Salsola kali

Salsola kali

Salsola kali, cridada comunament barrilla vora o almajo de jaboneros, entre atres noms, és una planta anual de la família de les amarantáceas, que habita terrenys arenencs de tot lo món. Pel seu altíssim contingut en sodi (fins al 6 % de la matèria sòlida) solien amprar-se les seues cendras en la producció de vidre i per a l'elaboració de la moixa.

Detall de la branca

Talle envetado

Flor

Detall dels fulls

Descripció

La planta és erecta i alcança el metro d'altura; molt ramificada des de la base, les branques es curven cap al talle, lo que li dona un aspecte globoso. Estes són tendres i de color vert quan jóvens; en l'edat presenten nucs coloreats en estrías púrpures verticals en els entrenudos, i un marcat enduriment.

Les fulls són cilíndriques, alguna cosa més grans en la base, alternes i en àpiç espinós.

Les florés, roses o blanc verdosas, sorgixen de les aixelles dels fulls, poden ser solitàries o agrupades en parella o trio i medixen entre 5 i 9 mm. Presenten 5 estams i un pistil, en dos bràcteas rígides en la base de la flor. Els tépals rodegen al frut és sec i dehiscente en una sola llavor de color negre lluent; cada u d'ells desenrolla un ala venosa i rígida en l'exterior.

Produïx moltes llavors; una planta pot aplegar a produir entre 150 000 a 200 000. Tenen aproximadament 2 milímetros de diàmetro; l'embrió de color groguenc és visible a través de la paret casi transparent.
El número cromosòmic bàsic del gènero Salsola és x=9, Salsola kali és un tetraploide (té quatre jocs de cromosomes) en 36 cromosomes.
Florix entre juliol i setembre en el hemisferi nort.

Distribució i hàbitat

Espècie d'orige eurasiático, es distribuïx per Europa, Àsia i nort d'Àfrica, naturalizada en Norteamérica. Preferix els sols secs i salinos, i és capaç de soportar grans variacions de pH i de clima, trobant-se des de l'estepa russa fins a zones tropicals. Li la considera una maleza i li la combat activament.
Habita en zones seques i desérticas; guarets, sols remoguts, màrgens de camins, llitorals arenencs, entre 0 a 800 m s. n. m.

Bibliografia

• Ceballos Jiménez, Andrés (1986). Diccionari Ilustrat dels Noms Vernàculs de les Plantes en Espanya, I.C.O.N.A..
• VV. AA. (1993). Flora Ibèrica. Plantes vasculars de la Península Ibèrica i Illes Balears. Vol. II Platanaceae-Plumbaginaceae (partium), Madrit: Real Jardí Botànic, C.S.I.C..
• Watt, J. M., i Breyer-Brandwijk, M. G. (1962). The medicinal and poisonous plants of southern and eastern Africa. 2nd ed., Londres: Livingstone.