

Es discutix fins a quin punt els distints criollos del món basats en l'anglés tenen un orige comú. L'hipòtesis de la monogénesis[1][2] postula que un sol idioma, comunament cridat anglés proto-pidgin, parlat a lo llarc de la costa d'Àfrica Occidental a principis del XVI, era ancestral per a la majoria o la majoria dels criollos de l'Atlàntic (els criollos anglesos d'Àfrica Occidental i Amèrica) . En països en una població índia plural, criollos ha segut influenciat ademés pel indostaní i atres idiomes del sur d'Àsia.

Uns atres

[editar | editar còdic]

No estrictament criollos, pero a voltes cridat aixina:

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Hancock, I. F. (1969). “A provisional comparison of the English-based Atlantic creoles”. African Language Review 8: 7–72.
  2. Gilman, Charles (1978). “A Comparison of Jamaican Creole and Cameroon Pidgin English”. English Studies 59: 57-65.

Referències

[editar | editar còdic]