Ahorcamiento
L'ahorcamiento és la suspensió d'una persona per una lligam per a produir la mort o commoció per caiguda del cos des del coll.[1][2][3] La suspensió es pot fer en una horca o qualsevol atre punt de subjecció a suficient altura i resistència al pes.
.jpg)
El ahorcamiento també ha segut amprat com un método de suïcidi en el qual la persona aplica una lligam al coll fins que es presenta l'inconsciencia i despuix la mort, per mig de suspensió parcial o el vaig soportar del pes en la lligam. Este método ha segut més freqüentment utilisat en presons i atres institucions, a on és difícil portar a terme una suspensió completa. El seu primer us conegut del terme data de 1325.[1]
Métodos de ahorcamiento judicial
Existixen quatre maneres de portar a terme un ahorcamiento judicial: la caiguda curta, el ahorcamiento per suspensió, la caiguda estàndar, i la caiguda llarga.
Caiguda talla
La caiguda curta es porta a terme colocant al presoner condenat en la part atrassera d'una carreta, cavall, o un atre vehícul, en la soga al voltant del coll. El vehícul és despuix desplaçat, deixant a la persona penjada de la corda. La mort és llenta i dolorosa. El presoner condenat mor per estrangulaació. Fins a 1850, est era el principal método utilisat. Lo més comú era que s'usara una escala a la que es forçava al condenat a ascendir, es colocava despuix la soga al voltant del seu coll i es retirava l'escala o se li feya girar, i es deixava al condenat penjat. També s'usava un banc, en el qual es requerix que el condenat quede de peu per a despuix retirar-ho d'un puntapié.
Ahorcamiento per suspensió
El ahorcamiento per suspensió és similar a la caiguda curta, excepto que l'horca mateixa és mòvil, de manera que la soga pot elevar-se una volta que el condenat està en una soga al voltant del coll. Este método és utilisat actualment en Iran, a on s'utilisen canons de tanc o grues mòvils per a elevar al condenat a l'aire. Métodos similars involucren passar una corda a través d'una polea per a permetre elevar a la persona.
Segons quede suspés el cos:
- Suspensió completa: Cos suspés totalment a l'aire, que no toca cap objecte de contacte, cap punt de respal.
- Suspensió incompleta: Contacte corporal en un punt de respal. Per eixemple, si està tocant el sol.
Caiguda estàndar
La caiguda estàndar involucra una caiguda d'entre 1,2 i 1,8 metros i va entrar en us a mitan del XIX, en països de parla anglesa i en aquells els sistemes judicials dels quals estaven baix influència anglesa. Va ser considerada com una millora a la caiguda curta perque tenia l'intenció de ser suficient per a trencar el coll de la persona, causant una mort instantànea i provablement inconsciencia immediata.
Caiguda llarga
Este procediment, també conegut com a caiguda medida, va ser introduït en 1872 per William Marwood com un alvanç científic de la caiguda estàndar. En lloc de que tota la gent caiguera la mateixa distància estàndar, es calculava, segons pes de cada persona, quanta corda era necessària per a assegurar que la caiguda trencara el coll dels eixecutats.
Método de suïcidi
El ahorcamiento és un método comú de suïcidi. Este método depén de perdre la consciència per la restricció de fluix sanguíneu artèrial mentres se sosté la respiració.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Oxford English Dictionary, 2ª edició. El ahorcamiento com a método d'eixecució data d'al voltant de l'any 1000 i com a método de suïcidi des de 1325.
- ↑ Real Acadèmia Espanyola (ed.): «Diccionari de la llengua espanyola - ahorcamiento».
- ↑ Real Acadèmia Espanyola (ed.): «Diccionari de la llengua espanyola - aforcar».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ahorcamiento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.