Anar al contingut

Cerro del Villar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cerro del Villar

El jaciment arqueològic corresponent a la ciutat fenicia del Cerro del Villar està situat en la desembocadura del riu Guadalhorce en el terme municipal de Màlaga (Espanya).

Història

[editar | editar còdic]

El jaciment va ser descobert en els anys 60 i ha segut objecte d'excavacions arqueològiques des de 1987. Els treballs han posat al descobert una ciutat fenicia de grans proporcions situada en una antiga illa en la delta del riu Guadalhorce.

La ciutat fenicia, fundada en el IX[1] i abandonada possiblement en l'any 584 a. C.[2] segons la tesis d'Enrique del Pi, recolzada per Juan Manuel Muñoz Gambero, descobridor del jaciment del Cerro del Villar. Més vesprada, a raïl de les violentes inundacions provocades per l'intensa desforestación portada a terme en el territori, com a conseqüència de la transformació del bosc en zona de cultiu i l'utilisació de grans cantitats de fusta com a combustible per a la producció de ceràmica i de metals, aixina com per a la construcció naval i urbanística.

Les excavacions arqueològiques han revelat que es tracta d'un assentament fenicio, en una trama urbana complexa, en una estructura formada per grans vivendes, en carrers porticadas en possibles àrees de mercat, restants d'edificacions portuàries, una possible muralla i un cinturó industrial. Tots ells traces urbanístiques més propis d'una ciutat que d'una simple colónia.

El bon estat de conservació dels restants arquitectònics i urbanístics de la ciutat, no només pel que fa a elements constructius, sino també a tifells domèstics, constituïx un aporte d'informació de gran valor per a la reconstrucció de la vida diària de la ciutat.

No s'han produït noves excavacions des de l'any 2003, les quals varen ser dirigides per María Eugenia Aubet.[3] No obstant, l'Universitat de Màlaga ha portat a terme vàries iniciatives en dit assentament, entre elles un estudi del terreny portat a terme pel professor de història antiga Manuel Álvarez Martí-Aguilar. Dit estudi, realisat en 2021, es va realisar en l'objectiu d'investigar els desastres naturals que varen afectar a l'assentament. Va ser part del proyecte TSUNIBER, el qual volia investigar tots els terremots i tsunamis ocorreguts en l'Edat Antiga en l'àmbit peninsular. Per això, es reobriria el cridat tall 5 per a portar a terme l'estudi dels sediment allí trobats.[4]

En agost de l'any 2023, va començar una nova campanya d'excavació dirigida pel professor de l'Universitat de Màlaga José Suárez Padilla en la que es varen fer noves troballes. Eixos descobriments han segut compartits en públic en diferents conferències i rodes de prensa. Sobre el hemeroteca, el diari SUR de Màlaga ha documentat l'última campanya d'excavació.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]