Anar al contingut

Embassaments Guadalhorce-Guadalteba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els embassaments Guadalhorce-Guadalteba són un conjunt de sis embassaments del curs mig de riu Guadalhorce i dos dels seus majors afluents: el riu Turón i el riu Guadalteba. Es troben enclavados en un entorn natural del centre de la província de Màlaga, comunitat autònoma d'Andalusia (Espanya).

En l'entorn es troben tres embassaments de grans dimensions: Comte de Guadalhorce, sobre el riu Turón, Guadalhorce i Guadalteba, ubicats entre els térmens municipals d'Ardals, Teba, Campillos, Álora i Antequera. Els embassaments menors són el de Gaitanejo, el embassament del Tajo de l'Encantada i el embassament Superior del Tajo de l'Encantada.

Erro al crear miniatura:
Vista aérea de part de quatre dels embassaments: Guadalhorce, Guadalteba, Gaitanejo i Comte de Guadalhorce.

Història

[editar | editar còdic]
  • Embasse Comte de Guadalhorce: les obres d'este embassament es varen iniciar en l'autumne de 1914 baix la direcció de l'ingenier Rafael Benjumea, al com va ser otorgat el títul de Comte de Guadalhorce de mà del rei Alfonso XIII. Les obres varen concloure el 21 de maig de 1921, per a lo que es va contar en l'inauguració del rei Alfonso XIII. Este embassament va ser denominat, en un principi, pantà de la Chorrada, pero en 1953 va passar a cridar-se embassament del Comte de Guadalhorce.
  • Embassament Guadalteba-Guadalhorce: les obres d'estos dos nous embassaments varen ser posteriors, concretament en la primavera de 1966. La construcció d'estes dos nous assuts es varen portar a terme per a regular l'aigua dels rius Guadalteba i Guadalhorce.

L'assut de Guadalteba no va començar a embassar aigua fins a octubre de 1971, mentres que l'assut de Guadalhorce va escomençar en juny de 1973.

En construir estos dos assuts, es varen vore també obligats a renovar la llínea de ferrocarril i a construir tres trams de carreteres, ya que tant un tram de la llínea férrea com les carreteres varen quedar inundades pels embassaments. De la mateixa manera que varen quedar inundades un tram de la via de ferrocarril i carreteres, també varen tindre que desestajar als veïns del poble de Peñarrubia i a la seua barriada, Gobantes, a on es trobava l'estació de ferrocarril.

Estes dos últims assuts, (Guadalhorce-Guadalteba) unixen les seues aigües per a després adherir-se a les aigües ya regulades de l'embasse Comte de Guadalhorce; les quals s'arrepleguen en el embassament de Gaitanejo, abans d'introduir-se pel desfiladero dels Gaitanes.

Una senya important del conjunt d'embassaments residix que la seua explotació està condicionada per l'existència d'importants aportes salinos al got del Guadalhorce; el més important és el conegut, pero mal cridat, "Manantial de Meliones", el qual és un dels punts a on es genera més salinitat.

Llocs d'interés

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Embasse Guadalhorce-Guadalteba

Una de les coses més emblemàtiques de visitar en els embassaments és el denominat "Silló del Rei"; que és un conjunt de dos bancs, un silló i una taula tot fet de pedra, a on el rei Alfonso XIII va firmar la terminació de les obres de l'embasse Comte de Guadalhorce. Des del Silló del rei, a l'atra vora de l'embassament es pot observar la "Casa de l'ingenier" o "Casa del Comte", a la qual està tancat el pas.

També en l'embassament Comte de Guadalhorce es pot observar la frontera de l'Iglésia, la qual va ser utilisada també com a colege. Un atre dels llocs d'interés dels embassaments és el "Mirador", des del qual es pot observar, a vista de pardal tot el conjunt dels embassaments.

Els embassaments conten en vàries vies de senderes, a on poder gojar de la naturalea en primera persona. Ademés, també conta en zones de càmping, a on s'ubica un museu de la zona.

Flora i fauna

[editar | editar còdic]

Sobre la flora, lo que més abunda en tot l'entorn és el pi autòcton, deixant-se vore també eucaliptos i xares com tomello, romer i retama.

I sobre la fauna, si parlem dels peixos que habiten els embassaments, podem parlar d'una abundant població de barps i carpes, i una molt pobra població de lucios. Si parlem d'ornitologia, devem mencionar, entre els més destacats la chova, la coloma, el blauet, el falcia, el muçol i el buitre leonado entre uns atres. I si parlem de mamífers, en este entorn conviuen des de conills i llebres, fins a gats i cabres monteses.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons