Anar al contingut

Pessimisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pessimisme

El pessimisme (del llatí pessimum, "lo pijor") és un estat d'ànim i una doctrina filosòfica que sosté (invertint la tesis de Gottfried Leibniz) que vivim en el pijor dels móns possibles, un món a on «el dolor és perpetu» (Arthur Schopenhauer) i el nostre destí és tractar d'obtindre lo que mai tindrem. El pessimisme nega el progrés de la civilisació i de la naturalea humana. Des del punt de vista tant sicològic com a psiquiàtric, constituïx un de les traces o síntomes més senyalats de la malaltia coneguda com depressió. A lo llarc de l'història, la disposició pessimista ha tingut efectes en totes les principals àrees de pensament.[1]

Orige del terme

[editar | editar còdic]

Encara que se sol atribuir al poeta Samuel Taylor Coleridge la creació del terme, com a postura oposta al concepte filosòfic d'optimisme, enfortit per Gottfried Wilhelm Leibniz, en realitat el terme va nàixer com a sàtira d'este últim, creat per Voltaire per a atacar a Leibniz en el seu Cándido o l'optimisme (1759). En els seus atacs a Voltaire, els jesuïtes de la Revue de Trévoux ho varen acusar de pessimisme.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Una atra versió apunta cap a l'aparició del terme per primera volta en els célebres Quaderns. Volum III (1776) de Georg Christoph Lichtenberg, en el següent aforisme: "L'un en el seu optimisme, l'atre en el seu pessimisme".[3]

Filosofia

[editar | editar còdic]

Artícul principal: Pessimisme filosòfic

Dins del context del pensament antic, esta idea sorgix en el Diàlec d'un desesperat en la seua ànima o Disputa entre un home i el seu ba de la Lliteratura de l'Antic Egipte (XXI), els ecos de la qual reapareixen en el posterior Llibre de Job, i, despuix, en el cridat "pessimisme grec" o en la doctrina del filòsof cirenaico Hegesias. Ya Plutarco referix, prenent-la d'Aristóteles, la famosa llegenda del Sileno, qui declara:

Una vida vixcuda en el desconeiximent dels propis mals és la menys penosa. És impossible per als hòmens que els succeïxca la millor de les coses, ni que puguen compartir la naturalea de lo que és millor. Per açò és lo millor, per a tots els hòmens i dònes, no nàixer; i lo segon despuix d'açò —la primera cosa que poden conseguir els hòmens— és, una volta naixcuts, morir tan ràpit com es puga. (Consolatio ad Apollonium, 27, 115B-C)

En tot, la fundamentación més o menys sistemàtica del pessimisme té lloc en els filòsofs del irracionalismo de el XIX, tals com Schopenhauer, Mainländer, Eduard von Hartmann, Julius August Bahnsen i Søren Kierkegaard, i alguns escritors eminents ho varen assumir, com el poeta i pensador del Romanticisme italià Giacomo Leopardi i el poeta i narrador anglés del Naturalisme Thomas Hardy. El primer va formular la seua teoria més tancada en el seu Diàlec entre Tristán i un amic:


El gènero humà no creurà mai no saber res, no ser res, no poder aplegar a alcançar res. Cap filòsof que ensenyara una d'estes tres coses faria fortuna ni formaria secta, especialment entre el poble, perque, fòra de que totes estes tres coses són poc a propòsit per a qui vullga viure, les dos primeres ofenen la soberba dels hòmens i la tercera, encara que despuix de les atres, requerix corage i fortalea d'ànim per a ser creguda.[4]

Ya en el XX, el existencialisme desenrolla esta postura i es enrolan també en una corrent de pensament negativista principalment el Émile Cioran, Albert Caraco i el filòsof colombià Maurici Rodríguez Rocha en la seua Filosofia de la Desesperança

És possible referir-se també a cert trasfondo pessimiste inherent a les religions (particularment el budisme), encara que totes tendixen, en major o menor mida, a garantisar algun tipo de redenció. Per al cristianisme, per eixemple, l'esperança és una de les cridades virtuts teologales.

El pessimisme adherix, en consonancia con l'esperit de certes exégesis bíbliques, a la noció de que este món és la morada del mal. D'ahí que este concepte es relacione, prou freqüentment, en doctrines tals com el escepticisme, el nihilisme, el maniqueísmo, el ascetisme i inclús el misticisme, entre unes atres.

Crítica

[editar | editar còdic]

Crítica pragmàtica

[editar | editar còdic]

A lo llarc de l'història, alguns han aplegat a la conclusió de que una actitut pessimista, encara que justificada, deu evitar-se per a perdurar. Les actituts optimistes són favorides i de consideració emocional.[5] Al-Ghazali i William James varen rebujar el seu pessimisme despuix de sofrir malalties sicològiques o, inclús, psicosomáticas. No obstant, les crítiques d'este tipo assumixen que el pessimisme conduïx inevitablement a un estat d'ànim d'obscuritat i depressió total. Molts filòsofs no estan d'acort i afirmen que s'abusa del terme "pessimisme". El víncul entre pessimisme i nihilisme està present, pero el primer no conduïx necessàriament al segon, com creïen filòsofs com Albert Camus. La felicitat no està inextricablemente lligada al optimisme, ni el pessimisme a l'infelicitat. És fàcil imaginar a un optimiste infeliç i a un pessimiste feliç. Les acusacions de pessimisme poden utilisar-se per a silenciar crítiques llegítimes.


L'economiste Nouriel Roubini (que es presenta a sí mateixa com a Dr. Doom) va ser tachat en gran mida de pessimista, per les seues funestas pero fins a cert punt encertades prediccions d'una pròxima crisis financera mundial, en 2006. No obstant, el periodiste financer Justin Fox va observar en la Harvard Business Review en 2010 que "De fet, Roubini no va predir exactament la crisis que va començar a mitan de 2007.... Roubini es va passar varis anys predient un tipo de crisis molt diferent -una en la que els bancs centrals estrangers diversificaban les seues tinences d'abonaments del Tesor i provocaven una correguda contra el dólar- per a passar a finals de 2006 a advertir d'una fallida immobiliària en Estats Units i un "aterrisage forçós" mundial. Encara no va donar una visió perfectament clara o (en retrospectiva) precisa de cóm es desenrollaria exactament açò... Estic més que estranyat per l'estatus de profeta que se li ha otorgat des de llavors."[6][7][8] Uns atres varen senyalar que "El problema és que encara que va encertar espectacularment en esta ocasió, va seguir predient una i una atra volta, a mida que els mercats i l'economia es recuperaven en els anys posteriors al colapse, que hi hauria una crisis de seguiment i que eren inevitables chocs més extrems. Les seues prediccions, despuix del seu pronunciament inicial, varen anar sistemàticament errònees. De fet, si se li haguera fet cas, com varen fer molts inversors, s'hauria perdut la major racha alcista de l'història del mercat nortamericà" [9] [10][11][12] Un atre va observar: "Per a ser un profeta, s'equivoca moltíssim la major part del temps"[13] Tony Robbins va escriure: "Roubini va advertir d'una recessió en 2004 (erròneament), 2005 (erròneament), 2006 (erròneament) i 2007 (erròneament)"... i "va predir (erròneament) que hi hauria una correcció 'significativa' del mercat de valors en 2013" [14] Parlant de Roubini, l'economiste Anirvan Banerji va dir a The New York Claves: "Fins a un rellonge parat encerta dos voltes al dia" [15] L'economiste Nariman Behravesh va dir: "Nouriel Roubini du 10 anys cantant l'història del catastrofisme. En el temps, alguna cosa anava a eixir ben"[16]

Personalitat Plus opina que els temperaments pessimistes (per eixemple, melancòlic i flegmático) poden ser útils en la mida en que el fet de que els pessimistes se centren en lo negatiu els ajuda a detectar problemes que les persones en temperaments més optimistes (per eixemple. g., colérico i sanguíneu) no detecten.

Psicologia

[editar | editar còdic]

Per una atra part, des d'un punt de vista sicològic-moral, és una disposició anímica o un estat d'ànim en virtut dels quals el subjecte percep sub ratione mali (baixe la raó de mal) tots els fenomens que li rodegen. Dins de la Psicologia pura i més en concret de la Siquiatria, el pessimisme i la tristor que li està aparellada són algunes de les manifestacions o síntomas més habituals de la malaltia de la depressió exógena o endógena o de la distimia. Els pessimistes, no obstant, a sovint poden proporcionar arguments que sugerixen que la seua comprensió de la realitat està justificada; com en el realisme depressiu o (realisme pessimiste).[1] La desviació és un método comú utilisat per aquells que estan deprimits. Deixen que les persones assumixquen que estan revelant tot lo que resulta ser una forma efectiva d'ocultar-se.[17] El ítem de pessimisme en el Inventari de Depressió de Beck s'ha considerat útil per a predir suïcidis.[18] La Escala de desesperança de Beck també s'ha descrit com una mida del pessimisme.[19]

Art i lliteratura

[editar | editar còdic]

En la pintura i la lliteratura l'oposició entre optimisme i pessimisme s'expressa en el tòpic d'Heráclito i Demócrito, filòsofs que representen al pessimisme i a l'optimisme plorant i rient respectivament.

Sobre la tecnologia i el mig ambient

[editar | editar còdic]

El pessimisme tecnològic és la creència de que els alvanços de la ciència i la tecnologia no conduïxen a una millora de la condició humana. Pot dir-se que el pessimisme tecnològic es va originar durant la revolució industrial en el moviment ludita. Els luditas culpaven a l'auge dels molins industrials i la maquinària alvançada de les fàbriques de la pèrdua dels seus llocs de treball i es varen propondre destruir-los. El moviment romàntic també es mostrava pessimiste davant l'auge de la tecnologia i enyorava temps més senzills i naturals. Poetes com William Wordsworth i William Blake creïen que l'industrialisació contaminava la purea de la naturalea.[20]


Alguns crítics socials i ecologistes creuen que la globalisació, la superpoblación i les pràctiques econòmiques dels estats capitalistes moderns sobrecarreguen l'equilibri ecològic del planeta. Advertixen de que, a menos que es faça alguna cosa per a frenar-ho, el canvi climàtic empijorarà i acabarà provocant algun tipo de colapse social i ecològic.[21] James Lovelock creu que l'ecologia de la Terra ya ha sofrit danys irreparables i que ni tan sols un canvi irreal de política bastaria per a salvar-la. Segons Lovelock, el sistema de regulació climàtica de la Terra s'està veent desbordat per la contaminació i la Terra pronte botarà del seu estat actual a un clima dramàticament més càlit.[22] Lovelock culpa d'este estat de coses a lo que ell flama "poliantroponemia", que és quan: "els humans superpoblamos fins a fer més mal que ben". Lovelock afirma:

La presència de 7.000 millons de persones aspirant a les comoditats del primer món... és clarament incompatible en la homeostasis del clima, pero també en la química, la diversitat biològica i l'economia del sistema".[22]

Es pot dir que alguns ecologistes radicals, activistes antiglobalización i neoluditas sostenen este tipo de pessimisme sobre els efectes de el "progrés" modern. Una forma més radical de pessimisme migambiental és el anarco-primitivismo, que culpa a la revolució agrícola de donar lloc a l'estratificació social, la coerció i l'alienació. Alguns anarco-primitivistas promouen la desindustrialización, l'abandó de la tecnologia moderna i el rewilding.

Un anarco-primitivista tristament célebre és Theodore Kaczynski, també conegut com el Unabomber, que va portar a terme una campanya nacional d'atentats en bombes per correu. En el seu manifest Unabomber de 1995, cridava l'atenció sobre l'erosió de la llibertat humana per l'auge del modern "sistema industrial-tecnològic".[23] El manifest comença aixina:

La Revolució Industrial i les seues conseqüències han segut un desastre per a la raça humana. Han aumentat enormement l'esperança de vida dels que vivim en països "alvançats", pero han desestabilisat la societat, han fet que la vida siga insatisfactòria, han somés als sers humans a indignidades, han provocat un sofriment sicològic generalisat (en el Tercer Món també sofriment físic) i han infligido greus danys al món natural. El continu desenroll de la tecnologia empijorarà la situació. Sense dubte, sometrà als sers humans a majors indignidades i infligirá majors danys al món natural, provablement provocarà majors trastorns socials i sofriment sicològic, i pot dur a un aument del sofriment físic inclús en els països "alvançats".

Una de les organisacions pessimistes més radicals és el moviment d'extinció humana voluntària, que defén l'extinció de la raça humana per mig del antinatalismo.

La polèmica encíclica de 2015 del papa Francisco sobre qüestions ecològiques Laudato si' està plagada de valoracions pessimistes sobre el paper de la tecnologia en el món modern.

Filosofia de la desesperança

[editar | editar còdic]

És un sistema filosòfic propost per Emile Cioran i desenrollat pel filòsof colombià Maurici Rodríguez Rocha,[24] qui sosté que la desesperança no és un mer estat sicològic passager, sino la condició última i definitiva de l'existència quan ya no queden esperances. Es basa en l'acceptació conscient de la desesperança com a punt de partida per a viure, enfrontant la realitat sense ilusions ni promeses de redenció, s'inspira en tradicions existencialistes i nihilistes que consideren l'absència de sentit com una experiència inevitable, esta proposta implica un gir cap a l'autenticitat: viure reconeixent la desesperança, en lloc d'evadir-la en consols metafísics o utòpics. El sistema busca transformar la desesperança en una forma de lucidea ètica i filosòfica, més que en motiu de derrota.

Pessimisme i desesperança

[editar | editar còdic]

La Filosofia de la Desesperança guarda una estreta relació en el pessimisme filosòfic, especialment en el seu rebuig de #narrativa redentores o esperançadores sobre l'existència. De la mateixa manera que pensadors com Schopenhauer o Cioran, veu la vida com essencialment desprovista de sentit i considera la desesperança com una resposta lúcida davant esta condició. No obstant, el seu enfocament no es llimita a llamentar la futilidad, sino que busca assumir-la en plena consciència. A diferència d'un pessimisme passiu, la seua filosofia propon una ètica de l'acceptació radical; aixina, la desesperança no és resignació, sino una forma de clarividencia existencial.[25]

En el món llegal

[editar | editar còdic]

Stephanos Bibas escriu que alguns advocats penalistas preferixen pecar de pessimistes: "Els pronòstics optimistes corren el risc de resultar desastrosament erròneus en el juí, un resultat embarazoso que enfada als clients. Per una atra part, si els clients es declaren culpables basant-se en els consells massa pessimistes dels seus advocats, els casos no apleguen a juí i els clients no obtenen res"[26]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Bennett, Oliver (2001). Cultural Pessimism: Narratives of Decline in the Postmodern World (en en), Edinburgh: Edinburgh University Press. ISBN 978-0-7486-0936-9.
  2. ↑ Dienstag, Joshua Foa (2009). Pessimism: Philosophy, Ethic, Spirit, Princeton, New Jersey: Princeton University Press. ISBN 978-0-6911-4112-1.
  3. ↑ Vore la pàgina 70 de l'edició de 2017 de Hermida Editors.
  4. ↑ "Il genere umano senar crederà mai né vaig donar senar saper nulla, né vaig donar senar essere nulla, né vaig donar senar aver nulla a sperare. Nessun filosofo che insegnasse l'una vaig donar queste tre coser, avrebbe fortuna ne farebbe setta, specialmente nel popolo: perché, oltre che tutte tre sono poc a proposito vaig donar chi vuol vivere, li due prime offendono la superbia degli uomini, la terza, anzi ancora li altre due, vogliono coraggio i fortezza d'anime a essere credute", Giacomo Leopardi, Diàlec entre Tristán i un amic
  5. ↑ Michau, Michael R.. «"Fer, sofrir i crear": William James i la depressió».
  6. ↑ Justin Fox (26 de maig de 2010). "¿Per a qué servix exactament Nouriel Roubini?"], Harvard Business Review'.
  7. ↑ David H. Freedman (2010). Wrong: Why experts* keep failing us--and how to know when not to trust them,. Little, Brown.
  8. ↑ Thomas I. Palley (2013). From Financial Crisis to Stagnation; The Destruction of Shared Prosperity and the Role of Economics.
  9. ↑ David Lawrence (4 de febrer de 2022). "Per qué les prediccions bossístiques a un any vista solen ser errònees". North Bay Business Journal'.
  10. ↑ Jayson MacLean (6 de maig de 2020). "Nouriel Roubini advertix d'una Gran Depressió igual que va fer l'any passat (i l'anterior)". Cantech Letter'.
  11. ↑ "Market gurus:Overrated Dr Roubini flops-again," Moneylife', 10 de març de 2011.
  12. ↑ "How much should you trust economists' predictions?", AZ Central, 8 de maig de 2014.
  13. ↑ Joe Keohane (9 de giner de 2011). "¿Eixe tipo que va avisar de la gran? No li faces cas". The Boston Globe'.
  14. ↑ Tony Robbins, Peter Mallouk (2017). Unshakeable; Your Financial Freedom Playbook
  15. ↑ Emma Brockes (23 de giner de 2009). "Nos ho va dir". The Guardian.
  16. ↑ Helaine Olen (30 de març de 2009). "The Prime of Mr. Nouriel Roubini"], Entrepreneur.
  17. ↑ Kirszner, Laurie. Patterns for College Writing, United States: Bedford/St.Martins, p. 477. ISBN 978-0-312-67684-1.
  18. ↑ (1985).«Hopelessness and eventual suïcide: a 10-year prospective study of patients hospitalized with suicidal ideation».American Journal of Psychiatry.142(5)
    559–563.doi:10.1176/ajp.142.5.559.
  19. ↑ (1974).«The measurement of pessimism: the hopelessness scale».Journal of Consulting and Clinical Psychology.Journal of Consulting and Clinical.42(6)
    861–5.doi:10.1037/h0037562.
  20. ↑ «Romanticism». Wsu.edu.
  21. ↑ The New York Review of Books «The Global Delusion, John Gray».
  22. ↑ 22,0 22,1 The New York Review of Books «A Great Jump to Disaster?, Tim Flannery».
  23. ↑ The Washington Post: Unabomber Special Report: INDUSTRIAL SOCIETY AND ITS FUTURE
  24. ↑ «Maurici Rodríguez Rocha». Consultat el 12/09/2025.
  25. ↑ Revista de filosofia.Consultat el 16/09/2025.
  26. ↑ «Plea Bargaining outside the Shadow of Trial».Harvard Law Review.117
    2463–2547..

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Hippolyte Fierens Gevaert, La tristor contemporànea. Ensaig sobre les grans corrents morals i intelectuals del sigle XIX, 1900.

Vejau també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Pessimisme en Viquidites.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pessimisme&oldid=622175»