Bolboschoenus maritimus

Bolboschoenus maritimus és una espècie de planta aquàtica que pertany a la família Cyperaceae. Esta espècie ha segut recuperada en numerosos llocs arqueològics de l'Alce i Anatolia associats al Mesolítico / Epipaleolítico, a on, d'acort a investigadors, devia ser cuinada per a donar-li us com a aliment. En el 2018 un grup internacional d'arqueòlecs va anunciar haver trobat en Shubayqa 1, en el noreste de Jordània, restants carbonizados d'una massa feta d'espelta i bolboschoenus maritimus, que hauria segut cuinada per caçadors recolectors natufios fa uns 14.400 anys. L'equip va anunciar a partir d'este fet que s'elaboraven aliments similars al pa des d'abans del sorgiment de l'agricultura.

Bolboschoenus maritimus

Ilustració

En el seu hàbitat

Detall

Descripció

És una planta en rizomes fins a de 5 mm de diàmetro. Tallos de 10-115 cm, d'1-7,5(11) mm de diàmetro, agudament trígonos, generalment escábridos cap a l'àpiç, verts o alguna cosa glaucos, en un corm de 5-20(27) mm de diàmetro. Fulls 2-7,5(9,5) mm d'esgambi, planes, aquilladas o plegades, generalment antrorso-escábridas en les vores i en el nervi mig pel envés; àpiç de la cara ventral de la baïna en un àrea triangular lliure de nervis, de textura escariosa o herbácea, a voltes teñir de obscuro, molt rarament els nervis no divergixen i esta àrea no existix; baïnes basals esmoles que rarament es conserven. Inflorescència formada per un fascículo d'1-10 espiguillas sésils, o en antela, en la que, per lo general, la majoria de les espiguillas són sésiles o casi; en este últim cas, l'inflorescència està composta per 7-15(30) espiguillas, de les quals 1-6(15) estan dispostes en 1-3(4) fascículos pedunculats, sobre radis de 10-35(47) mm, cada u dels quals porta 1-4 espiguillas; bràctees 1-2(3), planes o aquilladas, l'inferior de 40-240(330) × 1-4(5,5) mm, erecta a palés; espiguillas 7-40(80) × 3-8,5(10) mm, de contorn ovat a ovado-lanceolado, més rarament oblongo o linear oblongo, en 12-46(60) flors. Glumes (4)4,5-8,5 × 2-4,4 mm, elíptiques o ovadas, d'àpiç asimétricament emarginado i mucronado, en l'escotadura de 0,3-1,7(2,1) mm, àpiç de les dents agudes i mucrón d'1-2,8(3,2) mm, antrorso- escábrido, de 0,1-0,5 mm d'esgambi en la base; de textura generalment escariosa, a voltes en els màrgens antrorso-escábridos, excepcionalment hialinos, de color pardo a pardo groguenc, més rarament pardo obscuro, en el nervi mig més clar. Anteres grogues, apiculadas, en el mucrón antrorsoescábrido, a voltes teñir de pardo-rojós, de la mateixa manera que el conectivo. Estil en (2)3 estigmes. Aquenios 2,1-3,2(3,4) × (1)1,5-2,6 mm, de contorn obovado, en menor freqüència suborbicular o obpiriforme, pla-convexos, més rarament obtusament trígonos o biconvexos, a voltes en la cara adaxial alguna cosa cóncava, pardos o de color pardo obscuro en estat madur, groguencs quan jóvens, plans, lluents; exocarpo format per cèlules de llongitut a lo manco 2 voltes major que l'esgambi, de gruixa 2-3 voltes major que el mesocarpo, més rarament subigual, a voltes variable dins del mateix aquenio; cerdes periántiques 4-6, retrorso-escábridas, pardas, rojoses o groguenques, menors o iguals que el aquenio, més rarament alguna cosa majors, que es desprenen en caure el aquenio de l'espiguilla, encara que en algunes ocasions poden permanéixer 1-3(4).

Distribució i hàbitat

Es troba en les vores de rius, chapulls, freqüentment en aigües salines o subsalinas; a una altitut de 0-1400 metros en Amèrica, Àfrica, Hawái i Eurasia fins a l'Índia, possiblement també en Malàsia. Dispersa per tota la península ibèrica i Balears.