Pancratium maritimum
Pancratium maritimum, la azucena de mar —entre atres numerosos noms vernaculares—, és una planta bulbosa de la família de les Amarilidáceas. Es troba en els arenals i en les dunes fixes de les costes del Atlàntic i el Mediterràneu, a ple sol i tolera ben periodos prolongats de sequia.
Descripció
[editar | editar còdic]El nardo marítim és una planta herbàcea; les fulls, empinades, d'entre 5 i 20 mm d'ample i color vert azulado, descollen del sol formant un dens ramillete. Tenen un bulbo allargat, blanquecino, en múltiples capes membranosas. Ingerit, resulta de gran toxicitat, degut a que conté heterósidos cardiotónicos. Les raïls estan situades a una profunditat de fins a 80 cm baix la superfície.
Les florés són pediceladas, grans i cridaneres, de color blanc, en gran semblat als narcisos i molt aromàtiques, en un tamany de fins a 15 cm de llongitut. La flor presenta sis tépals lanceolados oberts en la perifèria i en una nervi dorsal verdoso que naix en la base de la umbela. La corola en forma de trompeta, també blanca, té dotze dents de forma triangular. Els sis estams són de color blanquecino, en unes anteras de color groc en forma arriñonada.
El ovari és trilocular i descolla sobre el cáliz espatoide de dos bràcteas caedizas. El seu frut és una càpsula gran i ovoidea, en l'interior de la qual es troben les llavors, negres, angulosas, lluentes, en forma subtriangular, de placentación axial i apilades en cada u dels tres lóculos.
Floració
[editar | editar còdic]Florix des de finals de juny, en juliol i agost, fins a setembre, quan la majoria de les plantes ya han passat la seua floració.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Viu en les dunes costeres. Requerix sol ben drenado encara que siga pobre, sec, àrit, i exposició a ple sol. La planta té la particularitat de poder enterrar-se més profundament per a evitar la dessecació, o be d'allargar les seues tallos en cas d'haver quedat molt coberta d'arena.
Ecologia
[editar | editar còdic]La planta és polinizada per una arna falcó anomenada Agrius convolvuli. Estos insectes visiten la flor quan la velocitat del vent és de dos metros per segon. Quan és major, les arnes no visiten la planta. Encara que l'espècie és polinizada de manera artificial durant el temps ventoso la polinisació no és eficaç. Una atra senya específica del lliri d'arena és que no és receptiu al seu propi polen i la planta pot reconéixer-ho. Esta flor solament pot ser fèrtil en polinisació creuada.
Plagues
[editar | editar còdic]Els fulls són devorats per la oruga del Lepidòpter Brithys crini, associat exclusivament a esta planta.
Cultiu
[editar | editar còdic]Creix be en terrenys arenencs, perfectament drenados i en llocs càlits i solejats. Per a que els bulbos maduren totalment és imprescindible, després de la floració, un periodo càlit i sec. Els bulbos es planten en autumne a una profunditat de 15 cm. Es multiplica per mig de bulbillos, els quals deuen separar-se del bulbo original en autumne.
Propietats
[editar | editar còdic]Els bulbos de Pancratium maritimum contenen un inhibidor de la acetilcolinesterasa, cridat ungeremina que pot ser adequat com a tractament per a la malaltia d'Alzheimer. Ungeremina també s'ha aïllat de Nerine bowdenii, Ungernia spiralis, Zephyranthes flava, Ungernia minor, Crinum augustum, Crinum asiaticum i Hippeastrum solandriflorum.[1]
4'-Hydroxy-5,7-dimethoxy-8-methylflavan és un flavano que també es troba en la planta P. maritimum.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Pancratium maritimum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, 1: 290, 1753.[3]
Pancratium: nom genèric que prové del grec παν (pa, "tot") i κρατυς (cratys, "potent") en alusió a supostes virtuts medicinaels.
maritimum: epítet latino prové del llatí "mar", pel seu hàbitat coster.
- Hymenocallis maritima (L.) M.Roem., 1847
- Pancratium carolinianum L., 1753
- Scilla parva Garsault, 1764
- Hymenocallis lacera Salisb., 1812, nom. illeg.
- Hymenocallis caroliniana (L.) Herb., 1821
- Hymenocallis ruizii M.Roem., 1847
- Pancratium aegyptiacum M.Roem., 1847
- Pancratium angustifolium M.Roem., 1847
- Pancratium abchasicum Regel, 1860
- Pancratium angustifolium Lojac., 1909, nom. illeg.
- Pancratium barcinonense Sennen, 1928
- Pancratium mirennae Mattei, 1928
- Pancratium linosae Soldano et F.Conti, 2005[4]
Castellà: amor meu (6), amors meus (3), amormío, azucena, azucena de la Verge (3), azucena de la mar, azucena de mar (17), azucena marina (4), azucena de la Verge, corona de rei, corona de rei marítima, lliri de la Verge (2), lliri de mar, narciso coronat, narciso de mar (7), narciso marí (2), nardo (2), nardo coronat (6), nardo marí (6), pancracio. Entre paréntesis, la freqüència del vocablo en Espanya.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
- Característiques de les amarilidáceas
Referències
[editar | editar còdic]- El contenido de este artículo incorpora material de una Plantilla:Reemplazar entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada en español bajo la licencia Creative Commons Compartir-Igual 3.0. Categoría:Wikipedia:Enciclopedia Libre Universal
- Rosella Rossi. "Guia de Bulbos". Ed. Grijalbo. Barcelona, 1990.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ A. A. Ali, M. A. Makboul, A. A. Attia & D. T. Ali(1990).«Chromones and flavans from Pancratium maritimum».Phytochemistry.29(2)
- 625–627.doi:10.1016/0031-9422(90)85130-8.
- ↑ «Pancratium maritimum». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 13 de juny de 2013.
- ↑ Sinònims en Pancratium maritimum en PlantList
- ↑ «Pancratium maritimum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 13 de juny de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Phillips, R. & M. Rix (1989). [1], Pa Books. ISBN 0-330-30253-1.
- Polunin, O. (1987). . ISBN 0-19-281998-4.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Pancratium maritimum.- Este artícul conté una traducció derivada de «Pancratium maritimum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.