Dioscórides de Viena
Dioscórides de Viena és un manuscrit ilustrat de principis del sigle VI que està redactat en grec i forma part de l'obra De matèria medica de Dioscórides. És un eixemple important i rar d'un text científic de l'Antiguetat tardana. Els 491 folis de vitela medixen 37 per 30 cm i contenen més de 400 imàgens d'animals i plantes, la majoria en un estil naturaliste. Ademés del text escrit per Dioscórides, conté l'anex Carmen de herbis atribuït a Rufo de Éfeso, una paráfrasis d'un tractat ornitológico atribuït a un cert Dionisio, generalment identificat en Dionisio de Filadèlfia i una paráfrasis d'un tractat de Nicandro sobre el tractament de les mordeduras de serps.
El pergamí manuscrit es va realisar en 515 per a la princesa bizantina Anicia Juliana, filla de l'emperador Olibrio. Encara que originalment va ser creada com una còpia de lux, hi ha alguns indicis de que en sigles posteriors va ser utilisat diàriament com a llibre de text d'hospital. Inclou algunes anotacions en àrap.[1] Va ser descobert en Estambul en la década de 1560, pel diplomàtic flamenc Ogier Ghiselin de Busbecq que estava baix les órdens de l'emperador Fernando I. L'emperador va comprar el manuscrit i es troba ara en la Biblioteca Nacional d'Àustria en Viena. Va ser inscrit en el registre del Programa Memòria del Món de l'Unesco en 1997, en reconeiximent a la seua importància històrica.[2][3]
Ilustracions
[editar | editar còdic]
El manuscrit conserva 383 ilustracions de plantes a pàgina completa de les 435 originals. Les ilustracions es dividixen en dos grups: unes seguixen fidelment els models clàssics primerencs i presenten una ilustració prou naturalista de cada planta, unes atres són més abstractes. La majoria varen ser pintades en un estil naturaliste per a ajudar al farmacólogo en el reconeiximent de cada planta. No obstant, es creu que estes ilustracions són còpies d'un herbario previ i que no varen ser preses de la naturalea.
Ademés de les ilustracions del text, el manuscrit conté varis frontispicis que mostren una galeria de miniatures en una pàgina completa. Mereix una menció especial el retrat en miniatura dedicat a Anicia Juliana en el revers del foli 6. Anicia va rebre el manuscrit com a mostra de gratitut per haver finançat la construcció d'una iglésia en els suburbis de Constantinopla. Este retrat és el retrat dedicat més antic que existix. Mostra a la benefactora assentada en una pose ceremonial i distribuint almoina, flanquejada per personificacions de la Magnanimidad i la Prudència. Als seus peus i agenollada es troba una atra personificació denominada «Gratitut de les arts». Un putto sosté una còpia dedicada a Anicia. Les figures estan tancades dins d'una estrela de huit puntes dins d'un círcul, tot format en corda entrellaçada. Entre els picos de l'estrela s'observen alguns putti, realisats en grisalla, treballant com a albañil i carpinteros. Esta miniatura és una creació totalment original i l'inclusió de les personificacions i els putti, mostra la persistència de la tradició clàssica en Constantinopla, a pesar del fet de que Anicia mateixa era una piadosa cristiana.
La série de frontispicis comença en dos miniatures a pàgina completa, cada una en un grup de sèt farmacólogos notables. En la segona foto (foli 3 vers), el més prominent i l'únic assentat en una cadira és Galeno, que està flanquejat per tres parells de meges, assentats sobre pedres o en la terra. Els més propencs a Galeno són Cratero i Dióscorides. El segon parell és Apolonio Mys i Nicandro. Els més lluntans de Galeno són Andreas i Rufo de Éfeso. Cada una de les figures és un retrat individual i provablement varen ser presos dels retrats dels autors en diversos tractats. Les sèt figures estan contingudes dins d'un marc en elaborada decoració. El fondo és completament en or i coloca a les figures en un espai abstracte. Est és el manuscrit més antic conegut que utilisa un fondo completament en or.
Ademés de les dos miniatures de sèt farmacólogos, hi ha dos retrats de l'autor. En el segon retrat, Dióscorides es troba escrivint un còdex en el seu regazo, és mostrat de perfil, lo que es correspon en el retrat en miniatura previ. És possible que açò fora una tradició basada en els retrats descoberts de la seua vida. Davant d'ell es troba un artiste, assentat en un nivell inferior, pintant una ilustració de la raïl de mandrágora, basant-se en la naturalea. La raïl de mandrágora que està mirant és sostinguda per la personificació de la Epinoia (el poder del pensament). Hi ha un fondo arquitectònic format per una columnata en un caseta central.
La paráfrasis del tractat sobre aus de Dionisio es presenta en tres llibres. Els dos primers tenen ilustracions d'aus insertades en les columnes de text sense marc o fondo. El tercer llibre té 24 aus en minatura organisades en una cuadrícula a pàgina completa. Les aus retratades en el tractat són d'alt valor artístic i fidels a la naturalea en forma i color. La majoria són fàcilment identificables. Curiosament, algunes de les aus que figuren en la miniatura a pàgina completa en el tercer llibre, no es descriuen en el text de la paráfrasis. És provable que estes ilustracions es basaren en atres d'un tractat anterior, possiblement del naturaliste Alejandro de Mindo. No obstant, este manuscrit és el més antic tractat ilustrat d'aus que encara existix.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Pavo real de la pàgina de portada.
-
Foli 6v, retrat de la donant.
-
Foli 3v, sèt meges.
-
Retrat de l'autor.
-
Foli 5v, retrat de l'autor.
-
Coral.
-
Foli 148v, violeta.
-
Albarzer.
-
Aus.
-
Foli 483v, aus.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tiltman, John H.NSA Technical Journal.XIIConsultat el 28 de maig de 2012.
- ↑ «Vienna Dioscurides» (en anglés). UNESCO Memory of the World Programme. Consultat el 28 de maig de 2012.
- ↑ UNESCO. «Vienna Dioscurides» (en en). Consultat el 29-9-2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Walther, Ingo F.; Norbert, Wolf: Codices Illustres: The world's most famous illuminated manuscripts, 400 to 1600. Colónia, TASCHEN, 2005.
- Weitzmann, Kurt. Clapix Antique and Early Christian Book Illumination. Nova York: George Braziller, 1977.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dioscórides de Viena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Llibres de biologia
- Història de la medicina
- Manuscrits allumenats bizantino
- Registre de la Memòria del Món
- Llibres de botànica
- Lliteratura bizantina
- Llibres del sigle VI
- Manuscrits del sigle VI
- Imperi bizantí en el sigle VI
- Medicina de l'Antiga Roma
- Medicina bizantina
- Constantino VII
- Alejandro VII
- Fernando I del Sacre Imperi Romà Germànic
- Descobriments arqueològics de 1560
- Patrimoni de l'Humanitat