Riu Vélez
El riu Vélez és un riu d'Espanya de la conca mediterrànea andalusa, que discorre en la seua totalitat pel territori de la província de Màlaga, en concret, per l'àrea central de la comarca de la Axarquía.
Curs
Naix en la Serra de Tejeda, des d'a on descendix en sentit nort-sur travessant els térmens municipals de Periana, La Viñuela i Vélez-Màlaga, a on desemboca en el Mediterràneu junt a la localitat de Torre de la Mar.
La conca del riu és coneguda com Hoya de Vélez i comprén una extensió de 610 km² sent l'única planura de tamany significatiu de la Axarquía. El riu té una llongitut d'uns 68,4 km des del seu cabecero, a on se li coneix en el de nom de riu Guaro.
Els seus afluents més notoris per la marge dreta són el riu Sabar i el riu Benamargosa, i pel seu marge esquerra el riu Salia, l'Almanchares (12,3 km)[1] i el riu Rubite. cal senyalar que el riu Vélez també rep aportacions del poljé de Zafarraya ya que l'aqüífer allí generat s'aboca al Guaro.
La delta de la desembocadura té un alt interés ecològic i arqueològic.
Desembocadura
Característiques físiques
Climatologia
Des del punt de vista tèrmic en el Baix Vélez existix un microclima de tipo mediterràneu subtropical. De la conjunció de tots els elements i tipos de classificació climàtics, es deduïx que el clima del Baix Vélez és de tipo àrit (Martonne, Dantin- Revenga, Turc), semiárido (Holdrige), semiárido mesotérmico III tipo DB'3 (Thomthwaite-Cerezuela), mediterràneu subtropical tipo OgMe (Papadakis), mediterràneu subsaharià/subtropical tipo IV (III)2 (Allúe), termomediterráneo atenuat (Gaussen), semiárido prop de sunhúmedo (Emberger) llitoral càlit-moderat (Debrach), termoclima termomediterráneo inferior i omboclima sec inferior (Rivas Martínez). Totes estes determinacions resalten el caràcter tèrmic (pel seu gran insolació) i àrit (per la seua escassa pluviosidad anual) en esta zona.
Geologia, geomorfología i edafologia
En la desembocadura del Riu Vélez es presenta una formació deltaica, a on a partir de diversos sondejos realisats s'han reconegut foraminíferos bentònics, i potències de vàries decenes de metros. En temps recents la dinàmica se centra fonamentalment en la delta del Riu Vélez, a on l'interacció mar-terra provoca contínues reculada pels temporals marítims i falta de carrege de materials per periodos de sequia intermitents i obres de represamineto de la major part de l'aigua de la seua conca. lo que impedix el que, despuix de periodos de pluges intenses es produïxquen fortes acarreos de materials, en la consegüent regeneració parcial de la delta, i inclús processos d'inundació de les afores de la delta. Tot això mostra que el sistema delta-mar es comporta actualment com un sistema molt dinàmic i sensible a les actuacions antrópicas. En la Vega del Riu Vélez s'ha descrit sols que, segons les equivalència en les distintes classificacions acceptades es denomina com Fluvisoles calcáricos (segons la FAO), Xerofluvents ácuicos (Soil Taxonomy) o aluvials (classificació europea).
Hidrologia

La desembocadura del riu Vélez funciona com a planura d'inundació periòdica. Els seus nivells i fases d'inundació estan modificades per la regulació que supon l'assut de la Viñuela en capçalera. L'acuífero, en la seua zona baixa, es caracterisa per una menor recarrega, per la presència d'un estrangulamiento del substrat impermeable (filitas i esquistos paleozoicos) al nort de la zona de la desembocadura, que actua a modo de barrera i en part també per la proliferació d'extracció aigües dalt. Esta situació, junt a la seua posició propenca a la mar, especialment en époques d'espiaje i periodos de sequia. En la zona de la delta s'han descrit dos aqüífers, un de superficial que és continuació de l'aluvial i un atre profunt en un volum total d'uns 18 hectómetros cúbics. En l'aqüífer s'han descrit quatre problemes:
- Contaminació per abocades urbanes.
- Contaminació per abonaments artificials en l'acumulació de nitrat.
- Contaminació per plaguicidas.
- I l'intrusió salina.
La desembocadura del Riu Vélez constituïx una formació deltaica de forma natural molt dinàmica, en la que es conforma un estany llitoral separat de la mar per una barra arenenca que es trenca davant les riuades estacionals del riu i es restaura durant els temporals costers. Part d'esta dinàmica coster-fluvial ha segut modificada dràsticament en els últims 30 anys; el riu ha passat de ser un sistema d'aigües permanents a un sistema marcadament estacional despuix de la construcció de l'assut de la Viñuela i la captació i desviació dels manantials dels seus principals tributaris baix l'assut. Esta estacionalidad s'ha deixat notar fortament en la seua desembocadura a on el seu estany llitoral minva dràsticament en estiu i en els anys secs, aplegant a secar-se totalment en dits periodos. En l'actualitat, la desviació i abocada dels sobrants de risc i pluvials procedents del núcleu urbà permeten durant tot l'any un chicotet cabal continu que impedix la dessecació de l'estany. També des de la mar es produïx una regulació natural durant l'hivern que en el tancament i l'obertura de la barra d'arena que separa l'estany de la mar durant els temporals de ponent que modifiquen constantment dita estructura arenenca. De forma artificial i en época estival davant nivells alts de l'estany s'opta per l'obertura en maquinària de dit drenage, lo que produïx dràstiques alteracions en el nivell d'aigua de l'estany
Característiques ecològiques
Vegetació i flora
Les comunitats vegetals en el delta i l'últim tram del riu presenten un profuso creiximent i desenroll, influenciades per les benignas temperatures de la costa, la presència contínua d'aigua i l'acumulació de sediment fèrtils en el tram final. Les formacions vegetals presents es poden classificar en funció de la seua rodalia a l'aigua i la seua preferència per aigües corrents o estancades, dins de la diversitat natural de la zona. A banda s'instalen en la barra arenenca formacions sannmofilas lligades a l'influència marina. Formacions riparias. Retazos de bosc de ribera fiten l'últim tram del riu des de l'I-340 fins a la seua desembocadura. L'espècia dominant és el popurus alba, que conforma dos chicotets bosquetes en diverses fases de degradació, que engloba un sotobosque de rubus ulmifolius i Vinca minor en algunes zones. Les zones a on s'ha eliminat el bosc de ribera han segut colonisades per un dens canyar en la seua major part monoespecífico de Arundo donax, que es beneficia de les aleteraciones antrópicas de l'entorn desplaçant a atres espècies i que aplega a alcançar fins a 5 metros d'altura. Estos canyars s'estenen fins a la desembocadura, entrant en la barra llitoral.

- Vegetació sumergida i flotant. No hi ha referències de la presència de vegetació sumergida en les aigües tant del riu en este tram com de l'estany, degut en gran part al procés d'eurtolisació que sofrix el sistema aquàtic, que enterbolix l'aigua i impedix el desenroll de formacions d'hidrófitos. L'excés de nutrients en les aigües produïx a la seua volta la proliferació desmesurada en estiu de praderies flotants de Lemna gibba, junt a tapets flotants de perifiton (algues filamentosas), indicadors de l'estat eutròfic del chapull.
- Formacions palustres. En la perifèria del riu i en les zones d'inundació tant temporal com a permanent del caixer i l'estany llitoral, es desenrollen diverses formacions d'helófitos i pasturages perennes i anuals des de les aigües lliures a les vores inundades i lagunazos perifèrics. En les àrees de l'estany en inundació permanent es desenrollen rodals en alguns casos extensos de Typha dominguensis, Phragmites australis, Scirpus maritimus i eixemplars aïllats de Scirpus lacustris lacustris. La península central de sediment que separa en dos parts a l'estany esta colonisada per un dens juncal que es troba parcialment inundada a on es localisen formacions de Scirpus Holoschoenus i Juncus acutus, que és substituït cap a les zones més inundades per un gramal dens de Cynodon dactylon i Paspalum paspaloides, que aplega a ocupar una bona part de la vora nort del chapull i àmplies zones inundables del caixer del riu. En precisament en estes zones del riu en aigües de corrent llenta a on els gramals compartixen l'àrea en formacions de Apium nodiflorum i Nasturtium officinalis que es desenrollen profusamente durant la primavera, entre les que es intercalan alguns eixemplars de Scirpus holoschoenus i Alisma plantago-acuatica. Formacions de lagunazos temporals. Atres comunitats que apareixen en la zona de la delta són les lligades a chicotets lagunazos temporals que apareixen en baixar a les aigües durant l'estiu i que es queden aïllats de l'estany principal des de la primavera. En alguns d'ells l'influencia salina és major i en ells es desenrollen en retirar-se les aigües en els sediment lliures comunitats de nanoterofitos associats a estanys temporals de dolços a subsalinas entre els que destaquen les espècies, Spergularia rossa, Frankenia pulverulenta, Hordeum marinum i Lytrhum junceum. No obstant en les charcas d'aigües temporals més dolces apareixen juncals nanos de Juncus pygmaeus, Juncus capitalus i Poa annua.
Formacions sammófilas. El barra llitoral i les zones laterals de la mateixa apareixen comunitats vegetals associades a arenes costeres, que es troben afectades en diversa mides per una acció antrópica intensa que empobrix en espècies a dites formacions. En la pròpia barra llitoral apareixen comunitats anuals de l'espècie Kakile maritima durant l'época hivernal, les úniques capaces de viure en estes arenes mòvils i antropizades. Estes crucífera són substituïdes per formacions de caràcter més permanent pròpies d'arenes nitrificades en els murs d'arena que flanquegen la desembocadura a on predominen les espècies Salsola Kali, Lotus creticus, Glaucium flavum, Sporolobus pungens, Elymus farctus, Eryngium maritimum i el cada volta més escàs Pancratium maritimum.
Fauna
La localisació de la Desembocadura del Riu Vélez en l'extrem sur del continent europeu, ho convertixen en un lloc de gran valor per a l'observació d'aus. Esta comunitat oferix un particular interés durant els periodos de migració, utilisant este enclavament com a lloc de descans en les seues rutes migratòries. Entre els distints grups d'aus que utilisen la desembocadura a lo llarc de tot l'any, destaquen per la seua varietat i interés els láridos i limícolas. El Riu Vélez oferix bones condicions per a la invernada d'un bon número d'eixemplars de Gavina cabecinegra (Larus melanocephalus), en una proporció no observable en atres punts del llitoral malagueny, descollant durant l'estiu per l'abundant presència de Gavina d'Audouin (Larus auduinii), espècie endèmica del Mediterràneu. La riquea d'espècies de limícolas en els periodos de migració també és destacable respecte al restant de chapulls de la província de Màlaga.
Vore també
Referències
- ↑ VV. AA, 2013, pp. 29
Bibliografia
- Gonzalo Malvárez i José María Sencials González: unirioja. es/servlet/articulo? codigo=639828 La desembocadura del riu Vélez (província de Màlaga, Espanya): evolució recent d'una delta de comportament mediterràneu. Cuaternario i geomorfología: Revista de la Societat Espanyola de Geomorfología i Associació Espanyola per a l'Estudi del Cuaternario, ISSN 0214-1744, Vol. 17, N.º 1-2, 2003 , pags. 47-61
- Conselleria de Mig ambient. Junta d'Andalusia. juntadeandalucia. es/medioambiente/web/Bloques_Tematicos/Patrimonio_Natural._Uso_Y_Gestion/Espacios_Protegidos/humedals/inventario_humedales_provincias/malaga/desembocadura_rio_velez_ficha. pdf Desembocadura del riu VélezPáginas 3-6
- Gabinet d'Estudis de la Naturalea de la Axarquía.1997. Aproximació a la naturalea geològica biològica i agronómica del Baix Vélez (Axarquía, Màlaga). Proposta d'Us i Protecció per a parc natural i Arqueològic.
- Conselleria de Mig ambient. Junta d'Andalusia. 2001. Llibre Rojo dels Vertebrats Amenaçats d'Andalusia.
- Fernando Ortega, 2004. Evaluació Ecològica dels Chapulls del Sur de la península ibèrica (Andalusia): Valor Indicador de les comunitats de macrófitos. Universitat de Jaén (inèdit)
- VV. AA Estudi en la conca fluvia del riu Vélez (província de Màlaga). Documents de síntesis. Diputació de Màlaga, juny de 2013.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Vélez.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Vélez» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.