Gebelein
Gebelein, o Per-Hathor, localitat de el IV nomo tebano, en l'Alt Egipte, situada trenta quilómetros al sur de Tebas.
Nom egipcíac: Inerty "les dos roques" en alusió a les dos tossals que la conformen, també cridada Per-Hathor "la Casa de Hathor", pel temple de la deesa Hathor, deïtat de la ciutat. Nom grec: Pathirys, derivant de l'anterior, i Afroditópolis, "la ciutat d'Afrodita", puix esta deesa va ser associada en Hator pels escritors grecs. Nom àrap: Gebelein, Naga el Gherira.
Lloc de gran importància, des del periodo predinástico (Naqada) fins a l'época grecorromana, per la seua estratègica situació, puix permetia controlar un ampli trecho del riu Nilo. Ciutat cosmopolita i floreciente, econòmica i culturalment, en importants destacaments militars i riques tombes, excavades per Ernesto Schiaparelli.
Restants arqueològics
L'antiga ciutat. El temple de Hathor, de començos de la Dinastia III, fins al periodo grecorromano. La necròpolis, en tombes del primer periodo intermig d'Egipte. Numerosos bajorrelieves, esteles i inscripcions de varis faraons: Nebhepetra-Mentuhotep (Dinastia XI), Dyedneferra-Dedumose II, Dyedanjra-Montuemsaf i Sejemra-Sanjtauy Neferhotep III (Dinastia XIII), Jian i Aauserra-Apepi (Dinastia XV), Sobekemsaf II (Dinastia XVII), Tuthmose III (Dinastia XVIII), i Sethy I (Dinastia XIX). Numerosos papirs en escritura demótica i grega, trobats en el temple de Hathor.
- Situació: Coordenades no vàlides</noinclude>
Bibliografia
Schiaparelli, E.- La missione italiana a Gebelein, ASAE 21 (1921) 126-128.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gebelein» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.