Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Stellaria media - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Stellaria media

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Stellaria mija»)
Stellaria mija (Stellaria media)
Est artícul tracta sobre la planta Stellaria mija. Per a atres usos d'este terme vore Cloquera (desambiguación).
Est artícul tracta sobre la planta Stellaria mija. Per a atres usos d'este terme vore boruja.


Stellaria mija, el capiquí, álsine, pamplina o herba gallinera, és una espècie de planta herbàcea anual del gènero Stellaria de la família Caryophyllaceae nativa d'Europa.



Descripció

[editar | editar còdic]

És planta anual o bienal, molt variable en molts dels seus caràcters. És de porte generalment rastrero cespitoso. Les fulls inferiors són pecioladas i les caulinares cortamente pecioladas o sésiles, totes opostes i ovalades o cordiformes, puntagudes. Els talles són peluts en dos files o be glabros. Conta en inconspicuas florés (uns 2-5 mm), en cáliz de 5 sàpia-hos oblongos lliures, peluts o glabros, 5 pétals profundament bífidos i generalment més curts que els sépals, 3 a 10 estams en anteras purpúreas i pistil en tres estils. El frut en càpsula és igual o fins a dos voltes més llarc que el cáliz, de forma ovoidea-oblonga i dehiscente per 6 valvas. Els seus llavors, de 0,5-1,5 mm, són finamente tuberculadas i en un recalat lateral.[1]

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Es troba abundantment en parages humits i ombrosos i en terres de llabor abandonades, aixina com junt a les vivendes a l'abric de murs.

Tant en Europa com en Norteamérica li la considera una planta invasiva en jardins, terres de llabor i prats, difícil de controlar per la seua massiva germinació.

Etnobotánica i farmacognosia

[editar | editar còdic]
Fitoquímica

Conté la antraquinona emodina, parietina i questina, el flavonoide kaempferol-3,7-O-α-L-diramnósido, fitosterol β-sitosterol i daucosterol, i l'alcohol 1-hexacosanol es poden trobar en S. mija.[2] Atres flavonoides són: apigenina 6-C-beta-D-galactopiranosil-8-C-alfa-L-arabinopiranósido, apigenina 6-C-alfa-L-arabinopiranosil-8-C-beta-D-galactopiranósido, apigenina 6-C-beta-D-galactopiranosil-8-C-beta-L-arabinopiranósido, apigenina 6-C-beta-D-glucopiranosil-8-C-beta-D-galactopiranósido, apigenina 6, 8-vaig donar-C-alfa-L-arabinopiranósido.[3]

La planta també conté saponina triterpenoides[4][5] del tipo àcit oleanólico[6] i taninos (inclós phlobatannins).[7] Les proantocianidinas estan presents en els test efectuats a les llavors.[8]

Use culinari

Stellaria mija és comestible, deliciós i nutritiu i s'utilisa com verdura, a sovint crua en ensaladas.[9] És un dels ingredients del plat simbòlic que es consumix en el festival de primavera en Japó conegut Nanakusa-no-sekku.

Us medicinal
  • Antigament era utilisada com expectorante pel seu contingut en saponinas. P. C. Palau, en el seu llibre «Els plantes medicinals baleàriques» recomanava l'us del suc de la planta fresca com fortalecedor de les vies respiratòries i els pulmons.
  • Remineralizante pel seu contingut de potassi i silici.
  • En forma de cataplasma, envolta en una gasa, s'usa per al tractament d'úlceras i ferides.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Stellaria mija va ser descrita per primera volta per Carlos Linneo com Alsine mija i publicat en Species Plantarum, vol. 1, p.272[2], 1753, i ulteriormente atribuïda al gènero Stellaria per Dominique Villars i publicat en Histoire dones Plantes de Dauphiné, vol. 3(1), p. 615[3] [4] archivat en Wayback Machine., 1789[10]

Citologia

Número de cromosomas: 2n=40, 44[11]

Etimologia
  • Stellaria: del llatí stellāris, -i, dels astres, les estreles, derivat de stella, -ārum, sembrat d'estreles, provablement per la forma estrelada de les flors.[12]
  • mija: del llatí mědǐus, -a, -um, de significat evident: "intermija".[12]
Subespecies
  • Stellaria mija subsp. cupaniana (Jord. & Fourr.) Nyman
  • Stellaria mija var. micrantha (Hayata) T.S. Liu & S.S. Ying
Sinonímia
  • Alsine brachypetala Opiz
  • Alsine mija L. = basiónimo
  • Alsinula mija subsp. apetala (Ucria) Dostál
  • Alsinula mija (L.) Dostál
  • Cerastium medium (L.) Crantz
  • Malachia aquatica subsp. calycina (Willk.) Nyman
  • Malachia calycina Willk.
  • Stellaria apetala Ucria
  • Stellaria cucubaloides Pau
  • Stellaria pilosa Dulac
  • Alsine apetala Kit. ex Nyman
  • Alsine avicularum Lam.
  • Alsine barbata Stokes
  • Alsine bipartita Gilib.
  • Alsine brachypetala Opiz
  • Alsine elongata Jord. & Fourr.
  • Alsine glabella Jord. & Fourr.
  • Alsine gussonii Jord. & Fourr.
  • Alsine mija (L.) Druce
  • Alsine mija var. transiens (Bég.) Tzvelev
  • Alsine repens Vell.
  • Alsine vulgaris Moench
  • Alsinella wallichiana Sw.
  • Arenaria vulgaris Bernh.
  • Holosteum alsine Sw.
  • Stellaria mija (L.) J.C.Sowerby & Sm.
  • Stellaria mija (L.) Cirillo
  • Stellaria mija var. apetala (Ucria ex Roem.) Gaudin
  • Stellaria mija f. apetala Rouy & Foucaud
  • Stellaria vulgaris Raunk.[13][14]

Noms vernaculares

[editar | editar còdic]
  • Castellà: ala de mont, ala de mosca, álsine (5), ameruja, berraña, boca de gallina, mòs de gallina (6), boruja, cloquera, coruja, emboruja, fozón, gallinera (3), gargantilla, herba canariera, herba de les aus (2), herba dels canaris (3), herba gallinaria (2), herba gallinera (7), herba pajarera (5), herba ponedora, la dama, lambuco, lambujo, lapilla (2), lirada, majura, marieta d'hivern, maruja (3), marujas, marusa, marusas, melugino, meluja, melujino, melujo, melujín, merubia, merugino, meruia, meruja (2), merujas, merujón, merusa, merusia, meruxa (2), meruya, miosota, moluja, moraca, morruges, moruca, moruja (3), morujina, morujo, moruquera, moruquilla, morusa (2), morusia, morusín, moruxa, moruxia (2), moruxo, moruxón, moruya, murages, muraje, murajes (3), muruja, murujina, orella de rata, orejuela de rata, pajarera (6), pamplina (26), pamplina de canaris (5), pamplina d'horts, pamplina de seca, pamplinas (8), paulina, picagallina (6), picagallinas (2), picapol, piejuelo, pijuelo, regachal, regaho (2), regajo, repipionito, budell de gallina (2), yerba cloquera, yerba de canaris (2), yerba de les aus, yerba dels canaris, yerba gallinera, yerba pajarera. Les sifres entre paréntesis indiquen la freqüència de l'us del vocablo en Espanya.[15]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Stellaria mija en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
  2. Studies on the Chemical Constituents From Stellaria mija (II). Huang Yuan, Dong Qi, Qiao Shan-Yi, Pharmaceutical Journal of Chinese People's Liberation Army, 2007-03 (abstract [1] archivat en Wayback Machine.) (Article in Chinese)
  3. (2007).«Studies on chemical constituents from stellaria mija. I».Zhongguo Zhong yao za zhi = Zhongguo zhongyao zazhi = China journal of Chinese matèria medica.32(11)
    1048–51.
  4. (2009).«New triterpenoid from Stellaria mija(L.) Cyr».Natural Product Research.23(14)
    1274–8.doi:10.1080/14786410701642532.
  5. (2012).«Synergistic interaction of triterpenoid saponins and plant protein toxins».Planta Medica.78(11)doi:10.1055/s-0032-1320271.
  6. (2011).«Triterpenoid saponins of the Caryophyllaceae and Illecebraceae family».Phytochemistry Letters.4(2)
    59.doi:10.1016/j.phytol.2010.08.003.
  7. (2011).«Phytochemistry and in vitro anti-oxidant activities of Stellaria mija, Cajanus cajan and Tetracera potatoria methanolic extracts».Journal of Medicinal Plants Research.5(30)doi:10.5897/JMPR11.246.
  8. (1991).«Proanthocyanidins in the testa of centrospermous seeds».Biochemical Systematics and Ecology.19(4)
    319.doi:10.1016/0305-1978(91)90020-Z.
  9. Stellaria mija at Plants for a Future
  10. «Stellaria mija». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 de decembre de 2012.
  11. Blackburn, K. B. & Morton J. K., The incidence of polyploidy in the Caryophyllaceae of Britain and of Portugal, New Phytol., vol. 56, p. 344-351, 1957
  12. 12,0 12,1 [Gaffior F., Dictinnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934]
  13. Sinònims en Real Jardí Botànic
  14. Stellaria mija en PlantList
  15. Stellaria mija en Anthos-Sistema d'informació sobre les plantes d'Espanya, CSIC/RJB, Madrit, 2012 (Requerix busca interna)

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Plantes medicinals, El Dioscórides renovat - Pío Font Quer.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Flora of China Editorial Committee. 2001. Flora of China (Caryophyllaceae through Lardizabalaceae). 6: 1–512. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Flora of North America Editorial Committee, i. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. Fl. N. Amer. 5: i–xxii + 1–656.
  5. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  6. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  7. Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  8. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  9. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  10. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  11. Hultén, I. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  1. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.