Anar al contingut

Desfiladero dels Gaitanes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Desfiladero dels Gaitanes

El desfiladero dels Gaitanes és un canó excavat pel riu Guadalhorce en la província de Màlaga, comunitat autònoma d'Andalusia, Espanya, entre els térmens municipals d'Ardales, Antequera, Campillos i Álora. Conta en accés des del nort pels embassaments del Guadalhorce i des del sur, pel llogaret de La Chorrada. En els trams més angosts, tan solament té 10 metros d'esgambi i alcança més de 400 metros d'altura.

El desfiladero va ser declarat parage natural per la Llei 2/1989, de 18 de juliol.

Història

[editar | editar còdic]

La construcció d'un canal d'aigua des dels embassaments del nort fins a la Chorrada, per a aprofitar ací el desnivell en una central hidroelèctrica, va dur aparellat un camí de manteniment de dit canal, conegut com "Els balconcillos" i posteriorment com Caminito del Rei, perque l'obra va ser inaugurada pel rei Alfonso XIII el 21 de maig de 1921. Este camí de més de 3 quilómetros de llongitut té una part vertiginosa, de barres d'acer i plataformes de formigó clavades en la paret vertical i un pont sobre el mateix desfiladero sobre el canal d'aigua.

El camí rehabilitat es va obrir al públic el 28 de març de 2015 i va ser elegit per Lonely Planet com un dels millors llocs per a visitar en eixe mateix any. Fins a l'arribada del AVE, el desfiladero era l'únic accés ferroviari a Màlaga capital des de l'interior d'Espanya, en un llarc túnel excavat en la paret este del desfiladero. En l'actualitat, existix un atre túnel d'1 quilómetro, més a l'est, baix la serra de Huma, per a l'accés ferroviari de el AVE.

Geologia

[editar | editar còdic]

El parage natural Desfiladero dels Gaitanes comprén tres unitats principals: el propi desfiladero, la serra de Huma a l'est i el massiç del Almorchón a l'oest. La litologia d'estes dos serres mostra una clara discordança erosiva entre els conglomerats i calcarenitas horisontals del Mioceno (Massiç del Almorchón) i els estrats verticals de calcàreas jurásicas que dominen la serra de Huma.

La génesis del desfiladero és postalpina, en anar obrint el riu Guadalhorce un pas a través de les calcàrees i dolomías emergides. El relleu està karstificado, contabilisant-se vàries cavitats de gran interés geològic i arqueològic penjades sobre el caixer del riu.

Els desnivells són molt acusats. En els relleus que conformen el desfiladero es presenten altures de 300 metros, casi en vertical, i esgambi que en el tajo apleguen a ser de solament 10 metros. Aixina mateix, en el conjunt del parage natural s'observa un ampli ranc d'altituts, des de 200 metros en el llímit sur, a l'eixida del desfiladero, fins als 1192 metros del pico de la serra de Huma.


Referències

[editar | editar còdic]