Anar al contingut

Spergularia rubra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
arenaria roja (Spergularia rubra)

L'arenaria roja (Spergularia rubra) és una espècie de planta herbàcea del gènero Spergularia de la família Caryophyllaceae.



Hàbitat

Nativa d'Europa (Noruega), Àfrica del Nort, Àsia i Amèrica del Nort. Creix preferentment prop de la costa i en terrenys arenencs i sense cultivar. Es pot trobar en la conca del Mediterràneu i Europa central, i com a espècie invasora en atres països.[1]

Característiques

Planta herbàcea procumbente/decumbante caduca o bienal que alcança fins a 25 cm d'altura. Té fulls estipulats llineals, planes i chicotetes de 0,5/2,5cm de llongitut i d'esgambi milimétrica. Els seus flors són chicotetes i de color blanc o rosat uniforme que s'agrupen en panícules o cims. Els pétals són més curts o subiguales als sépals que són glanduloso-pubescentes El fruit és una càpsula mig-centimétrica que conté llavors apteras de color marró obscur, finament tuberculades/granuloses i que no sobrepassen un tamany mig-milimétrico. Florix en l'estiu.

Propietats

Taxonomia

Spergularia rubra va ser descrit primer per Carolus Linnaeus com Arenaria rubra i publicada en Species Plantarum, vol. 1, p. 423[2], 1753 i posteriorment trasllat al gènero Spergularia, de nova creació, per Jan Svatopluk Presl I Karel Presl i publicat en Flora Čechica, p. 94–95[3], 1819.[3]

Citologia

Número de cromosomes: 2n=36[4]

Etimologia
  • Spergularia:nom genèric que deriva del Llatí spargo = "dispersió, repartiment", aludint a la disseminació de les llavors.[5]
  • rubra: epítet llatí que significa "de color roig"[6]
Sinonímia
  • Spergularia pinguis Rouy & Foucaud, 1896
  • Spergularia rubra subsp. campestris Rouy & Foucaud, 1896
  • Spergularia rubra var. stipularis Boiss., 1867
  • Spergularia rubra var. pinguis Fenzl in Ledeb., 1843
  • Spergularia rubra var. longipes Lange in Willk. & Lange, 1874
  • Spergularia rubra var. campestris (L.) Fenzl in Ledeb., 1843
  • Spergularia rubra subsp. radicans (J.Presl & C.Presl) Nyman, 1878
  • Spergularia rubra subsp. campestris (L.) Celak., 1881
  • Spergularia radicans J.Presl & C.Presl, 1822
  • Spergularia campestris var. radicans (C.Presl) Gürke in K.Richt., 1899
  • Spergularia campestris var. pinguis (Fenzl) P.Fourn., 1936
  • Spergularia campestris var. longipes (Lange) P.Fourn., 1936
  • Spergularia campestris var. alpina (Boiss.) Gürke in K.Richt., 1899
  • Spergularia campestris (L.) Asch., 1859
  • Spergularia alpina (Boiss.) Willk. 1851,
  • Spergula rubra subsp. radicans (J.Presl & C.Presl) O.Schwarz, 1949
  • Spergula rubra subsp. campestris (L.) Maire in Jahand. & Maire, 1932
  • Spergula canina subsp. sperguloides (Lehm.) Ahlfv. in Neuman, 1901
  • Lepigonum sperguloides Fisch. & C.A.Mey., 1835
  • Lepigonum radicans Kindb., 1856
  • Arenaria rubra var. campestris L., 1753
  • Arenaria campestris (L.) All., 1785
  • Tissa rubra (L.) Britton, 1889
  • Stipularia rubra (L.) Haw., 1812
  • Spergula rubra (L.) D.Dietr., 1840
  • Melargyra rubra (L.) Raf., 1837
  • Lepigonum rubrum (L.) Wahlb., 1820
  • Fasciculus ruber (L.) Dulac, 1867
  • Buda rubra (L.) Dumort., 1829
  • Arenaria rubra L., 1753 - Basiónimo
  • Arenaria membranacea Gaterau, 1789
  • Alsine rubra (L.) Crantz, 1766
  • Alsine alpina Willk., 1847
  • Spergularia longipes
  • Corion radicans sensu Merino p.p.
  • Corion longipes sensu Merino[7][8]
  • Castellà: arenaria roja, esparcilla encarnada, espergularia, herba bermeja, herba de l'oroneta, planta de la diarrea, rabaniza dels soseros, rompepiedra, rompepiedras, salvaillo, vermella.[9]

Referències

  1. ↑ Método d'Evaluació Ràpida de Invasividad (MERI) per a espècies exòtiques en Mèxic Spergularia rubra (L.) J. Presl & C. Presl, 1819 CONABIO, juny 2016.
  2. ↑ Font Quer, Pío: Plantes Medicinals-El Dioscórides Renovat; Editorial Llabor, Barcelona, 1980. p. 170.
  3. ↑ «Spergularia rubra». Tropicos.org, Missouri Botanical Garden. Consultat el 31 d'octubre de 2013.
  4. ↑ Löve, A. & Kjellqvist I., Cytotaxomy of spanish plants. III.-Dicotyledons, Lagascalia, vol. 4(1), p. 3-32, 1974
  5. ↑ En Noms Botànics
  6. ↑ En Epítets Botànics
  7. ↑ Sinònims en Tela Botanica [1]
  8. ↑ Flora Ibèrica
  9. ↑ «Spergularia rubra». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 25 de novembre de 2009.

Enllaços externs