Anar al contingut

Té vert

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Té vert
Fulls de té vert
Per a atres usos d'este terme vore Chenopodium ambrosioides.

El té vert (Plantilla:Zh-stp) prové de la planta Camellia sinensis; «és el tipo de té no fermentat.

Els seus fulls s'arrepleguen fresques i despuix de sometre's al secat, es prensan, enrollan, trituran i finalment se sequen. El té vert supon entre una quarta i una quinta part del total de té produït mundialment. Els principals països productors de té vert són China, Japó i Vietnam.cita requerida S'ha fet més popular en Occident, a on tradicionalment es pren el té negre.

L'infusió resultant és una beguda molt popular i extendída, pudiendose prendre tant com a beguda calenta com reposada i gelada.

Història del té vert en Àsia

Els chinencs varen ser els primers en descobrir el té, i en este país es troben la majoria de varietats d'esta infusió. El té ha segut utilisat com a beguda medicinal per a promoure la salut en ment i cos durant cinc milenis. La més remota referència al té com una ajuda de la salut és de 2737 a. C. Esta beguda era costosa en l'antiga China. El seu us va ser llimitat als segments opulentos de la població. Solament en la dinastia Ming, despuix de la caiguda del Imperi mongol, la pren de té es va estendre a la plebe. Quan China va ser la potència naval del món (1405-1433), el té va estar entre els recaptes indispensables dels mariners. La cantitat de vitamina C en la beguda de té consumida pels navegants en eixe temps era suficient per a previndre l'escorbuto, el qual mataria a molts marins europeus més de doscents anys despuix.

Tés verts chinencs

Pila de la varietat Gunpowder marca Twinings (varietat de buen grado de té vert chinenc).
Pila de té Mao Jian (varietat d'alt grau.
Té Longjing, de molt alt grau.

Província de Zhejiang

Esta província de Zhejiang és la casa del més famós de tots els tés Xi Hu Longjing, com també d'atres tés d'alta calitat. Longjing: és el més conegut dels tés famosos chinencs, de Hangzhou, la seua traducció a l'espanyol és Pou del Dragó. La falsificació del Longjing és molt comú i molt del té en el mercat és en realitat produït en la Província de Sichuan, per lo que no és autèntic Longjing.

Té Hui Ming
aixina nomenat en consonància del Temple en Zhejiang.
Té Long Ding
un té de la ciutat de Kaihua conegut com el Dragon Mountain.
Té Hua Ding
un té de la ciutat de Tiantai nomenat aixina per un pico de les montanyes del Tiantai.
Té Qing Ding
un té de Tian Mu, també conegut com Green Top.
Té pólvora
un té popular, també conegut per zhuchá. És originari de Zhejiang pero ara creix en tota China.

Província de Hubei

Té Yu Lu
un té vaporós conegut per Gyokuro (Llàgrima de Jade), fet per a l'estil de la cuina japonesa

Província de Henan

Té Mao Jian o Xin Yang Mao Jian
un té famós chinenc, conegut com Green Tip.

Província de Jiangsu

Té Bi Luo Chun
un té famós chinenc, conegut com Green Snail Spring de Dong Ting. Aixina com en la falsificació del Longjing, és comú i molt del té de mercat en el nom Bi Luo Chun siga fet en Sichuan.
Té Rain Flower o té flor de la pluja
un té de Nankín.

Província de Jiangxi

Té Chun Pixe
originalment un té de Jiangxi, després va créixer en molts llocs.
Té Gou Gu Nao
un conegut té en China i depòsit de numerosos premis nacionals.
Té Yun Wu
té conegut com Cloud and Mist.

Província de Anhui

Té Dona Fang
té de Mount Huangshan, conegut com Big Square.
Té Huangshan Mao Feng
un famós té chinenc de Mount Huangshan.
Té Lu An Guapian
un famós té chinenc, conegut com Melon Seed.
Té Hou Kui
famós té chinenc, conegut com Monkey Tea.
Té Tun Lu
té del Districte Tunxi.
Té Huo Qing
té del comtat de Jing (Anhui), conegut com Fire Green.
Té Hyson
un té de mediocre calitat de moltes províncies (de collita primerenca).

Tés verts japonesos

Té vert japonés.
Matcha i warabimochi en kinako i caramelo de sucre negre.
Genmaicha, té vert en grans d'arròs torrats.

El té vert (ryokucha) és tan ubic en Japó que és més comú com "té" (ocha) i encara com "té japonés" (nihoncha).

Els tipos de té es graduen per la seua calitat i per les parts de la planta usada. Hi ha grans variacions en preu i en calitat dins de les categories, i hi ha moltes especialitats en té vert que cauen fòra d'este espectre.

玉露 gyokuro (rocío de jade)
Seleccionats d'un grau de té vert conegut com tencha (天茶), el nom Gyokuro referix al to vert pàlit de l'infusió. Les fulles creixen a l'ombra abans de la collita, conseguint un canvi en el seu aroma i sabor.
抹茶 matcha (té mòlt)
Un té vert en pols d'alta calitat usat en la cerimònia del té japonesa. Matcha és també un popular té vert para gelats i atres delicatesens en Japó.
Té sencha (té torrat)
Té vert comú japonés. Fet de fulls exposts directament al sol.
玄米茶 genmaicha (té popcorn)
Mescla de bancha i genmai (gra d'arròs torrat).
Té kabusecha (té cobert)
Kabusecha és té sencha a on els fulls varen créixer en l'ombra abans de collir, pero no tant com en el Gyokuru. Té un sabor més delicat que Sencha.
Té bancha (té comú)
Té sencha de 2ª época de collita en el té rebrotat entre l'estiu i l'autumne. Les fulles són més llargues que el Sencha i el sabor menys ple.
焙じ茶 Té hojicha (hōjicha) (té totalment torrat)
Un té vert torrat completament.
Té kukicha (té de tallos)
Té fet en tronquitos de collir un tallito en tres fulls.
玉緑茶 Té tamaryokucha (bola de té vert)
És un té vert fregit en paella o al vapor.

Tés verts coreans

Beure té vert en Corea no és molt popular hui en dia. La producció comercial de té vert en Corea del Sur va començar en 1970.[1] Inclús en 2012, la producció de té en Corea del Sur és el 20 % de Taiwan i el 3,5 % de Japó i el consum de té per càpita és menys d'una dècima part d'atres països d'Àsia Oriental.[2][3]

Atres tés verts

  • Té de Ceilan o té vert de Ceilan
  • Té vert de Darjeeling o té de Darjeeling
  • Té vert de Vietnam o té de Vietnam
  • Té de Assam o té vert de Assam

Preparació culinària

Tradicionalment, els tés verts es preparen en aigua per baix del punt d'ebullició (de 80 a 90 °C). El temps d'infusió és de 45 segons a 1 minut, a major temps d'infusió el té vert s'amarga i l'infusió es torna groga. Si es desija en major sabor, agregar més té, no temps.

Efectes en la salut

Apariència del té vert en tres distintes presentacions (d'esquerra a dreta): fulls per a infusió, fulls secs i el líquit de té. Les fulles per a infusió es veuen més verdes que els fulls secs.

Els seus beneficis medicinals han segut descrits fa més d'un mileni. El Kissa Yojoki, o Llibre del Té, escrit pel prior Zen Eisai en 1191, descriu cóm la beguda de té vert dona efecte positiu en els cinc òrguens vitals, especialment el cor. El llibre discutix sobre les qualitats medicinals del té vert incloent el dissipat dels efectes nocius de l'alcohol, actuant com a estimulant, curant malalties de pell, apagant la set, eliminant indigestions, curant beriberi, prevenint la fatiga, millorant les funcions urinàries i del cervell. També en la Part Un explica les formes de les plantes de té, les seues flors i els seus fulls, cobrix cóm creixen les plantes i els processos dels seus fulls. En la Part Dos, el llibre discutix dosis específiques i métodos requerits per a malalties individuals.[4]


El té vert conté importants cantitats de L-teanina, una substància nootrópica i adaptogénica que potencia l'activitat cognitiva, induint la neurogénesis adulta i millorant processos cognitius tals com memòria, atenció, concentració i aprenentage.[5][6][7][8][9][10][11] El té vert reduiria l'estrés i estimularia la producció d'ones alfa. Es pensa que és per l'alt contingut en antioxidants i la presència de L-teanina, un anàlec de glutamato present en el té vert que pot travessar la barrera hematoencefálica i reduir la excitotoxicidad del glutamato durant l'estrés i la isquemia.[12]


En temps més recents, molts estudis han investigat un víncul entre el consum de té vert i una menor incidència de diversos tipos de càncer en la població, en resultats mixts. Els amants del té vert associen els seus beneficis per a la salut en:

  • Millora de la cognició.
  • Detenció de certes malalties neurodegenerativas, tals com l'Alzheimer.
  • Prevenció i tractament del càncer.
  • Tractament d'artritis.
  • Tractament d'esclerosis múltiple.
  • Impedir la degradació de les membranes celulars per mig de la neutralisació de la propagació dels radicals lliures (que es produïx durant el procés d'oxidació).[13]
  • Aument de la lipoxidación (ajuda a l'organisme a utilisar la grassa com a font d'energia) i aument del metabolisme.[14]
  • Reducció de colesterol LDL (a dosis altes en proves de laboratori).
  • Prevenció del descens de cèlules-T immunes per causa de el VIH - en proves de laboratori, la substància EGCG, que es troba en el té vert, impedix que el VIH atac les cèlules-T. No obstant, no se sap si açò té algun efecte similar sobre els sers humans encara.[15]

No obstant en els EE. UU. la Food and Drug Administration (FDA) ha rebujat les reclamacions d'alguns beneficis associats al consum de té vert:[16]

  • «No hi ha cap evidència científica creible que beure té vert reduïxca el risc de malalties cardiovasculars».
  • La FDA conclou que «no hi ha evidència creible per a recolzar les demandes de salut calificats per al té vert o l'extracte de té vert i una reducció d'una série de factors de risc associats en les malalties cardiovasculars»".
  • La FDA ha dit que «el té vert provablement no reduïx el càncer de mama, próstata o qualsevol atre tipo de risc de càncer.»

En contradicció en la FDA, un estudi en 2006 en Japó, va mostrar que els adults que consumien tres o més tasses de té vert al dia tenien un menor risc de mort per malaltia cardiovascular i càncer.[17] L'estudi afirma: «Si el té vert nos protegix als humans contra malalties cardiovasculars o càncer, s'espera que el consum d'esta beguda contribuiria substancialment a la prolongació de l'esperança de vida, tenint en conte que les malalties cardiovasculars i el càncer són les dos causes principals de mort en tot lo món.»

En un atre estudi, es va comprovar que les persones d'edat alvançada japoneses que bevien més de 2 tasses de té vert al dia tenien una provabilitat del 50 per cent menys de sofrir deterioració cognitiva respecte dels que bevien menys o que consumien atres begudes.[18]

La gran cantitat de catequinas trobades en el té vert poden explicar este efecte saludable.[19]

En maig de 2006, investigadors de la Facultat de Medicina de Yale, en un artícul de revisió de més de 100 estudis sobre els beneficis per a la salut del té vert, en alusió a l'anomenada “paradoxa asiàtica”, pel que fa a taxes més baixes de malalties cardíaques i càncer en Àsia a pesar de les altes taxes de consum de cigarrets. Es va especular en que els 1,2 litros de té vert al dia consumits proporciona alts nivells de polifenols i uns atres antioxidants. Estos composts poden funcionar de vàries maneres per a millorar la salut cardiovascular, incloent la prevenció de la segregació plaquetaria i la millora en els nivells de colesterol, associat a la reducció de la lipoxidación del colesterol LDL.[20]

Contraindicació

De la mateixa manera que atres begudes estimulants de la seua categoria el té vert està contraindicado per a una série de patologies i situacions fisiològiques com són:

  • malalties digestives: en el cas de gastritis, úlceras, esofagitis, síndrome de l'intestí irritable, etc. ya que pot irritar la mucosa gàstrica i intestinal pel seu contingut en taninos i cafeïna.
  • ansietat, insomni o taquicardias:[21] és llaugerament excitant del sistema nerviós pel seu contingut de cafeïna, encara que este efecte és compensant pel seu contingut en teanina, en efecte antagónico a la cafeïna.
  • hipertensió.
  • hepatitis: s'han donat casos d'hepatitis fulminants, a partir de suplements en extracte alcohòlic en caràcter hepatotóxico.
  • anèmia: està contraindicado en estes persones en dificultar l'absorció de ferro.
  • osteoporosis: no es deurien prendre més de 3 tasses per dia, puix accelera l'excreció del calcio.
  • cardiopaties: a pesar del seu efecte protector sobre el sistema cardiovascular, altes dosis podrien alterar o empijorar cardiopaties existents.
  • glaucoma: en aumentar la pressió ocular per les seues propietats hipertensivas.
  • embaràs i alletament: no es recomana prendre més de 2 tasses per dia per a este grup de població. Existix risc d'abort i dificultats en l'absorció del àcit fólico.

Precaucions

Ya que el té vert és una beguda àmpliament consumida, generalment es considera segur. No obstant, cal senyalar que conté cafeïna, encara que en un nivell inferior al té negre, en relació en el pes, i al café.

Pot alterar l'absorció de minerals com el calcio i ferro, vitamines en el cas de la B1, i accelerar l'excreció de potassi per la seua acció diurética.[22]

Possibles efectes secundaris

Pel seu contingut en cafeïna, el té vert pot provocar insomni, nerviosisme, irritabilitat, alteracions del somi, bossadas, diarreas, gasos, tremolació, acidea, marejos, confusió, aumente de la tensió arterial, zumbidos, etc.[23] Ademés, ya que les bases xánticas tenen una acció diurética, es pot observar un aument de la producció d'orina, podent provocar deshidratació. Sobre el seu contingut en taninos, si es prenen infusions concentrades o en dejunes, pot provocar nàusees i bossades, irritant la mucosa de l'estòmec i el còlon, encara que este efecte és més marcat en el té negre. Per a contrarrestar este efecte s'aconsella acompanyar-ho en l'ingesta d'algun sòlit.[24]

Interacció en medicaments

En cas d'estar prenent medicaments del tipo IMAO (inhibidors de la mona-amino-oxidasa), cal tindre en conte, que la teína present en el té vert pot causar problemes. També cal tindre precaucions si es pren fàrmacs com a adenosina, quinolona, medicaments que retardan la coagulació sanguínea, clozapina, dipiridamol, estrògens, fluvoxamina, liti, riluzole, i verapamilo.[25]

Vore també

Referències

  1. ↑ «The Leaders’ Contribution of the Formative Period of Korea’s 3 Main Tea Producing Areas». Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2015.
  2. ↑ «FAOSTAT > Food Balanç > Food Supply > Crops Primary Equivalent». FAO. Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2016. Consultat el 14 de decembre de 2015.
  3. ↑ «Crops, Production, FAOSTAT». FAO. Archivat des d'el original, el 19 de juny de 2012. Consultat el 14 de decembre de 2015.
  4. ↑ Myoan Eisai (明 庵 栄 西): Tractat sobre el consum de té per a la salut (吃茶 养生 记), 1193
  5. ↑ Atsushi Takeda, Kazuhiro Sakamoto, Haruna Tamano, Kotaro Fukura, Naoto Inui, Sang Won Suh, Seok-Joon Won, Hidehiko Yokogoshi(2011).«Facilitated Neurogenesis in the Developing Hippocampus After Intake of Theanine, an Amino Acid in Tea Leaves, and Object Recognition Memory».Cellular and Molecular Neurobiology.31(7)doi:10.1007/s10571-011-9707-0.
  6. ↑ Tae Il Kim, Dong Yeon Yuk, Sang Gi Park, Hyoung Kook Park, Yeo Kyeung Yoon, Ki Wan Oh, Jin Tae Hong(2008).«Improvement of Memory Impairment by the Combination of Green Tea Extract and L-Theanine through Inhibition of Acetylcholinesterase Activity in Mice».Laboratory Animal Research.24(1)Consultat el 22 de maig de 2012.
  7. ↑ Takashi YAMADA, Takehiko TERASHIMA, Hiroyuki HONMA, Shinichi NAGATA, Tsutomu OKUBO, Lekh Raj JUNEJA, Hidehiko YOKOGOSHI(2008).«Effects of Theanine, a Unique Amino Acid in Tea Leaves, on Memory in a Rat Behavioral Test».Bioscience, Biotechnology, and Biochemistry. Biochemistry & Molecular Biology Notes.72(5)doi:10.1271/bbb.70669.
  8. ↑ Sang-Ki Park, In-Chul Jung, Won Kyung Lee, Young Sun Lee, Hyoung Kook Park, Hyo Jin Go, Kiseong Kim, Nam Kyoo Lim, Jin Tae Hong, Sun Yung Ly, Seok Seon Rho«A Combination of Green Tea Extract and l-Theanine Improves Memory and Attention in Subjects with Mild Cognitive Impairment: A Double-Blind Placebo-Controlled Study».Journal of Medicinal Food.14(4)doi:10.1089/jmf.2009.1374.
  9. ↑ Pradeep J. Nathan, Kristy Lu, M. Gray, C. Oliver(2006).«The Neuropharmacology of L-Theanine(N-Ethyl-L-Glutamine) A Possible Neuroprotective and Cognitive Enhancing Agent».Journal of Herbal Pharmacotherapy.6(2)doi:10.1080/J157v06n02_02.
  10. ↑ «Distracted? Tea might help your focus». sciencenews.org. Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2012. Consultat el 22 de maig de 2012.
  11. ↑ Haskell CF, Kennedy DO, Milne AL, Wesnes KA, Scholey AB(2008).«The effects of l-theanine, caffeine and their combination on cognition and mood».Biological Psychology.77(2)
    113–22.doi:10.1016/j.biopsycho.2007.09.008.
  12. ↑ Kimura K, Ozeki M, Juneja LR, Ohira H«L-Theanine reduïxes psychological and physiological stress responses».Biological Psychology.74(1)
  13. ↑ Green Tea Benefits for Health
  14. ↑ «Health Benefits of Green Tea». Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2012. Consultat el 11 d'octubre de 2006.
  15. ↑ [1] Health Benefits of Green Tea
  16. ↑ [2] FDA: Green tea doesn't lower heart disease risk. May 11, 2006
  17. ↑ Shinichi Kuriyama, MD, PhD; Taichi Shimazu, MD; Kaori Ohmori, MD, PhD; Nobutaka Kikuchi, MD; Naoki Nakaya, PhD; Yoshikazu Nishino, MD, PhD; Yoshitaka Tsubono, MD, PhD; Ichiro Tsuji, MD, PhD«Green Tea Consumption and Mortality Due to Cardiovascular Disease, Cancer, and All Causes in Japan. The Ohsaki Study».doi:10.1001/jama.296.10.1255.
  18. ↑ Shinichi Kuriyama, Atsushi Hozawa, Kaori Ohmori, Taichi Shimazu, Toshifumi Matsui, Satoru Ebihara, Shuichi Awata, Ryoichi Nagatomi, Hiroyuki Arai, and Ichiro Tsuji«Green tea consumption and cognitive function: a cross-sectional study from the Tsurugaya Projec».Am J Clin Nutr.83(2)
  19. ↑ Green Tea Lovers. Catequinas
  20. ↑ «Green Tea, the “Asian Paradox,” and Cardiovascular Disease».Journal of the American College of Surgeons.202(5)doi:10.1016/j.jamcollsurg.2006.01.018.
  21. ↑ «[3]».
  22. ↑ «El té vert».
  23. ↑ «Possibles efectes secundaris del té vert». Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2012. Consultat el 28 de setembre de 2012.
  24. ↑ «Possibles efectes adversos de prendre té vert». Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2013. Consultat el 19 de febrer de 2013.
  25. ↑ «Veritats i mentires del té vert». Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2012. Consultat el 28 de setembre de 2012.
  • Master Lam Kam Cheun et al (2002). El Camí del Té. Gaia Books. ISBN 1-85675-143-0

Enllaços externs

Commons


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Té_vert&oldid=1110738»