Ficus religiosa
.jpg){kind=link}
La pipal o higuera pipal (Ficus religiosa) és una espècie del gènero Ficus, nativa de Nepal, Índia, suroest de China, Indochina, este de Vietnam.
No es deu confondre en l'arbre baniano (Ficus bengalensis, higuera de Bengala o higuera de l'Índia).
Descripció
[editar | editar còdic]La higuera pipal és un gran arbre d'estació seca, caducifolio o semi-siempreverde, de més de 30 m d'altura i en un diàmetro de tronc de més de 3 m.
Les fulles són cordadas en un distintiu zarcillo en la punta; de 10-17 cm de llongitut i 8-12 cm d'ample, en pecíol de 6-10 cm. El frut és una chicoteta figa d'1-1,5 cm de diàmetro, vert que madura a púrpura. És polinizado per avespes de les figues del gènero Pegoscapus.
Història
[editar | editar còdic]Els seguidors del budisme, l'hinduisme i el jainismo consideren sagrat a este arbre, i per això du l'apelatiu «higuera sagrada».
Segons la tradició budista, Siddhartha Gautama va alcançar el nirvana (convertint-se en el Buda número 28) despuix d'haver estat meditant baix un arbre d'esta espècie, l'arbre Bodhi, en Bodh Gaya (estat de Bijar, en el nort de l'Índia). L'arbre original va ser destruït per l'esposa del rei Ashoka. Se supon que l'arbre que es troba actualment en eixe lloc és un descendent directe de l'anterior.
Un atre arbre important és el Sri Maha Bodhi (un atre supòsit descendent de l'arbre Bodhi original de Buda), en Anuradhapura, Sri Lanka.
Està registrat que va ser plantat en el 288 a. C., per lo que és l'angiosperma en major antiguetat verificada del món. Molts arbres s'han multiplicat a partir d'eixe antiquíssim arbre.
En l'actualitat, molts sadhús (ascetas) hinduistes i budistes encara mediten baix d'estos arbres sagrats.
Arbre Plakshá
[editar | editar còdic]Segons el Sanskrit-English Dictionary del britànic Monier Monier-Williams (1819-1899), el terme sánscrito plakshá es referix a l'arbre Ficus infectoria, mencionat en el Átharva vedá[1] i a l'arbre Thespesia Populneoides. També Macdonell & Keith (1912) opinen lo mateix. Tradicionalment el terme s'ha associat també al Ficus religiosa.
En texts hindús, l'arbre plakshá s'associa en la font del riu Sárasuati.
El text Skandá puraná diu que el riu Sárasuati s'origina de la gerra del deu Brahmá i fluïx des de plakshá als Himalayas.
Segons el Vamaná-purana 32.1-4, el riu Sáraswati naix d'un arbre plaksá (o pipal).[2]
El terme plakshá pra-sravana indica el lloc a on naix el riu Sárasuati.[3]
En els Rigveda Sutras, Plakshá Pra-sravana referix a la font del Sarasvati.[4]
També es diu Plakshá Duipa (l'illa de les higueras) a un immens continent mític dwip dvippa en forma concèntrica que estaria més allà de l'oceà d'aigua salada, rodejant Eurasia.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Ficus religiosa va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1059. 1753.[5]
- Etimologia
Ficus: nom genèric que es deriva del nom donat en llatí al figa.[6]
religiosa: epítet latino que significa "sagrada".[7]
- Sinonímia
- Ficus caudata Stokes
- Ficus peepul Griff.
- Ficus religiosa var. cordata Miq.
- Ficus religiosa var. rhynchophylla Miq.
- Ficus rhynchophylla Steud.
- Ficus superstitiosa Link
- Urostigma affine Miq.
- Urostigma religiosum (L.) Gasp.[8]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- higuera de les pagodes
- higuera sagrada
- àlber
- arbre bo
- bo, en cingalés
- pipal o pippala
- áshuatha (‘a on [baix el qual] hi ha cavalls’, sent áshua: ‘cavall’ i stha: ‘estar’)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Monier Williams descriu al plakshá com una higuera gran i bella, de fulls ondulats i chicotetes frutes blanques.
- ↑ D. S. Chauhan, en B. P. Radhakrishna, i S. S. Merh (editors): Vedic Sarasvati (pág. 35-44), 1999.
- ↑ Segons els texts Pancha vimsa bráhmana, Yaiminíia upanisad bráhmana, Katyayana srauta sutra, Latiaiana srauta; Macdonell i Keith (1912).
- ↑ Segons el Asvalayana srauta sutra, Sankhayana srauta sutra; Macdonell i Keith (1912, II: 55).
- ↑ «Ficus religiosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 12 de febrer de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Ficus religiosa en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Keith i Macdonell: Índex védico de noms i subjectes, 1912.
- iu.ff.cuni.cz (descripció de plakshá).
- Correja A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
- Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (eds.) 2013. Saururaceae a Zygophyllaceae. Fl. Mesoamer. 2(3): ined.
- Flora of China Editorial Committee. 2003. Fl. China 5: 1–506. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. I. Berry & O. Huber Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
- Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Iu.ff.cuni.cz (descripció de la ficus religiosa)
- PaliKanon.com (arbre bodhi).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ficus religiosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.