Vanitat

Vanitat

Alegoria de la vanitat, d'Antonio de Pereda (Kunsthistorisches Museum). L'inscripció junt als cràneus, «nil omne», proclama que tot és res.

"Tot és Vanitat" per C. Allan Gilbert, mostrant una entrevista en la vida i la mort.

La vanitat és la creència excessiva en les habilitats pròpies o l'atracció causada cap als demés. És un tipo d'arrogància, engreimiento, una expressió exagerada de la soberba, jactancia vana o vanaglòria.

En algunes ensenyances religioses li la considera com una forma d'idolatría, en que la persona en funció dels seus desijos i actes mundans rebuja a Deu en la seua vida quotidiana. D'acort a la teologia cristiana clàssica, la vanitat consistix en depositar la confiança en forma excloent en les coses mundanes, lo que fa que el home no necessite de Deu. És considerat a sovint com el «vici mestre».

Les històries de Narciso (d'a on s'ha tret el terme "narcissisme") i Lucifer (en l'expressió "Senar serviam / No serviré"), són eixemples demostrativos de lo que pot aplegar a ser un complet vanidoso. La vanitat és considerat un dels sèt pecats capitals, i el més amolador, perque engendra els atres.

Vanitat en la filosofia i lliteratura

En el text <o>Veritat i no-veritat en el camí cap a l'atre pensar : Heidegger i la superació de la metafísica</o> explica les idees del filòsof Martin Heidegger a on es presenta el seu concepte de la no-veritat com una forma molt més complexa de la de vanitat, ya que en el text se nos diu que "La no-veritat de la proposició és la no-concordancia de l'enunciat en la cosa. La no-veritat és compresa, puix, com un no-concordar".

Friedrich Nietzsche va escriure lo següent al respecte: "La vanitat és el temor de semblar original; denota per lo tant una falta d'orgull, pero no necessàriament una falta d'originalitat " :Aurora , Aforisme 365 (" Die Eitelkeit ist die Furcht, original zu erscheinen, also ein Mangel an Stolz, aber nicht notwendig ein Mangel an Originalität" ) aixina mateix, Mason Cooley va dir "la vanitat ben alimentada és benévola, una vanitat famolenca és déspota".

En una concepció menys filosofíca de la vanitat Samuel Fleischacker repren/reprén el pensament d'Adam Smith en el seu llibre Teoria dels sentiments morals (TSM), a on s'explica que "la vanitat consistix en la persecució de “la riquea i el poder” extraordinaris, no de l'esforç ordinari per “millorar la nostra condició” apuntant esta afirmació com una de les principals causes per les que existix l'admiració cap als rics per lo que posseïxen més allà de les seues virtuts.

En l'aspecte lliterari la revista <o>El claustre</o> dedica tota una edició a la vanitat, a on Pedro Paunero en el seu escrit Vanitas Vanitatum escriu "Esse és percipi. Ser és ser percebut. La vanitat requerix ser percebuda. El vanidoso, per a ser, re-vol ser vist, escoltat, olorat, assaborit, sen-tido. Qui percep al vanidoso, i a la seua vanitat, també existix. És." a on podem comprendre la naturalea de la vanitat com naixcuda dels nostres desijos d'aparentar per als atres; contrari a lo que sembla el vanidoso és depenent dels atres per a poder sentir-se "superior".

Atres accepcions

El Diccionari de la llengua espanyola inclou tres accepcions més a l'anterior:

3. f. Caducitat de les coses d'este món.

4. f. Paraula inútil o vana i insubstàncial.

5. f. Vana representació, ilusió o ficció de la fantasia.

Vore també

• Arrogància
• Efecte Dunning-Kruger
• Efecte superconfianza
• Hibris
• Megalomania
• Narcissisme
• Biaix d'autoservici
• Soberba