Mawlid
.jpg){kind=link}
El mawlid, maulid o milad (àrap مولد) és la celebració del natalici d'una figura d'especial transcendència, especialment el del profeta Mahoma, en la data tradicional del 12 de Rabiʽ al-Awwal, el tercer més del calendari musulmà. És un dia central en la tradició sufí de l'islam sunita, i és celebrat també per chiís. La seua observança és generalment aprovada en les quatre escoles jurisprudenciales sunitas, aixina com entre els chiítes, i és reconegut com un dia festiu nacional en casi tots els països de majories musulmanes, llevat en els Estats salafíes d'Aràbia Saudita i Tastar. El salafisme, el deobandisme i l'ahmadiyya consideren que no forma part de la religió musulmana i és censurable, ya que és considerat innovació (bida'a).
El seu aniversari és determinat per les fonts en una de dos dates o el duodècim dia del més de Rabi' al-Awwal o el dia dècim sèptim del mateix més (de fet és el dia del seu naiximent). Els creents de diferents sectes en el XIII, l'aniversari de Mahoma era precedit per un més de festeigs, els quals finalisaven en sacrificis d'animals i una processó en antorchas. El dia del mawlid incorpora un sermón públic i un convit.
Les celebracions del mawlid seguixen sent àmpliament realisades en tot lo món musulmà i han segut ampliades a sants populars i els fundadors sufistas dels Germans Musulmans, particularment en Egipte i el Nort d'Àfrica.
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme Mawlid es deriva de la raïl àrap ولد, que significa donar a llum, donar a llum a un chiquet, descendent. En l'us contemporàneu, Mawlid es referix a l'observança del dia de naiximent de Muhammad. Ademés de ser conegut com la celebració del naiximent de Muhammad, el terme Mawlid es referix a el “text especialment compost i recitat en la celebració de la natividad de Mahoma” o "un text recitat o cantat en eixe dia". El terme Mawlid també s'utilisa en algunes parts del món, com Egipte, com un terme genèric per a les celebracions del dia en que va nàixer una persona i atres figures religioses històriques com els sants sufíes.
Controvèrsia
[editar | editar còdic]Entre els acadèmics i ulemas musulmans, la llegalitat del Mawlid «ha segut objecto d'intens debat» i se li ha descrit com «tal volta una de les discussions més polèmiques en la llei islàmica».[1][2][3][4] Tradicionalment, la majoria d'acadèmics sunitas i casi tots els chiítes han aprovat la celebració del Mawlid.[3][4][5][6][7] El salafisme, el deobandisme i l'ahmadiyya s'oponen a la celebració.[8][9][10][11][12] Consideren que no forma part de la religió musulmana i és censurable, ya que és considerat innovació (bida'a), i les seues celebracions són considerades com idolátricas. Des d'estes perspectives, s'emfatisa que el mateix profeta va dir que cada innovació conduïx a la desviació. La qual cosa resulta irònic, degut a que eixes mateixes escoles fan especial émfasis en les oracions del Tarawih que clarament no va realisar el Profeta i per tant serien una innovació. També va dir que els musulmans tenen dos eids (festius): [[Eid al-
Fitr]] (festival posterior al dejuni) i Eid al-Adha.
De fet, des de la perspectiva d'estes posicions, Muhammad va dir a les seues Companyers que no exageraren sobre ell com els cristians havien exagerat sobre Jesús. Ell va dir: «No exagereu sobre mi com els cristians varen exagerar sobre el fill de Maryam. Soc només un esclau, aixina que vaig donar: 'L'esclau d'Alá i El seu Mensager'”. (Reportat per al-Bujari). Per supost el problema està en que estes posicions ignoren els dictàmens dels sabio que millor coneixen la religió. Un interessant document referent a esta polèmica és una espècie de fatua publicada per Suyuti, el gran ‘Alim egipcíac de el S. XVI: despuix d'un breu estudi de l'història de la festa discutix els seus pros i les seues contres en detalle i conclou que deu ser aprovada com bid’a hásana (innovació encertada o bona).[Fundació Mesquita de Sevilla 1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Muhammad in History, Thought, and Culture: An Encyclopedia of the Prophet of God [2 volumes], illustrated edició, ABC-CLIO, p. 368. ISBN 9781610691789.
- ↑ Rabbani, Faraz. «Innovation (Bid'a) and Celebrating the Prophet's Birthday (Mawlid)». «Again, if we follow the recourse that Allah Most High has given us: returning matters we’re not clear of to the people of knowledge, then we see that the mawlid, for example, has been carefully considered and generally approved of right across the four schools of mainstream Islamic law. In Singapore, it was a national holiday onze but it was remogau from Singapore holidays to improve business competitives.If someone doesn’t feel comfortable with that, it is fine, but condemning a mainstream action approved by mainstream Islamic scholarship is the basis of divisió, and contrary to established principles.»
- ↑ 3,0 3,1 Schussman, Aviva (1998). “The Legitimacy and Nature of Mawid al-Nabī: (analysis of a Fatwā)”. Islamic Law and Society 5 (2): 214–234. doi:.
- ↑ 4,0 4,1 (2009-03-03) World Religions At Your Fingertips (en en), Penguin, p. 106. ISBN 9781101014691.
- ↑ Plantilla:Harvp
- ↑ «Mawlid: The conservative view».
- ↑ «Mawlid al-Nabi: Celebrations across the Middle East».
- ↑ A Guide to Shariah Law and Islamist Ideology in Western Europe 2007–2009, Centre for Islamic Pluralism (2009), p.84
- ↑ «True Commemoration of the blessed life of the Holy Prophet (pbuh)». www.alislam.org. Consultat el 2024-07-15.
- ↑ Canada in Crisis (2): An Agenda for Survival of the Nation, Trafford. ISBN 9781426933936.
- ↑ Observing Islam in Spain: Contemporary Politics and Social Dynamics BRILL, 09.05.2018 ISBN 9789004364998 p. 101
- ↑ «Celebrating Mawlid al-Nabi (Muhammad’s Birthday): Allowed? - Islam Question & Answer» (en en). islamqa.info. Consultat el 2024-07-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mawlid» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Fundació Mesquita de Sevilla", pero no es trobà una etiqueta <references group="Fundació Mesquita de Sevilla"/>