Anar al contingut

Laudato si'

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Laudato si'

Laudato si' (en el dialecte umbro de l'italià migeval: Alabat sigues, en espanyol)[1] és el títul de la segona encíclica del papa Francisco, firmada el 24 de maig, Solemnitat de Pentecostés, de l'any 2015, i presentada el 18 de juny del mateix any.[2]

L'iglésia se centra en el planeta Terra com a lloc en el que viuen les persones, defenent la naturalea, la vida animal i les reformes energètiques en els sis capítuls composts; presenta el subtítul: Sobre el conte de la casa comuna. Francisco realisa una «crítica mordaz del consumisme i el desenroll irresponsable en un alegat en favor d'una acció mundial ràpida i unificada "per a combatre la degradació ambiental i el canvi climàtic"».[3] El Papa subralla que es tracta una encíclica que deu contar-se en el Magisteri social de l'Iglésia (15). Explícitament aclarix que no es tracta d'un discurs “vert” més,[4] sino que nos insta a “reconéixer que un verdader plantege ecològic es convertix sempre en un plantege social, que deu integrar la justícia en les discussions sobre l'ambient, per a escoltar tant la clamor de la terra com la clamor dels pobres” (49).

És la segona encíclica publicada per Francisco, despuix de Lumen fidei, de 2013, no obstant, esta va ser escrita en gran part per Benedicto XVI, per lo que Laudato si' és la primera encíclica escrita completament per Francisco.[2]

Història

Preparació

La possibilitat de publicar una encíclica sobre ecologia va escomençar a mencionar-se a finals de 2013,[5] sent confirmada el 24 de giner de 2014.[6] El títul de la encíclica prové del poema El Càntic de les criatures, escrit en el XIII per Sant Francisco d'Assís, en particular de la seua primera frase que traduïx Alabat sigues.[7] Dies abans de la seua publicació el papa va explicar que aun cuando el caràcter de les encíclicas té com a fi els bisbes del món, en esta ocasió estava destinada a totes les persones del món, incloses les no catòliques:

Invite a acompanyar la publicació en una renovada atenció a les situacions de degrade ambiental, pero també de milloria, en els seus propis territoris. Esta encíclica està dirigida a tots: resem per a que tots pugam rebre el seu mensage i créixer en la responsabilitat cap a la casa comuna que Deu nos ha confiat[8]

Entre els qui varen recolzar que el papa parlara sobre el canvi climàtic abans de la publicació varen estar Greenpeace en afirmar que el problema és més d'interessos polítics i econòmics per a actuar front a este fet esperant que la seua veu siga escoltada per més persones.[9] La encíclica va ser adaptada al format radiofònic i transmesa per Radi Vaticà.[10]

Contingut

La encíclica es dividix en sis parts:

Capítul 1. Lo que li està passant a la nostra terra

Aborda les recents investigacions sobre la situació migambiental i la crisis ecològica, interpretant-les com el "crit de la creació" que demana solucions.

Subtemas:

  • Contaminació, fem i cultura del descarte (20-22)
  • El clima com ben comú (23-26)
  • La qüestió de l'aigua (27-31)
  • Pèrdua de biodiversitat (32-42)
  • Deterioració de la calitat de la vida humana i decadència social (43-47)
  • Inequidad planetària (48-52)
  • La debilitat de les reaccions (53-59)
  • Diversitat d'opinions (60-61)

Capítul 2. El Evangeli de la creació

Per a afrontar estes problemàtiques, la encíclica, basat en els relats bíblics de la creació, oferix una visió general que sobre la naturalea oferix la tradició cristiana, i expressa la responsabilitat que els sers humans tenen en la creació i els llaços que unixen a tots els sers de la naturalea, considerant el mig ambient com un patrimoni comú i una responsabilitat de tots.

Subtemas:

  • La llum que oferix la fe (63-64)
  • El saber dels relats bíblics (65-75)
  • El misteri de l'univers (76-83)
  • El mensage de cada criatura en l'harmonia de tot lo creat (84-88)
  • Una comunió universal (89-92)
  • Destí comú dels bens (93-95)
  • La mirada de Jesús (96-100)

Capítul 3. Raïl humana de la crisis ecològica

El capítul oferix un anàlisis de la situació migambiental, concentrant-se en les causes humanes de la mateixa: la tecnologia, el model econòmic, la globalisació, l'antropocentrisme, etc.

Subtemas:

  • La tecnologia: creativitat i poder (102-105)
  • La globalisació del paradigma tecnològic (106-114)
  • Crisis i conseqüències de l'antropocentrisme modern (115-121)
  • Mediació dels lleis del papa (122-142)

Capítul 4. Una ecologia integral

Es tracta del centre de la encíclica. Ací es fa la proposta de solució: una ecologia integral com a nou paradigma de justícia, una ecologia que «incorpore el lloc peculiar del ser humà en este món i les seues relacions en la realitat que ho rodeja» (15) És dir, considera que existix un víncul entre qüestions ambientals, socials i humanes que no pot trencar-se ni separar-se, de manera que les solucions deuen ser integrals "que consideren les interaccions dels sistemes naturals entre sí i en els sistemes socials" (139), puix no hi ha dos crisis separades (ambiental i social per eixemple) sino una sola. Els problemes deuen abordar-se de manera integral, lo que implica un treball colectiu

Subtemas:

  • Ecologia ambiental, econòmica i social (138-142)
  • Ecologia cultural (143-146)
  • Ecologia de la vida quotidiana (147-155)
  • El principi del ben comú (156-158)
  • La justícia entre les generacions (159-162)

Capítul 5. Algunes llínees d'orientació i acció

La encíclica no pretén donar solucions definitives, pero sí oferix la manera com es deu aplegar a elles: construir solucions concretes i estables a través del diàlec i el consens; els debats deuen ser honests i no caure en la ideologisació. En dita construcció deuen participar tots: els estats, les organisacions socials, les entitats supranacionals, i per supost, les religions, les quals deuen també obrir-se a un diàlec en les ciències.

Subtemas:

  • El diàlec sobre l'ambient en la política internacional (164-175)
  • El diàlec cap a noves polítiques nacionals i locals (176-181)
  • Favorir debats sincers i honests (182-188)
  • Política i economia en diàlec per a la plenitut humana (189-198)
  • Les religions en el diàlec en les ciències (199-201)

Capítul 6. Educació i espiritualitat ecològica

La encíclica invita ací a una "conversió" ecològica.[11] És necessari redissenyar hàbits i comportaments. Per a això és clau l'educació i els programes de formació, que deuen iniciar des de l'escola, la família, els mijos de comunicació i la catequesis/formació religiosa que es dona als creents.

Subtemas:

  • Apostar per un atre estil de vida (203-208)
  • Educació per a l'aliança entre humanitat i ambient (209-215)
  • La conversió ecològica (216-221)
  • Goig i pau (222-227)
  • Amor civil i polític (228-232)
  • Els signes sacramentals i el descans celebratiu (233-237)
  • La Trinitat i la relació entre les criatures (238-240)
  • La Reina de tot lo creat (241-242)
  • Més allà del sol (243-246)

Reaccions

La Encíclica va ser objecte en les semanes següents a la seua publicació, de grans titulars i desplegament per part de la prensa internacional, que no obstant es va concentrar només en les qüestions d'orde ecològic-ambiental, i a temes com la responsabilitat humana en el cridat “calfament global” i la producció de gasos contaminants per l'indústria, o la mentalitat mercantilista o economicista que privilegia el profit de grups d'interés per damunt el conte sobre l'hàbitat. No obstant, els mijos solen descuidar o obviar els temes centrals de la encíclica i la seua proposta principal. I és que la encíclica no és només una crítica a llabor de l'home en la destrucció de la naturalea, sino que ademés fa una proposta: la cridada "ecologia integral" que implicaria una revaluació de la manera com el ser humà es concep a sí mateix i a cóm actua front al seu entorn i front a la naturalea.[12]

Crítiques

Per al científic Lawrence M. Krauss, si ben l'intent del papa és lloable, en provindre d'una reflexió teològica més que científica termina sent incompleta com a solució total del problema ambiental. Per a Krauss, i a diferència de lo que opina el papa,[13] si ben el consum desmesurat dels països rics és gran part del problema també ho és el tema dels anticonceptius, la població i les seues proyeccions de creiximent per als pròxims anys.[14] En este sentit, l'Iglésia catòlica solament permet els métodos anticonceptius naturals, dins del matrimoni, i desaconsellant l'us de qualsevol atre método anticonceptiu baix qualsevol estat civil.[15][16][17]

Moviment Laudato Si i Programa d'Acció Laudato Si

En la publicació de la encíclica 2015 es va iniciar un Moviment Laudato Si global i informal.[18] En 2021, el Moviment Catòlic Global pel Clima, fundat en 2015, va quedar sense nom en el Moviment Laudato Si i el nom "Moviment Laudato Si" del Portal Laudatosi. org va ser transferit al moviment.[19] En 2022, el Moviment Laudato Si' està format per 967 organisacions membres, 11539 Animadors Laudato Si', 204 Círculs Lauato Si' i 58 Capítuls Nacionals. El 4 d'octubre de 2021, el Dicasterio per al Desenroll Integral va llançar el Programa d'Acció Laudato Si'.[20]

El 4 d'octubre de 2022 es va estrenar la película Laudato Si de la mà del premiat documentalista Nicolas Brown i l'equip de producció "Off The Fence" (premiat aproximadament pel meu mestre polp).[21]

Vore també

Referències

  1. ↑ «‘Laudato si'’: Francisco evoca a Francisco d'Assís». Consultat el 1 de setembre de 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 Papa Francisco. «Laudato si'». Consultat el 18 de juny de 2015.
  3. ↑ Sofia Llops. «Conferència en el Vaticà en el tercer aniversari de la Laudato Si'». Vatican News.
  4. ↑ «Laudato si’ : ¿només un discurs “vert”?».Vida pastoral Nro. 351, Any 2016.Consultat el 2021-08-26.
  5. ↑ «SER, li Cardinal Turkson, President du Conseil...». Archivat des d'el original, el 18 de juny de 2015. Consultat el 19 de juny de 2015.
  6. ↑ «Papal encyclical on environment in process | National Catholic Reporter». ncronline. org. Archivat des d'el original, el 25 de giner de 2014. Consultat el 19 de juny de 2015.
  7. ↑ «El poema de Sant Francisco d'Assís que inspira la encíclica ecològica del papa, "Laudato si'"». Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2015. Consultat el 14 de juliol de 2015.
  8. ↑ «Papa Francisco: He escrit la encíclica ecològica per a tots, no només els catòlics». Consultat el 14 de juliol de 2015.
  9. ↑ «Greenpeace sobre la encíclica: El canvi climàtic existix i és un problema moral». Consultat el 14 de juliol de 2015.
  10. ↑ «Ràdio Vaticana emet l'adaptació radiofònica de la encíclica del Papa» (en en). La Raó | Notícies de Bolívia i el Món. Consultat el 2022-08-25.
  11. ↑ «La "conversió ecològica" en la "Laudato Si" i en la tradició cristiana».La Albolafia: Revista d'Humanitats i Cultura.(10)
    27–42.ISSN 2386-2491.Consultat el 2022-01-28.
  12. ↑ «Reaccions a la encíclica “Laudato sì” del Papa Francisco en la prensa d'Amèrica Llatina» (en és). www. cambioclimatico. org. Consultat el 2020-10-15.
  13. ↑ «Laudato si' (24 de maig de 2015) | Francisco». La Santa Sèu. Consultat el 1 de març de 2016. «si be és cert que la desigual distribució de la població i dels recursos disponibles creen obstàculs al desenroll i a l'us sostenible de l'ambient, deu reconéixer-se que el creiximent demogràfic és plenament compatible en un desenroll integral i solidari»
  14. ↑ «Ideology Subsumes Empiricism in Pope's Climate Encyclical». Scientific American Blog Network. Consultat el 29 de febrer de 2016.
  15. ↑ AA. VV. (a càrrec de A. López Trujillo i I. Sgreccia), Metodi naturali per la regolazione della fertilità: l'alternativa autentica. Atti del Convegno organizzato dal Pontifici Consiglio per la Famiglia. Roma, 9-11 dicembre 1992, Vita i pensiero, Milà 1994. «A la llum d'una antropologia que es nega a separar ànima i cos, l'acte sexual es mostra ya com a expressió del dò total de la persona a la persona. Per este motiu se subralla que la anticoncepción, obstàcul voluntàriament opost al naiximent de la vida, altera la relació d'amor autèntic entre els cònjuges.... En canvi, eixe obstàcul no existix en els métodos naturals, que respecten el cos i estan oberts a la vida. Hem constatat els progressos realisats en els últims anys en este camp. El valor altament científic dels métodos naturals es reconeix cada volta més.»
  16. ↑ Moradura Alfonso López Trujillo, President del Pontifici Consell per a la Família 1 de decembre de 2003, Els valors de la família contra el sexe segur
  17. ↑ Moradura Alfonso López Trujillo, President del Pontifici Consell per a la Família Ciutat del Vaticà, 13 de maig 1996, Preparació al sacrament del matrimoni: «... Per tant, no serà este un temps sol d'aprofundiment teòrica, sino també un camí de formació en el que, en l'ajuda de la gràcia i la fugida de tota forma de pecat, els nóvios es preparen a donarse com a parella a Crist que sosté, purifica i ennoblece el festeig i la vida conjugal. Aixina adquirix ple sentit la castitat prematrimonial i descalifica les convivència prèvies, les relacions prematrimonials i atres expressions com el mariage coutumier en el procés del creiximent de l'amor.»
  18. ↑ Portal web del Moviment Laudato Si, consultat el 10/11/2022
  19. ↑ El lloc web de Laudato Si - Història, consultat el 10/11/2022
  20. ↑ Programa d'Acció Laudato Si', consultat l'11 d'octubre de 2022
  21. ↑ "Película "Laudato sí" en el Papa Francisco, Vatican News 5.10.2022 -

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Laudato_si%27&oldid=1534690»