Comunitat Ahmadía

Comunitat Ahmadía

La Comunitat Ahmadía del islam va ser fundada per Mirza Ghulam Ahmad (1835-1908, en Qadian) el 23 de març de 1889 en l'Índia. Els seus elements doctrinales inclouen polèmiques declaracions del seu fundador, com que ell era el Mesías profetizado per les religions monoteistas (el Emanuel judeu, la segona vinguda de Crist i el Mahdi islàmic) aixina com la seua declaració de que Jesús no va morir en la creu ni va ser resucitat, sino que va sobreviure i va seguir predicant en busca de les tribus perdudes d'Israel fins a aplegar a l'Índia, a on va predicar entre els budistes. Afirmen que la seua tomba es troba en Cachemira.

Els áhmadis formen un moviment reformador dins de l'islam, reflexionant sobre l'essència d'esta religió. Els ahmadíes se separen clarament dels grups militants i fonamentalistes, destacant els elements pacífics i tolerants del credo islàmic. No obstant, la gran majoria dels musulmans consideren que el moviment ahmadí és "apóstata" i "hereje" i que no forma part de l'islam. La Lliga Mundial Islàmica va declarar en la seua conferència anual de 1974 que els áhmadies no eren musulmans.

Esta branca de l'islam es va fraccionar en 1914 en l'Ahmadiyya Muslim Jamaat (AMJ) i la Lahore Ahmadiyya Moviment (Ahmadiyya Anjuman Ishaat-i-Islam Lahore, AAIIL). Esta última facció Lahore Ahmadiyya Moviment ha quedat disminuïda considerablement al no tindre èxit, el 80% dels membres d'eixa corrent varen canviar de bando al (AMJ), que actualment té uns 180 millons d'afiliats repartits en més de 206 països.

El cap suprem (Jalifa del Mesías) de la Comunitat Internacional Ahmadía de l'Islam és La seua Santitat, Mirza Masrur Ahmad des del 22 d'abril de 2003.

Creències

Ahmad va afirmar ser "el Reformador" esperat dels últims dies, "l'Esperat" per totes les comunitats religioses del món, "el Mahdi" i "el Mesías". El moviment que va iniciar és un compendio del mensage conciliador del islam: pau, germandat universal i sumissió a la voluntat d'Alá, en la seua purea original. Ahmad va apuntar a que ell era el Mesías promés i va senyalar els errors de la majoria dels musulmans i de com s'havien alluntat de les verdaderes ensenyances de l'islam, per lo que la majoria dels musulmans consideren als ahmadíes com herejes i no musulmans.

Una atra posició que els fa controvertits és que Ahmad i els seus seguidors creuen que Jesús no va morir en la creu ni va resucitar sino que va seguir en la seua missió de predicar, buscant a les tribus perdudes d'Israel tal com indicaven les profecies del Antic Testament. L'última d'estes tribus es trobaria en la regió de Cachemira, entre l'Índia i Pakistan, en a on va assegurar que molts monges budistes eren judeus (tot açò publicat en el seu llibre "Jesús en l'Índia"). Ahmad va aduir haver-se basat en investigacions dels Evangelios, el Corán i texts budistes per a les seues declaracions i que la tomba de Jesús (qui segons ell va morir a l'edat de 120 anys) es troba en Cachemira.

També és part de la doctrina ahmadí que les tribus de Gog i Magog mencionades en l'Apocalipsis són els moderns cristians i els moderns musulmans fonamentalistes.

El Califato Ahmadía

El Jalifa del Mesías (successor del Mesías Promés) és el cap suprem de la Comunitat Ahmadía de l'Islam. És elegit pel colege electoral establit per a este propòsit. No obstant, els musulmans áhmadis creuen fermament que és Alá qui elegix al califa, com va fer en el Califato Rashidun; puix cada volta que té lloc l'elecció d'un califa, el cor i la ment dels electors s'inclinen cap a la mateixa persona. Esta creència aumenta encara més el sentit de pau i seguritat que el califa otorga a la comunitat. Quan s'elegix a un califa, tots els hòmens, dònes i chiquets de la comunitat deuen mostrar-li una completa obediència i reafirmar el Bai’at en ell.^{cita requerida}

El califa és el líder i pare espiritual per a cada áhmadi i una guia per a la comunitat. En moments de dificultat o malaltia, els áhmadis escriuen a sovint al califa per a que implore per ells.

Vore també

• Islam en Espanya

Bibliografia

• (2017).Journal of the Sociology and Theory of Religion.6

55.ISSN 2255-2715.doi:10.24197/jstr.0.2017.55-83.