Ficus benghalensis

Archiu:Banyantree.jpg

baniano (Ficus benghalensis)

Archiu:Banyan fruit Ficusbenghalensis IGZoopark Visakhapatnam.JPG

Frut de baniano en Visakhapatnam.

El baniano (Ficus benghalensis), nom comú que compartix en atres espècies del gènero Ficus, és un arbre endèmic de Bangladés, Índia i Sri Lanka.

Descripció

Pot créixer fins a convertir-se en un arbre jagant que s'estén per vàries hectàreas. Ficus benghalensis produïx raïls aérees en les branques que creixen cap a avall com si foren lianes. Una volta que estes raïls apleguen al sol, arraïlen i es tornen leñosas i de soport, es tornen raïls fúlcreas.

Rep atres noms més sugerents, per eixemple higuera de Bengala, higuerote o higuera estranguladora. Lo de higuera es deu a que esta també és de la família de les figues i lo de estranguladora a que escomença sent epífito, és dir, recolzant-se en un atre arbre al que termina asfixiant. D'este fet procedix també un atre nom de moltes espècies de Ficus en el que es coneix en Veneçola i en atres països americans: el de matapalo.

Ecologia

Archiu:Banyan trunc 01 in Tirtagangga by Line1.jpg

Tronc

Esta planta és original de la Índia i de Ceylán (Sri Lanka). Els banianos, de la mateixa manera que les distintes espècies de matapalos, es reproduïxen fàcilment per llavor o per estaca, i a sovint es van estenent des del lloc original per mig de raïls aérees que ancoren en el sol i comencen a créixer i engrossar-se fins al punt de que es "independisen" del tronc original, conseguint aixina "emigrar" a voltes a grans distàncies, tal com es veu en l'image presa en Caracas. En dita image pot vore's com el tronc original d'un baniano s'inclina cap al carrer (Avinguda La Salle en Caracas) desenrollant numeroses raïls que poden soldarse i convertir-se en troncs que servixen de sostingues, en lo que poden alcançar certa distància fins a aplegar a un lloc a on existix un major grau de insolación, en este cas, la pròpia avinguda, llunt dels edificis que hi ha a abdós costats de la mateixa. Es tracta d'una simple adaptació a unes condicions ecològiques molt complexes.

És polinizado per avespes de les figues dels gèneros Pegoscapus o Pleistodontes.

Les llavors dels banianos poden caure i créixer prop d'un arbre, a voltes del propi arbre d'a on procedixen les mateixes, i també solen fructificar en alguna oquedad d'un tronc o d'una paret o roca. Poc a poc escomencen a créixer ya que tenen gran capacitat de recolzar-se com epífitas en qualsevol objecte que els servixca per a ascendir en busca dels rajos solllaures. En condicions normals, l'arbre creix fins que alcança un nivell a on conseguix la major cantitat de llum solar, per la qual cosa la seua altura pot variar considerablement. Per això, a on este arbre predomina en un lloc, més que créixer en altura es van estenent en superfície, buscant els clars que queden sense vegetació. Per lo general, la copa d'este arbre s'estén sobre un diàmetro prou superior a la seua altura.

Orige del nom comú

Molts pobles d'Àsia fan vida social baix dels banianos, puix els protegix dels rajos del Sol. A través de les seues raïls i branques la gent passeja, construïx temples, i posa mercadillos. De fet, el nom de baniano ve dels mercadillos. Els mercaders ambulants rebien el nom de banianos. Com era habitual que posaren els seus tenderetes baix estos arbres, es va aplegar a identificar el nom dels arbres en el dels venedors ambulants.

En anglés se li crida Banyan.

Usos

Budistes i hindús ho consideren un arbre sagrat. Es diu que Buda va alcançar l'allumenament assentat baix un baniano. Dels seus fruts s'han obtingut medicines contra la llepra i la diabetis ^{cita requerida}. El sabor del frut no és molt atractiu per als humans, pero hi ha monas als que els encanta ^{cita requerida}. Lo mateixa ocorre en #rat penats i certes aus. Els elefants mengen els seus fulls en delectació.

#Espècimen famosos

El baniano més famós és el del Jardí Botànic de Calcuta. Té més de 230 anys d'edat i ocupa una superfície de 12 000 metros quadrats; més o menys un círcul en un diàmetro de 120 m. La circumferència del tronc principal és de més de dotze metros.

A pesar d'eixa fama, el llibre Guinness de Récorts nos diu que el més gran també està en un ciutat índia, en la ciutat de Kadiri. L'arbre en qüestió es diu Thimmamma Marrimanu.

Thimmamma, segons els lugareño, és el nom d'una dòna que va salvar al seu marit en la seua devoció. Una llegenda local diu que si una parella sense fills resa a Thimmamma baixe l'arbre, a l'any següent tindrà un fill.

En Espanya hi ha bons eixemplars de baniano, especialment en l'illa de Tenerife i en Valéncia, encara que res comparable als de Calcuta o Kadiri.

El centre geogràfic de la ciutat d'Auroville ho marca un baniano, junt al que es va edificar el Matrimandir.

Taxonomia

Ficus benghalensis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1059–1060. 1753.

Etimologia

Ficus: nom genèric que es deriva del nom donat en llatí al figa.

benghalensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Bengala.

Sinonímia

Archiu:Banyan botanical c1800-1830.jpg

Ilustració

• Ficus banyana Oken
• Ficus benghalensis var. krishnae (C.DC.) Corner
• Ficus chauvieri G.Nicholson
• Ficus cotoneifolia Vahl
• Ficus cotonifolia Stokes
• Ficus crassinervia Kunth & C.D.Bouché
• Ficus karet Baill.
• Ficus krishnae C.DC.
• Ficus lancifolia Moench
• Ficus lasiophylla Link
• Ficus procera Salisb.
• Ficus pubescens B.Heyne ex Roth
• Ficus umbrosa Salisb.
• Perula benghalensis Raf.
• Urostigma benghalense (L.) Gasp.
• Urostigma crassirameum Miq.
• Urostigma procerum Miq.
• Urostigma pseudorubrum Miq.
• Urostigma rubescens Miq.
• Urostigma sundaicum Miq.
• Urostigma tjiela Miq.

Vore també

• Matapalo

Bibliografia

1. Correja A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
2. Flora of North America Editorial Committee, i. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. 3: i–xxiii, 1–590. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
3. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
4. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.

Enllaços externs

Baniano més gran del món