Guadalhorce
El Guadalhorce (del àrap, wādī l-jurs, 'riu dels silenciosos')[1] és un riu de la península ibèrica que transcorre pel sur d'Espanya i desemboca en el mar Mediterrànea. És el principal riu de la província de Màlaga i de les conques mediterrànees d'Andalusia tant per la seua llongitut com per la superfície de la seua conca. Naix en el port dels Alazores en la província de Granada i posteriorment recorre la província de Màlaga de nort a sur a lo llarc de 154 quilómetros. Desemboca en la ciutat de Màlaga, concretament en el districte de Churriana, a on se situa el parage natural protegit de la Desembocadura del Guadalhorce.
Els seus principals afluents són el riu Turón, el riu Guadalteba i el riu Gran per la marge dreta, i el riu Campanillas per la marge esquerra.
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme Guadalhorce prové del terme àrap wādī l-jurs, que significa 'riu dels silenciosos', o be, 'riu de la guàrdia'.
Aixina mateix, el riu Guadalhorce ha rebut atres denominacions que s'arrepleguen en distints texts històrics, com per eixemple "riu Màlaga" o "Guadalquivirejo" (del àrap wādī l-kabīr, 'riu gran'), hui en desús. Durant l'época de dominació romana era conegut com a riu Saduce o Saduca (ciutat en riu) existint referències al mateix en autors com Plinio, Ptolomeo i Mela.[2]
Història
[editar | editar còdic]El 29 d'agost de 1326, durant el regnat d'Alfonso XI de Castella, les tropes castellanes a les órdens del célebre escritor Don Juan Manuel, net de Fernando III de Castella, varen derrotar als musulmans en la batalla de Guadalhorce,[3] a on varen morir uns 3000 musulmans.[4] I segons alguns autors dita batalla es va lliurar en les rodalies de Teba i en el curs alt del riu Guadalhorce,[3] encara que uns atres afirmen que va ocórrer en la vega d'Archidona.[5]
En el XX es va desenrollar el "Pla Coordinat d'Obres de la zona de nous regadius del Guadalhorce", proyectant grans obres hidràuliques com els embassaments del Comte de Guadalhorce, Guadalhorce i Guadalteba, canals de derivació i rec, bots hidroelèctrics i la creació de nous assentaments de població.[6]
Curs
[editar | editar còdic]Naix en el port dels Alazores, en la serra de Sant Jorge (en Loja, província de Granada), drena la depressió d'Antequera i desemboca a l'oest de la ciutat de Màlaga. Té un curs de 166 km i un cabal anual de 8 m³/s. És el riu més llarc i caudaloso (junt al riu Guadiaro) de la província de Màlaga, el tercer d'Andalusia.
En el seu transcurs es va formar el desfiladero dels Gaitanes, un canó natural de 7 km de llongitut que separa la comarca del Valle del Guadalhorce i la depressió d'Antequera. En la zona última del seu recorregut, junt al riu Guadalmedina, forma la planura aluvial de l'Hoya de Màlaga.
La desembocadura està constituïda per dos braços, un d'ells artificial, construït per les contínues inundacions. Açò ha fet perdre sedimentación al curs tradicional, en la conseqüent pèrdua d'hàbitat per al chanquete. Entre abdós braços s'ha formant un chapull que ha sobrevixcut com a últim vestigi de zona per a aus migratòries i que constituïx el Parage Natural Desembocadura del Guadalhorce. Prop de la desembocadura està situada la depuradora d'aigües de Màlaga i els restants de l'assentament fenicio del Cerro del Villar, en els quals es podrà estudiar cóm cita requerida, per lo que va ser abandonada en el 584 abans de nostra era per a fundar Malaka.
Travessa els térmens municipals de Villanueva del Trabuco, Villanueva del Rosario, Archidona, Antequera, Ardals, Álora, Pissarra, Alhaurín el Gran, Cártama, Alhaurín de la Torre i Màlaga.
El Guadalhorce proporciona electricitat i aigua a Màlaga, a través de les centrals de Gobantes, Paredones, Gaitanejo i La Chorrada, havent una nova central proyectada en la seua desembocadura.
Afluents principals
[editar | editar còdic]En la següent taula s'intenta identificar als afluents primaris i secundaris de major llongitut.
| Riu | Font | Desembocadura | Llongitut (km) | |
|---|---|---|---|---|
| Riera Marín | s/d | Marge dreta | 22,7 | |
| Riu de la Vila | Serra del Torcal | Marge esquerra | 11,5 | |
| Riu Guadalteba | Serra dels Merinos | Embassament del Guadalteba | 45 | |
| - | Riu Almargen[nota 1] | Serra de Cañete | Embassament del Guadalteba | 15 |
| Riu Turón | La Fuensanta (Serra de les Neus) | Embassament del comte de Guadalhorce | 50 | |
| Riera Jévar | s/d | Marge esquerra | s/d | |
| Riu Gran | Serra de les Neus | Marge dreta | 30 | |
| - | Riu Pereila | Serra Blanca | Riu Gran | 16 |
| Riu Fahala | Port dels Peixcadors (Serra de Mijas) | Marge dreta | 16 | |
| Riu Campanillas | Font del Robledo (Serra de les Cabres) | Marge esquerra | 45 | |
| Riu Guadalhorce | Port dels Alazores | Baïa de Màlaga | 154 | |
Geologia
[editar | editar còdic]Geològicament, durant el Mioceno Superior, va existir en la seua vall un braç de mar, que comunicava les aigües mediterrànees i les atlàntiques a través de la Depressió Bètica, també un llit marí. En el Plioceno Inferior, següent periodo geològic, dit braç es va convertir en una gran baïa marítima delimitada per la Serra de Mijas i les ales occidentals dels Montes de Màlaga, que no sobrepassava Álora i en el centre dels quals s'elevava com una illa la serra de Cártama. Durant el restant del Plioceno, el Baix Guadalhorce adquirix la seua configuració geològica actual.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ csic. es/handle/10261/24475 Un intent de solució per a una vella controvèrsia etimològica i geogràfica: a propòsit del hidrónimo Guadalhorce (Wadi l-Jurs)
- ↑ MyCIC , 2013, pp. 2
- ↑ 3,0 3,1 Vázquez Campos, 2006, p. 312.
- ↑ O'Callaghan, 2011, p. 149.
- ↑ Vega Gutiérrez, 1953, p. 40.
- ↑ MyCIC , 2013, pp. 2-3
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFO'Callaghan2011">O'Callaghan, Joseph F. (2011). google. es/books? id=NOiAzwEJgaYC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false The Gibraltar Crusade: Castile and the Battle for the Strait, 1ª edició (en anglés), Philadelphia: University of Pennsylvania Press. ISBN 0812204638.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVázquez Campos2006">Vázquez Campos (2006). Els alvançats majors de la frontera o Andalusia (Sigles XIII-XIV), 1ª edició, Llits: Diputació de Sevilla. ISBN 84-7798-230-9.
- VV. AA, Pels rius de Màlaga. Airon Edicions, Màlaga 2004. ISBN 84-96124-03-7.
- (1953).Bolletí de l'Institut d'Estudis Giennenses.Institut d'Estudis Giennenses.Jaén:(1)
- 17-56.ISSN 0561-3590.Consultat el 20 d'abril de 2014.
- L'Opinió de Màlaga. és, laopiniondemalaga. es/malaga/2012/11/04/siete-siglos-solucion/545756. html Sèt sigles sense una solució, 04/11/2012
- (2013).Màlaga:Consultat el 3 de juny de 2020.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Guadalhorce.- es/noticia/1096170/0/ M. El Consell Andalús de la Biodiversitat analisa la regulació de l'aprofitament energètic de la biomassa naiximent del riu és monument natural
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guadalhorce» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>