Spergularia rubra

L'arenaria roja (Spergularia rubra) és una espècie de planta herbàcea del gènero Spergularia de la família Caryophyllaceae.
Hàbitat
Nativa d'Europa (Noruega), Àfrica del Nort, Àsia i Amèrica del Nort. Creix preferentment prop de la costa i en terrenys arenencs i sense cultivar. Es pot trobar en la conca del Mediterràneu i Europa central, i com a espècie invasora en atres països.[1]
Característiques
Planta herbàcea procumbente/decumbante caduca o bienal que alcança fins a 25 cm d'altura. Té fulls estipulats llineals, planes i chicotetes de 0,5/2,5cm de llongitut i d'esgambi milimétrica. Els seus flors són chicotetes i de color blanc o rosat uniforme que s'agrupen en panícules o cims. Els pétals són més curts o subiguales als sépals que són glanduloso-pubescentes El fruit és una càpsula mig-centimétrica que conté llavors apteras de color marró obscur, finament tuberculades/granuloses i que no sobrepassen un tamany mig-milimétrico. Florix en l'estiu.
Propietats
- S'utilisa com diürètic.[2]
- Depurativo per a casos de reumatisme.
- Recomanat per a problemes vesicals, cistitis i disuria.
Taxonomia
Spergularia rubra va ser descrit primer per Carolus Linnaeus com Arenaria rubra i publicada en Species Plantarum, vol. 1, p. 423[2], 1753 i posteriorment trasllat al gènero Spergularia, de nova creació, per Jan Svatopluk Presl I Karel Presl i publicat en Flora Čechica, p. 94–95[3], 1819.[3]
Número de cromosomes: 2n=36[4]
- Spergularia:nom genèric que deriva del Llatí spargo = "dispersió, repartiment", aludint a la disseminació de les llavors.[5]
- rubra: epítet llatí que significa "de color roig"[6]
- Spergularia pinguis Rouy & Foucaud, 1896
- Spergularia rubra subsp. campestris Rouy & Foucaud, 1896
- Spergularia rubra var. stipularis Boiss., 1867
- Spergularia rubra var. pinguis Fenzl in Ledeb., 1843
- Spergularia rubra var. longipes Lange in Willk. & Lange, 1874
- Spergularia rubra var. campestris (L.) Fenzl in Ledeb., 1843
- Spergularia rubra subsp. radicans (J.Presl & C.Presl) Nyman, 1878
- Spergularia rubra subsp. campestris (L.) Celak., 1881
- Spergularia radicans J.Presl & C.Presl, 1822
- Spergularia campestris var. radicans (C.Presl) Gürke in K.Richt., 1899
- Spergularia campestris var. pinguis (Fenzl) P.Fourn., 1936
- Spergularia campestris var. longipes (Lange) P.Fourn., 1936
- Spergularia campestris var. alpina (Boiss.) Gürke in K.Richt., 1899
- Spergularia campestris (L.) Asch., 1859
- Spergularia alpina (Boiss.) Willk. 1851,
- Spergula rubra subsp. radicans (J.Presl & C.Presl) O.Schwarz, 1949
- Spergula rubra subsp. campestris (L.) Maire in Jahand. & Maire, 1932
- Spergula canina subsp. sperguloides (Lehm.) Ahlfv. in Neuman, 1901
- Lepigonum sperguloides Fisch. & C.A.Mey., 1835
- Lepigonum radicans Kindb., 1856
- Arenaria rubra var. campestris L., 1753
- Arenaria campestris (L.) All., 1785
- Tissa rubra (L.) Britton, 1889
- Stipularia rubra (L.) Haw., 1812
- Spergula rubra (L.) D.Dietr., 1840
- Melargyra rubra (L.) Raf., 1837
- Lepigonum rubrum (L.) Wahlb., 1820
- Fasciculus ruber (L.) Dulac, 1867
- Buda rubra (L.) Dumort., 1829
- Arenaria rubra L., 1753 - Basiónimo
- Arenaria membranacea Gaterau, 1789
- Alsine rubra (L.) Crantz, 1766
- Alsine alpina Willk., 1847
- Spergularia longipes
- Corion radicans sensu Merino p.p.
- Corion longipes sensu Merino[7][8]
Denominació popular
- Castellà: arenaria roja, esparcilla encarnada, espergularia, herba bermeja, herba de l'oroneta, planta de la diarrea, rabaniza dels soseros, rompepiedra, rompepiedras, salvaillo, vermella.[9]
Referències
- ↑ Método d'Evaluació Ràpida de Invasividad (MERI) per a espècies exòtiques en Mèxic Spergularia rubra (L.) J. Presl & C. Presl, 1819 CONABIO, juny 2016.
- ↑ Font Quer, Pío: Plantes Medicinals-El Dioscórides Renovat; Editorial Llabor, Barcelona, 1980. p. 170.
- ↑ «Spergularia rubra». Tropicos.org, Missouri Botanical Garden. Consultat el 31 d'octubre de 2013.
- ↑ Löve, A. & Kjellqvist I., Cytotaxomy of spanish plants. III.-Dicotyledons, Lagascalia, vol. 4(1), p. 3-32, 1974
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Sinònims en Tela Botanica [1]
- ↑ Flora Ibèrica
- ↑ «Spergularia rubra». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 25 de novembre de 2009.
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Spergularia rubra.- Spergularia rubra en The Jepson Herbarium, University of Califòrnia, Berkeley
- Spergularia rubra en USDA Plants Profile
- Numeroses fotos de Spergularia rubra en CalPhotos, University of Califòrnia, Berkeley
- Este artícul conté una traducció derivada de «Spergularia rubra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.