Biaix d'autoservici

El biaix d'autoservici, o biaix per interés personal (en anglés "self-serving bias"), és un dels dos errors fonamentals que descriu la teoria de l'atribució, apareix quan la gent s'auto atribuïx el crèdit personal en els seus èxits pero no en els seus fracassos. Es manifesta també quan la gent té la tendència a evaluar algunes situacions en forma ambigua de tal forma que beneficie als seus propis interessos. Dona-li Miller i Michael Ross varen ser els primers en sugerir este biaix atribucional. L'autoservici sorgix també com a resultat d'un biaix estadístic a resulta de que la gent pensa, per la seua autoestima, que en certes àrees està millor que el promig. Per eixemple: la majoria dels conductors pensa que ells conduïxen millor que la mija.

Este concepte també és conegut per autors i investigadors com a tendència autofavorable, i coloquialmente com a biaix egoiste. Este últim fa referència a l'actitut en la que l'individu afronta el resultat de la seua pròpia conducta, com hem explicat anteriorment. És dir, les persones solen fer una atribució interna despuix d'un èxit i fer una atribució externa despuix de sofrir un fracàs.

L'efecte d'este biaix fa que la majoria de les persones tinga una bona opinió de sí mateixa, una bona autoestima: i es percep com la tendència a percebre's a sí mateixa favorablement. La majoria de la gent atribuïx els èxits a la seua pròpia habilitat, mentres que els fracassos s'atribuïxen a les circumstàncies o a la mala sort. Per eixemple, un estudiant té una bona nota en un examen i diu: "¡He conseguit una bona nota per que soc inteligent i he estudiat dur!" mentres que un atre estudiant que ha tret una nota inferior diu: "¡El professor m'ha donat una mala nota perque no li caic be!" Quan algú mostra causes externes per a explicar un mal resultat, se sol denominar auto-handicap. El biaix d'autoservici és una forma simple de pensament quimera.

El biaix egoiste es dona a través d'una explicació motivacional, és dir, un gran desig de protegir la pròpia autoestima. Les causes dels resultats negatius tenen una atribució a les carències personals les quals s'han relacionat en la depressió, açò es deu a la funció protectora de l'autoestima que té el biaix egoiste.

Ilusió de control i tendència autofavorable

El biaix autofavorable guarda una forta relació en l'ilusió de control. Açò es deu a que els individus solen interpretar les experiències que resulten dels seus actes com una atribució, tant a factors interns com a externs, aixina obtenen una sensació de major poder o control sobre el resultat que deriva de les accions que porten a terme. Un eixemple que reflectix este concepte: “Si un empresari millora els seus beneficis, pensarà que açò és per les seues habilitats tant tècniques com de management, i no a factors externs com els empleats. Açò li donarà sensació de major control, ya que el pensa que en estes habilitats té el poder d'aumentar els beneficis constantment. “

Creem convenient fer una chicoteta menció sobre els malalts per depressió, perque a estos no els afecta ni el biaix egoiste ni l'ilusió de control, ya que no tenen que protegir el seu autoestima perque ya la tenen molt baixa.

Eixemples

• Ross & Sicoly (1979): Varen averiguar per mig d'experiments que la majoria dels jóvens canadencs sobrestimaban quant temps dedicaven a les tasques domèstiques i subestimaban quànt dedicaven les seues pròpies parelles.
• Gray & Silver (1990): Les parelles de divorciats solen culpar en el procés als seus ex cònjuges de la ruptura.
• Els empresaris encarregats de les empreses solen culpar als seus subordinats quan l'empresa no té bons resultats, mentres que els treballadors de l'empresa tendixen a explicar els seus raonaments a les circumstàncies.

Keusch, Thomas i Bollen, Laury H.H. i Hassink, Harold F.D.: D'un estudi realisat sobre l'anàlisis empíric de l'impacte de la crisis econòmica. Hem pogut concloure que en l'administració de l'eixercite corporatiu també tendixen a sofrir el biaix egoiste. Encara que no hi ha evidència de si estos individus són conscients d'este comportament o es dona de forma no intencional. Este estudi es basa en la comparació de cartes dirigides a accionistes d'empreses molt capitalisades d'Europa en situacions de crisis i sense crisis. De dit estudi hem pogut concloure que en les cartes en situació de crisis presenten actituts més egoistes, ya que fan referència a condicions econòmiques externes (la crisis) per a presentar-se de forma més positiva, ya que estes cartes són un element decisiu en les assignació de capital. És dir, en l'actual crisis econòmica la situació de la majoria de les empreses ha empijorat, i els directius intenten a través del biaix egoiste culpar-la dels seus mals resultats.

Coleman, Martin: Com veem, hi ha un estudi el qual demostra que les emocions específiques de culpa i repugnància tenen influència en el biaix egoiste. El següent estudi va contar en 360 participants d'una edat mija de 19 anys, el qual va consistir en realisar dèu preguntes als participants d'inducció emocional. Els resultats varen revelar un efecte significatiu de l'emoció sobre el biaix egoiste. De manera que l'hipòtesis de que les emocions específiques influïxen en el biaix egoiste va ser recolzada.

Vore també

• Teoria de l'atribució
• Biaix d'elecció compassiu
• Taxonomia de biaix cognitius
• Pensament quimera
• Arrogància
• Efecte Dunning-Kruger
• Efecte superconfianza
• Hibris
• Megalomania
• Narcissisme
• Soberba
• Vanitat

Referències

Artículs adicionals

• Babcock, L. & Loewenstein, G., (1997). "Explaining Bargaining Impasse: The Role of Self-Serving Biases", Journal of Economic Perspectives, American Economic Association, vol. 11(1), 109-26