Jaciments de la desembocadura del riu Vélez

Jaciments de la desembocadura del riu Vélez

La relació històrica entre els assentaments fenicios de la desembocadura del riu Vélez (en Vélez-Màlaga, Espanya) s'inicia en un núcleu primigeni de hàbitat que es correspon en el jaciment d'els Toscanos, que arranca de el VIII a. C. i s'estén progressivament pel Cerro del Peñón i Cerro Alarcón; inclús en un moment de màxima expansió estos tres jaciments es varen unir en un mateix recint fortificado. Associat a l'assentament dels Toscanos es troba un àrea de necròpolis en la vertent oest de Cerro de la Mar aixina com una atra àrea coneguda com a necròpolis de Jardí. Per un atre costat, la continuïtat poblacional en época púnica i romana es localisa a l'atre costat del riu, en el Cerro del Mar.

Descripció

Este conjunt de jaciments es considera una referència internacional per a l'estudi de les colonisació fenicias i el seu desenroll, ampliant posteriorment la seua ocupació en la presència púnica en el lloc i la seua continuïtat durant el periodo romano.

Els estudis geoarqueológicos varen tindre un dels seus primers camps d'investigació en Andalusia precisament en els jaciments ubicats en la desembocadura del riu Vélez, que han permés conéixer la relació dels colon fenicios en el mig a través del coneiximent del paleopaisaje, i l'explotació a la que es va vore somesa tant per part de fenicios com de la població autòctona. Les intervencions arqueològiques han permés ampliar el panorama sobre l'estructura d'una colónia, el seu urbanisme, el traçat dels carrers, les vivendes, zones industrials i atres edificis singulars, aixina com el seu sistema defensiu i vàries àrees de necròpolis.

Els Toscanos

Jaciment dels Toscanos

Artícul principal → els Toscanos.

El jaciment dels Toscanos es troba en una chicoteta elevació en el marge occidental de la desembocadura del riu Vélez i al peu del decliu oriental del Cerro del Peñón. Encara que en el moment de l'arribada dels fenicios va deure ubicar-se en lo que va anar una baïa que penetrava cap a l'interior, hui es troba més alluntat de la llínea de costa.

Es tracta d'un poblat fenicio rodejat d'atres assentaments relacionats de diverses formes en ell i de no menor importància. La seua cronologia arranca, segons els arqueòlecs que els han excavat, en la segona mitat de el VIII a. C. fins a mediats de el VI. Posteriorment el lloc va tornar a ser ocupat en época romana altoimperial, perdurant fins a el III d. C., fet constatat per la troballa dels forns de Manganeto, una gran vila fortificada realisada fonamentalment en material reutilisat, i la documentació d'una necròpolis.

En el poblat fenicio destaca per la seua singularitat l'aparició d'un edifici identificat possiblement en un almagasén, compost de tres naus rectangulars, una d'elles de dos plantes, a on s'ha registrat un gran número de ánforas. Segons els estudis realisats es pot considerar com el principal centre d'almagasenage i distribució de mercaderies de la zona. També d'este assentament es reconeix entre atres estructures una zona industrial destinada a la metalúrgia del coure i del ferro, aixina com un embarcadero para la construcció del qual es va rebaixar la roca natural creant una plataforma pavimentada de pedres i fragments ceràmics.

Este assentament, en la seua fase més antiga, s'ha posat en relació en la necròpolis d'incineració ubicada en l'alvertent opost del riu, en Cerro de la Mar (Vega de Mena), pero també en els primers moments de la necròpolis de Jardí, al mateix costat del riu, encara que alguna cosa més al nort i a escassa distància del seu emplaçament.

En relació en atres jaciments indígenes el poblat fenicio dels Toscanos tenia comunicació, a través de la navegació del riu Vélez, en importants assentaments com el localisat baix les ruïnes de la fortalea medieval de la població de Vélez Màlaga.