Els Toscanos
.JPG)
Els Toscanos[1] és un jaciment arqueològic fenicio situat en una illa en la desembocadura del riu Vélez, en el municipi de Vélez-Màlaga, en la província andalusa de Màlaga, a mitan del VIII
Descripció
No es coneix el nom en fenicio. Com era comú en els emplaçaments fenicios, en les rodalies es donaven les condicions predilectes d'este poble per als seus enclavaments colonials: abundància d'aigua dolça, posició aïllada i fàcil de defendre, bona comunicació en terres de l'interior i terres de cultiu (tan escasses en el seu lloc d'orige) a la seua disposició lo que permetia certa autarquia al lloc.
El jaciment va ser descobert per casualitat en mig de la busca d'un atre assentament, en este cas grec, el de Mainake. En l'actualitat, els Toscanos és una excavació arqueològica en procés, que permet intuir el traçat urbanístic de cases alineades en carrers o places,[2] de planta regular, zócalo de pedra, atobó per als paraments i sostres aterrazados. Els diversos tamanys de les vivendes poden indicar les diferències socials dels seus inquilins. Un dels edificis més grans, d'uns 150 m², va poder ser un almagasén de doble altura i superfície repartida en tres naus, construït en el VII periodo més pròsper de la colónia. Per a llavors la població s'estimava entre 1000 i 1500 habitants.
Restants de metals com ferro i coure trobats en els Toscanos, aixina com moluscs de l'espècie murex, usat pels fenicis en la seua tradicional indústria textil com tinte natural, indiquen alguns aspectes de la seua economia, a la que cal sumar l'agricultura, la peixca i la ganaderia.
També s'han trobat restants de ceràmica grega d'época arcaica (kotylai), com vasijas i ánforas.
La necròpolis d'este emplaçament es troba en Cerro de la Mar, en la marge oriental del riu Vélez, en Almayate. Com a moltes de les colónies fenicias en la península ibèrica (Gadir, Malaka, Baria), els Toscanos no alcançaria la categoria de ciutat fins al II ya en época prerromana.
Segons el historiador David Abulafia, Toscanos era una comunitat que, entre mediats i fins del sigle VII, va aplegar a albergar fins a unes 1500 persones, els artesans de les quals produïen objectes de coure i de ferro i que, per alguna raó, ya en l'any 550 a. C. havia segut abandonada. L'impressió que es desprén dels Toscanos, segons Abulafia, és que es tractava d'un modest centre de comerç fenicio adaptat a les necessitats de la població ibèrica local, i que, en el marc més ampli de les rets comercials fenicias, o tenia una especial importància, encara que té prou rellevància si es vol comprendre cóm els íberos es varen transformar per mig del contacte en els pobles procedents del Mediterràneu oriental.
Vore també
Referències
- ↑ (1968) Revista de Guimarãés (en Portugués), pp. 325. «Toscanos é o toponimo de uma granja ou herdade andalusa (mas), onde existix um pequeno grup d'edificis agricolas, cujo actual proprietario sembla descendir de imigrantes italians que, secunde a tradicao, ali es teriam estabelecido, vindos dona Toscana no seculo XVIII, durant o regnat do Carlos III.»
- ↑ «Resenya i planta d'edificacions». Archivat des d'el original, el 8 de juny de 2007. Consultat el 18 de febrer de 2010.
Bibliografia
- Abulafia, David (2013). El gran mar. Una història humana del Mediterràneu, Crítica. ISBN 9788498925470.
- M. B. Deamos, T. Chapa Brunet (1997). L'Edat del Ferro, Síntesis. ISBN 84-7738-447-9.
- Fernández Castro (1997). La prehistòria de la península ibèrica, Crítica. ISBN 84-7423-830-7.
- Roldán Hervás (2001). Història Antiga d'Espanya I, UNED. ISBN 84-362-4396-3.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Los Toscanos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.