Guadalmedina

El Guadalmedina (del àrap وادي المدينة wādī al-Madīna, wāvaig donar l-madina, 'riu de la ciutat') és un riu coster del sur d'Espanya que naix en el pico de la Creu, en la Serra de Camarolos, a una altitut d'1.433 m s. n. m. Té una llongitut de 47 km fins a la seua desembocadura, en ple centre de la ciutat de Màlaga. En el seu recorregut, travessa el parc natural dels Montes de Màlaga.

Història i obres hidràuliques

En el XVI, despuix de l'incorporació de Màlaga a la Corona de Castella, comença la deforestació de la conca del Guadalmedina per a roturar i cultivar les seues terres. La pèrdua del bosc original deixa les ales sense protecció, començant el procés erosivo desencadenat per les precipitacions torrencials, pròpies del clima Mediterràneu. A este fenomen li va acompanyar l'aument de les avingudes del riu en resposta a eixes precipitacions (abans regulades pel bosc) i les inundacions, localment conegudes com "riás" acompanyen en tràgica persistència l'història de la ciutat fins a entrat el XX.

Per causa de la gran riada del 23 de setembre de 1907, data en la que el riu Guadalmedina no va poder absorbir una intensa tromba d'aigua, el rei Alfonso XIII va ordenar obres que impediren estes inundacions. En 1908, l'ingenier malagueny don Manuel Jiménez Lombardo, presentaria el proyecte de construcció del pantà del Forat a la Divisió Hidràulica del Sur d'Espanya. L'assut retindria les aigües de les grans avingudes otoñals del Guadalmedina, embassant-les en una cantitat aproximada de 4,5 hm³, als que poc a poc aniria donant eixida per un túnel que té una capacitat de 360 m³ en desaiguadors de 60 m³/s. Actualment, les seues comportes i aliviaderos estan fòra d'us, encara que encara operatives, per trobar-se l'assut del Limonero aigües més avall. La seua superfície ocupa un espai de 56 hectàrees. L'assut és de fàbrica de formigó, en els paraments recoberts de sillería, tipo gravetat, de planta recta, de 44 m d'altura.

L'assut del Forat, que va ser calificada en el seu dia com la clau de la conca del Guadalmedina, encara que eficient en la seua llimitada funció, no podia ser l'última solució donada al problema de les riada. Els estudis hidrològics de la conca mostraven que no garantisava completament la seguritat de la ciutat.

Despuix de décades de discussions i debats entre partidaris de solucions basades exclusivament en obres hidràuliques (ingeniers de camins) i partidaris de la restauració hidrològica-forestal (ingeniers de monts), acompanyades de la secular passivitat de l'administració pública espanyola, s'afronta el repoblament de la conca del riu, acompanyada de la construcció de dics de retenció d'acarreos. En 1919, José Almagro Sant Martín, Ingenier de monts de la 7.ª Divisió Hidrològic Forestal, culmina la redacció del Proyecte de Correcció de la Conca del Guadalmedina. La seua eixecució començarà en 1929 en l'arribada a la ciutat del també ingenier de monts José Martínez Falero. Es varen expropiar i varen repoblar casi 5000 hectàrees de la marge esquerra del riu, i varen construir 30 dics de mampostería hidràulica. Es varen amprar espècies colonizadoras com el pi carrasco o el pi piñonero, que varen complir eficaçment l'objectiu protector i restaurador dels sols de la conca, constituint hui en dia una massa forestal adulta a l'abric de la qual van instalant-se algunes quercíneas.

Anys més vesprada, en 1983 i 2,5 km aigües avall del Forat, es va construir l'Embassament del Limonero de 25 hm³ de capacitat, deixant inutilisat a l'antic del Forat i que junt a les citades mides reforestadoras, donen solució a les greus riada en les que històricament s'ha enfrontat la capital de Màlaga.

Des de llavors fins a hui, l'única iniciativa pública destinada a aumentar la superfície pública forestal de la conca del Guadalmedina la va portar a terme l'Ajuntament de la ciutat en l'any 2002, en l'expropiació de casi 400 ha de la marge dreta, que varen ser reforestades en colaboració en el Ministeri de Mig ambient.

Comunicacions

La regata que va deixant el riu al seu pas per la serranía dels Monts de Màlaga ha segut des de fa anys sitie de pas del camí cap a Màlaga des d'Antequera i Còrdova, la N-331 i després en l'autovia A-45 discorren per la mateixa ruta.

Curiositats

El grup musical malagueny Tabletom dedica un dels seus temes del disc 7000 quilos al riu Guadalmedina, en la colaboració del cantant de Marea, Kutxi Romero.

El 6 de febrer de 2010, el caixer del riu va ser el lloc elegit per la Associació històric-cultural Teodoro Reding per a portar a terme la recreació històrica del combat de Teatinos -5 de febrer de 1810- en el marc de la commemoració del 200.º aniversari de la defensa de Màlaga de 1810 front a les tropes napoleòniques, en participació de 300 recreadores històrics de Polònia, França i Espanya, 5 peces reals d'Artilleria i 12 cavalls.

En 2014, en el Guadalmedina es roden escenes de la película espanyola Bou protagonisada per Mario Casas i Luis Tosár.

Galeria d'imàgens

• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:

Vore també

• Anex:Rius de les conques mediterrànees d'Andalusia
• Pla Guadalmedina
• AP-46

Bibliografia

• Miguel Ángel Catalina Mimendi, Hidrologia Forestal de la Província de Màlaga. Diputació de Màlaga, 2002.
• VV. AA, Pels rius de Màlaga. Airon Edicions, Màlaga 2004. ISBN 84-96124-03-7.
• L'Opinió de Màlaga. és, laopiniondemalaga. es/malaga/2012/11/04/siete-siglos-solucion/545756. html Sèt sigles sense una solució, 04/11/2012
• L'Opinió de Màlaga. és, laopiniondemalaga. es/malaga/2012/11/04/malaga-siglo-xviii-domenar-guadalmedina-exito/545758. html La Màlaga del sigle XVIII també va intentar domeñar el Guadalmedina sense èxit, 04/11/2012
• Romer, José María (Grup d'Investigació TEP238: IN-GENTS. Investigació en Generació de Territoris): es/attachments/article/4340/-%202011%20-%20Guadalmedina%20-%20Un%20rio%20invisible.. pdf Guadalmedina. Un riu invisible, Rizoma Fundació, Centre d'Edicions de la Diputació de Màlaga (CEDMA), 2011.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Guadalmedina.