El efecte Dunning-Kruger és el biaix cognitiu pel que algunes persones dotades de capacitats relativament llimitades en àrees concretes tendixen, precisament per eixes llimitacions, a sobreestimar la seua capacitat i eixercite reals en tals àrees. Alguns investigadors també inclouen en la mateixa categoria cognitiva l'efecte invers, és dir, aquell que, aplicat a les persones d'alt rendiment, podria sintetisar-se com la tendència a subestimar les seues pròpies facultats.

Efecte Dunning-Kruger
Relació entre el rendiment promig autopercibido i el rendiment promig real en un examen universitari.[1] L'àrea roja mostra la tendència de les persones de baix rendiment a sobrestimar les seues habilitats. En canvi, la autoevaluació de les persones d'alt rendiment és més baixa que la de les persones de baix rendiment.

L'estudi inicial va ser realisat per David Dunning (Míchigan, 1959) i Justin Kruger (Califòrnia, 1968). S'enfoca en el raonament llògic, la gramàtica i les habilitats socials. Des de llavors s'han realisat diversos estudis en una àmplia gama de tasques. Entre elles s'inclouen habilitats de camps com els negocis, la política, la medicina, la conducció, l'aviació, la memòria espacial, els exàmens en el colege i l'alfabetisació.

L'efecte Dunning-Kruger ha segut descrit com a rellevant per a varis assunts pràctics, encara que hi ha desacorts en relació a quin és la magnitut de la seua influència. Pot dur a les persones a prendre males decisions, com elegir una carrera per a la que no són aptes o actuar de forma perillosa per a elles mateixes o per als demés per no ser conscients de que carixen de les habilitats necessàries. També pot inhibir als afectats d'abordar les seues deficiències per a millorar-se a sí mateixos.

Definició

editar

L'efecte Dunning-Kruger es definix com la tendència de les persones en baixa habilitat en un àrea específica a donar evaluacions massa positives d'esta habilitat.[2][3][4][5][6] És un biaix cognitiu, és dir, una forma de pensar i jujar erròneament.[7][4]


Alguns investigadors emfatisen el component metacognitiu en la seua definició. Des d'este punt de vista, l'efecte Dunning-Kruger implica, òbviament, que aquells que són incompetents en un àrea determinada tendixen a ignorar la seua incompetència, és dir, carixen de la capacitat de donar-se conte de la seua incompetència.[1][7] Açò s'ha denominat també el "relat de la doble càrrega" (dual-burden account): la falta de competència i l'ignorança d'esta falta.[8] No obstant, la majoria de les definicions se centren en la tendència a sobreestimar la pròpia habilitat i veuen la relació en la metacognició com una explicació adicional.[8][9][7] Esta distinció és rellevant, ya que vàries crítiques a l'efecte Dunning-Kruger es dirigixen a l'explicació metacognitiva, no a l'efecte en sí en sentit estricte.[8][2][9]

L'efecte Dunning-Kruger sol definir-se específicament per a les autoevaluacions de persones en un baix nivell de competència.[7][1][2][4][8] No obstant, algunes definicions no ho llimiten al biaix de les persones en baixa competència i ho estenen com a pertanyent a autoevaluacions falses en diferents nivells de competència.[10] Aixina, a voltes s'afirma que inclou l'efecte invers per a les persones en alta habilitat.[2][8][5] Des d'este punt de vista, l'efecte Dunning-Kruger també es referix a la tendència de les persones d'alt rendiment a subestimar les seues habilitats en relació en les habilitats dels demés. Pero s'ha argumentat que la font d'este error no és la autoevaluació de les pròpies habilitats, sino una evaluació massa positiva de les habilitats dels demés.[2] Este fenomen s'ha classificat com una forma del efecte del fals consens.[2][8]

Medició i anàlisis

editar

L'enfocament més comú per a medir l'efecte Dunning-Kruger és comparar la autoevaluació en el rendiment objectiu. La autoevaluació a voltes es denomina habilitat subjectiva en contrast en la habilitat objectiva corresponent al rendiment real.[4] La autoevaluació pot fer-se abans o despuix de la tasca.[4][2][8] Si es fa despuix, és important que els participants no reben pistes independents durant la tasca sobre quina tan be ho varen fer. Per lo tant, si l'activitat consistix en respondre a preguntes del qüestionari, no es proporciona informació sobre si una resposta donada va ser correcta.[2] La medició de l'habilitat subjectiva i objectiva pot realisar-se en térmens absoluts o relatius. Quan es fa en térmens absoluts, la autoevaluació i el rendiment es medixen d'acort en estàndarts absoluts, per eixemple, en relació en el número de preguntes del qüestionari que s'han contestat correctament.[1][9] Quan es fa en térmens relatius, els resultats es comparen en un grup de parells. En este cas, se li demana a cada participant que evalue el seu rendiment en relació en els atres participants, per eixemple, en forma d'estimar el percentage de parells als que va superar.[2][1] L'efecte Dunning-Kruger està present en abdós casos, pero tendix a ser significativament més pronunciat quan es fa en térmens relatius. Per lo tant, les persones solen ser més precises en predir la seua puntaje brut que en evaluar lo ben que ho varen fer en relació en el seu grup de parells.[1]

El principal punt d'interés per als investigadors sol ser la correlació entre l'habilitat subjectiva i l'objectiva.[4] Per a proporcionar una forma simplificada d'anàlisis de les medicions, els rendiments objectius solen dividir-se en quatre grups, començant des del quarto inferior dels de baix rendiment fins al quarto superior dels d'alt rendiment.[1][2][4] L'efecte més fort s'observa per als participants del quarto inferior, que tendixen a vore's sí mateixos com a part dels dos quartos superiors quan es medixen en térmens relatius.[1] Alguns investigadors centren el seu anàlisis en la diferència entre les dos habilitats, és dir, en l'habilitat subjectiva menys l'habilitat objectiva, per a destacar la correlació negativa.[4]

Vore també

editar

Referències

editar
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Chapter five - The Dunning–Kruger Effect: On Being Ignorant of One's Own Ignorance», Advances in Experimental Social Psychology (vol. 44) (en en), Academic Press, pp. 247–296. doi:10.1016/B978-0-12-385522-0.00005-6. ISBN 9780123855220.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «How unaware llaure the unskilled? Empirical tests of the "signal extraction" counterexplanation for the Dunning–Kruger effect in self-evaluation of performance».Journal of Economic Psychology.39
    85–100.ISSN 0167-4870.doi:10.1016/j.joep.2013.07.004.
  3. «Do People Overestimate Their Information Literacy Skills? A Systematic Review of Empirical Evidence on the Dunning-Kruger Effect».Communications in Information Literacy.10(2)
    199–213.doi:10.7548/cil.v10i2.385.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «The Dunning-Kruger effect is (mostly) a statistical artefact: Valid approaches to testing the hypothesis with individual differences data».Intelligence.80
    101449.ISSN 0160-2896.doi:10.1016/j.intell.2020.101449.
  5. 5,0 5,1 «The Dunning-Kruger Effect and SIUC University's Aviation Students».Journal of Aviation Technology and Engineering.2(1)
    125–129.doi:10.5703/1288284314864.
  6. (1999).«Unskilled and Unaware of It: How Difficulties in Recognizing One's Own Incompetence Lead to Inflated Self-Assessments».Journal of Personality and Social Psychology.77(6)
    1121–34.doi:10.1037/0022-3514.77.6.1121.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «Dunning-Kruger effect» (en en).
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 «Wise up: Clarifying the role of metacognition in the Dunning-Kruger effect.».Journal of Experimental Psychology: General.148(11)
    1882–1897.doi:10.1037/xge0000579.
  9. 9,0 9,1 9,2 «The Dunning-Kruger effect revisited».Nature Human Behaviour.5(6)
    677–678.ISSN 2397-3374.doi:10.1038/s41562-021-01101-z.
  10. «20. Dunning-Kruger Effect», Decision Making in Emergency Medicine: Biases, Errors and Solutions (en en), Springer Nature. ISBN 978-981-16-0143-9.


Referències

editar