L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Realisme depressiu

El realisme depressiu és una hipòtesis subscrita en 1979[1] per les sicòlogues nortamericanas Lauren Alloy i Lyn Yvonne Abramson[2] i desenrollada posteriorment per atres autors. Segons esta hipòtesis, els individus depressius fan inferència del món més realistes o encertades que els individus no deprimits. Encara que es pensa que les persones deprimides mostren un biaix cognitiu negatiu que provoca pensaments recurrents negatius de forma natural, aixina com conductes inadaptadas i creències disfuncionales sobre la realitat,[3][4][5] el realisme depressiu argumenta que esta negatividad no solament reflectix una major precisió en la valoració de les coses, sino també que les evaluacions dels individus no deprimits sugerixen un biaix positiu no del tot realiste.[6] O, en atres paraules, que els subjectes "normals", els que no patixen depressió, ho veuen tot "més lluent" de lo que és, mentres que els subjectes deprimits veuen el món més aproximat a com és en realitat. «Lo que indiquen eixes llínees d'investigació és que sembla que de forma normal els no deprimits sobreestimamos, per eixemple, la nostra capacitat per a realisar tasques o la sòrt que anem a tindre en determinat event de l'encert o en la capacitat per a controlar certs events. [...] Lo més cridaner que planteja esta hipòtesis és, puix, que les persones de forma "normal" tendim a ser poc realistes».[7]

Esta teoria seguix sent molt controvertida, ya que posa en qüestió el mecanisme de correcció que la teràpia cognitiu-conductual defén per a combatre la malaltia depressiva.[8] Encara que actualment existix alguna evidència que sustenta la plausibilidad o certea dels sentiments que caracterisen el realisme depressiu, el seu efecte pot ser que es restringixca a uns poques situacions molt concretes.[8]

Arguments a favor

En ensajos clínics sobre contingència, quan es va demanar als participants que pulsaren un botó per a evaluar el control propi que percebien sobre l'encés d'una llum, els individus deprimits feyen evaluacions més precises que els no deprimits sobre el particular.[9] També es va demanar als participants que completaren una tasca i evaluaren el rendiment propi, sense comentar-se'ls res al respecte (sense feedback), i els individus deprimits tornaven a fer autoevaluaciones més precises que els individus no deprimits.[10][11][12][13] Posteriorment es va demanar als participants completar una série de tasques, esta volta en feedback, i novament els individus deprimits varen oferir una autocalificació més precisa que els no deprimits.[14][15][16][17][18][19] Quan se'ls va demanar evaluar el seu rendiment tant de forma immediata com algun temps despuix de completar una determinada tasca, els individus deprimits varen fer evaluacions més precises en abdós casos.[20]

En un estudi funcional d'image per resonància magnètica del cervell, sobre events socials positius i negatius, els pacients deprimits varen mostrar ser més precisos en els seus atribucions causals que els participants no deprimits, els quals varen mostrar un biaix positiu en les seues respostes.[21] Esta diferència també es va observar en la distinta activació de la ret frontotemporal; una major activació d'atribucions no egoistes en els participants no deprimits i d'atribucions egoistes en els pacients deprimits, i la reducció d'acoplament de la regió dorsomedial de la corfa prefrontal i les àrees límbicas, quan els pacients deprimits feyen atribucions egoistes.

Arguments en contra

Quan se'ls va demanar evaluar tant el seu rendiment com el rendiment d'un atre subjecte, els individus no deprimits varen mostrar un biaix positiu en calificar-se a sí mateixos, pero no varen mostrar biaix apreciable en calificar als demés. Els individus deprimits no varen mostrar pel contrari biaix algun en calificar-se a sí mateixos, pero sí un biaix positiu en calificar a atres subjectes.[22][23][24] En evaluar els pensaments dels participants en públic front als que tenien en ambients privats, els pensaments de les persones no deprimides eren més optimistes en públic que en privat, mentres que els individus deprimits es mostraven menys optimistes en públic.[25][26][27][28] Quan se'ls va demanar calificar el seu rendiment immediatament despuix d'una tasca, i després transcorregut algun temps, les persones deprimides eren més precises quan calificaven immediatament despuix la tasca, pero eren més negatives despuix d'un temps, mentres que els individus no deprimits eren positius tant immediatament despuix com transcorregut un temps.[14][18]

Encara que les persones deprimides fan juïns precisos sobre no posseir control sobre sí mateixos en situacions en les que en realitat no tenen cap control, esta evaluació també es trasllada a situacions en les que posseïxen control real, lo que sugerix que la perspectiva del deprimit, en general, no és més precisa.[29] Quan l'estudi es desenrolla en entorns del món real, les persones deprimides són en realitat menys precises i més confiades en les seues prediccions sobre el futur que els seus parells no deprimits.[30] La precisió atribucional dels participants també pot estar més relacionada en el seu estil d'atribució global que en la presència i gravetat dels seus síntomes depressius.[31]

Vore també

Referències

  1. ↑ Hussain, Dilwar. «Depressive Realism Hypothesis: Reflections and Critical Analysis» (en anglés). International Journal of Psychosocial Rehabilitation. Vol 17(1) 59-64. Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2015. Consultat el 14 de giner de 2015.
  2. ↑ Alloy, L. B., and Abramson, L. Y. (1988). Depressive realism: four theoretical perspectives.
  3. ↑ Beck,A.T. (1967). Depression: Clinical, experimental, and theoretical aspects, Philadelphia: University of Pennsylvania Press.
  4. ↑ Beck,A.T. (ed.). Cognitive therapy of depression, Guilford Press.
  5. ↑ Beck, A.T., Brown, G., Steer, R.A., Eidelson, J.I., Riskind, J.H.(1987).«Differentiating anxiety and depression: a test of the cognitive content-specificity hypothesis».Journal of abnormal psychology.96(3)
    179.doi:10.1037/0021-843x.96.3.179.
  6. ↑ Alloy,L.B., Abramson,L.Y. (1988). Depressive realism: four theoretical perspectives.
  7. ↑ «Realisme depressiu». Antroporama.net. Consultat el 13 de giner de 2015.
  8. ↑ 8,0 8,1 Michael Thomas Moore, David Fresc(2012).«Depressive Realism: A Meta-Analytic Review».Clinical Psychology Review.32(1)
    496–509.doi:10.1016/j.cpr.2012.05.004.
  9. ↑ Alloy, L.B., Abramson, L.Y.(1979).«Judgment of contingency in depressed and nondepressed students: Sadder but wiser?».Journal of Experimental Psychology: General.108
    441–485.doi:10.1037/0096-3445.108.4.441.
  10. ↑ Alloy, L.B., Abramson, L.Y., Kossman, D.A.(1985).«Affect, conditioning, and cognition: Essays on the determinants of behavior».Erlbaum.Hillsdale,NJ:
    229–246.
  11. ↑ Alloy, L.B., Abramson, L.Y., Viscusi, D.(1981).«Induced mood and the illusion of control».Journal of Personality and Social Psychology.41(6)
    1129–1140.doi:10.1037/0022-3514.41.6.1129.
  12. ↑ Musson,R.F.,Alloy, L.B.(1989).«Depression, self-consciousness, and judgments of control: A test of the self-focused attention hypothesis».unpublished.
  13. ↑ Vasquez, C.V.(1987).«Judgment of contingency: Cognitive biases in depressed and nondepressed subjects».Journal of Personality and Social Psychology.52
    419–431.doi:10.1037/0022-3514.52.2.419.
  14. ↑ 14,0 14,1 DeMonbreun, B.G., Craighead, W.E.(1977).«Distortion of perception and recall of positive and neutral feedback in depression».Cognitive Therapy and Research.1
    311–329.doi:10.1007/bf01663996.
  15. ↑ Dennard, D.O., Hokanson, J.E.(1986).«Performance on two cognitive tasks by dysphoric and nondysphoric students».Cognitive Therapy and Research.10
    377–386.doi:10.1007/bf01173473.
  16. ↑ Gotlib, I.H.(1983).«Perception and recall of interpersonal feedback: Negative bias in depression».Cognitive Therapy and Research.7
    399–412.doi:10.1007/bf01187168.
  17. ↑ Lobitz, W.C., Post, R.D.(1979).«Parameters of self-reinforcement and depression».Journal of Abnormal Psychology.88
    33–41.doi:10.1037/0021-843x.88.1.33.
  18. ↑ 18,0 18,1 Nelson, R.E., Craighead, W.E.(1977).«Selective recall of positive and negative feedback, self-control behaviors and depression».Journal of Abnormal Psychology.86
    379–388.doi:10.1037/0021-843x.86.4.379. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «Nelson_1» está definido varias veces con contenidos diferentes
  19. ↑ Rozensky, R.H., Rehm, L.P., Pry, G., Roth,D.(1977).[https://archive.org/details/sim_journal-of-behavior-therapy-and-experimental-psychiatry_1977_8/page/35 «Depression and self- reinforcement behavior in hospitalized patients»].Journal of Behavior Therapy and Experimental Psychiatry.8
    35–38.doi:10.1016/0005-7916(77)90102-1.
  20. ↑ Wenzlaff, R.M., Berman, J. S.
  21. ↑ Seidel, E.M., Satterthwaite, T.D., Eickhoff, S.B., Schneider, F., Gur, R.C., Wolf, D.H., ... & Derntl, B.(2012).«Neural correlates of depressive realism—An fMRI study on causal attribution in depression».Journal of affective disorders.138
    268–376.doi:10.1016/j.jad.2012.01.041.
  22. ↑ Gotlib, I.H., Meltzer, S.J.(1987).«Depression and the perception of social skill in dyadic interaction».Cognitive Therapy and Research.11
    41–54.doi:10.1007/bf01183131.
  23. ↑ Javna, C.D.(1981).«Depressed and nondepressed college students' interpretations of and memory for feedback about self and others».Unpublished doctoral dissertation.
  24. ↑ Pyszczynski, T., Holt, K., Greenberg, J.(1987).«Depression, self-focused attention, and expectancies for positive and negative future life events for self and others».Journal of Personality and Social Psychology.52
    994–1001.doi:10.1037/0022-3514.52.5.994.
  25. ↑ Benassi, V.A., & Mahler, H.I.M.(1985).«Contingency judgments by depressed college students: Sadder but not always wiser».Journal of Personality and Social Psychology.49
    1323–1329.doi:10.1037/0022-3514.49.5.1323.
  26. ↑ Sacco, W.P., Hokanson, J.E.(1978).«Expectations of success and anagram performance of depressives in a public and private setting».Journal of Abnormal Psychology.87
    122–130.doi:10.1037/0021-843x.87.1.122.
  27. ↑ Sacco, W. P., & Hokanson, J. E.(1982).«Depression and self-reinforcement in a public and private setting».Journal of Personality and Social Psychology.42
    377–385.doi:10.1037/0022-3514.42.2.377.
  28. ↑ Strack, S., Coyne, J.C.(1983).«Social confirmation of dysphoria: Shared and private reactions».Journal of Personality and Social Psychology.44
    798–806.doi:10.1037/0022-3514.44.4.798.
  29. ↑ Dykman, B.M., Abramson, L.Y., Alloy, L.B., Hartlage, S.(1989).«Processing of ambiguous and unambiguous feedback by depressed and nondepressed college students: Schematic biases and their implications for depressive realism».Journal of Personality and Social Psychology.56(3)
    431–445.doi:10.1037/0022-3514.56.3.431.
  30. ↑ Dunning D, Story AL.(1991).«Depression, realism, and the overconfidence effect: llaure the sadder wiser when predicting future actions and events?».Journal of personality and social psychology.61(4)
    521–532.doi:10.1037/0022-3514.61.4.521.
  31. ↑ Michael Thomas Moore, David Fresc(2007).«Depressive realism and attributional style: implications for individuals at risk for depression».Behavior Therapy.38(2)
    144–154.doi:10.1016/j.beth.2006.06.003.

Una atra bibliografia

  • [enllaç trencat]
873–898.doi:10.1111/j.1467-6494.1996.tb00947.x.


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Realisme_depressiu&oldid=1307656»