Anar al contingut

Pla Guadalmedina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El Guadalmedina a l'altura del CAC Màlaga.

Es coneix com a Pla Guadalmedina al proyecte d'embovedamiento del riu Guadalmedina al seu pas per la ciutat d'espanyola de Màlaga.

Història

Es tracta d'una demanda històrica de la ciutat que va ser arreplegada en varis plans urbanístics en el passat i rellançada per l'alcaldesa de Màlaga en l'any 2000 Celia Villalobos,[1] consistent en cobrir el tram urbà del riu al seu pas per les zones històriques de la ciutat, desviant el caixer del riu Guadalmedina a través de dos grans túnels que permetrien desembalsar a la mar les grans avingudes d'aigua, que desembocarien en la zona del Peñón del Cuervo i en l'embassament de la Viñuela.

Els artífexs del pla argumenten que el caixer sec del riu supon una cicatriu i frontera històrica que separa i dividix la ciutat en dos zones, Oest i Est, que el embovedamiento permetria unir, guanyant espais vitals per a equipaments i zones verdes, al mateix temps que favoriria la movilitat interurbana conformant una gran rambla o bulevar nort-sur, via de comunicació bàsica per al Port de la ciutat. Ademés, el proyecte disminuiria considerablement la provabilitat d'inundacions i eliminaria el risc permanent que supon l'Embassament del Limonero el trencament del qual podria causar una catàstrofe migambiental.

Els opositors a la proposta argumenten que el riu és un símbol identitari i tradicional de la ciutat, i que el pla podria anar en contra de la Directiva Marc d'Aigües de l'Unió Europea, que insta als Estats membres a regenerar totes les masses d'aigua superficial, a menos que l'encauzamiento comporte beneficis "per a la salut humana i el manteniment de la seguritat". Suposts que segons els detractors no es donen en el proyecte de Màlaga, postulant-se a favor de que el riu mantinga el seu estat natural i duga aigua durant els periodos de pluja.[2]

El Pla Guadalmedina va ser retirat del nou Pla General d'Ordenació Urbana a l'espera d'una decisió sobre la solució hidràulica per a desviar el cabal.[3]

Resolució favorable del Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques (Cedex)

En l'any 2007, el Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques (Cedex), organisme depenent del Ministeri de Foment, va acordar elaborar un estudi sobre les possibles afeccions que puga tindre en el riu qualsevol intervenció de caràcter urbà, per a poder acometre-la en garanties.[4][5]

En 2011, quatre anys més vesprada, el Cedex va dictaminar que era factible el embovedamiento del tram final del riu Guadalmedina,[6] sempre i quan es mantinga el cabal màxim de 600 metros cúbics per segon per al que va ser dissenyat l'actual encauzamiento. No obstant, va advertir que si el cabal fora superior a eixos 600 metros cúbics per segon, es produirien desbordament o danys materials sobre les infraestructures existents. Per això, per a evitar qualsevol mínim risc, va plantejar tres alternatives:

  • Disminuir el cabal des de l'assut del Limonero, canviant les normes d'explotació de l'assut del Limonero per a controlar el cabal que entra en l'encauzamiento, de cara a disminuir-ho.
  • Fer derivació a atres caixers, de manera que disminuïxca el cabal d'entrada a l'actual encauzamiento.
  • Aument de la capacitat desembalsadora en una série de modificacions i millores tècniques per a aumentar la seua capacitat.

Vore també

Referències