Anar al contingut

Habilitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Habilitat (desambiguació).

Habilitats són destrea que una persona té per a realisar vàries accions. Inclouen habilitats comunes, com caminar, i habilitats rares, com fer un bot doble cap a arrere. Habilitats són capacitats inteligents: estan guiades per l'intenció de la persona i eixecutar-les en èxit resulta en una acció, lo que no és cert per a tot tipo de capacitats. Per extensió, el terme designa la qualitat d'una persona capacitada per a portar a terme esta acció. Lo que es coneix en conjunt com a habilitats.[1] Estan estretament relacionades, pero no són idèntiques, a varis atres conceptes, com a disposició, know-how, aptitut, talent i potencial.

Teories de habilitat tenen com a objectiu articular la naturalea de habilitats. Tradicionalment, el anàlisis condicional ha segut l'enfocament més popular. Segons ell, tindre una habilitat significa que un realisaria l'acció en qüestió si intentara fer-ho. Des d'este punt de vista, Michael Phelps té el habilitat de nadar 200 metros en menys de 2 minuts perque ho faria si ho intentara. Este enfocament ha segut criticat de vàries maneres. Alguns contraeixemples involucren casos en els que l'agent és físicament capaç de fer alguna cosa pero no pot intentar-ho, per una forta aversió. Per a evitar estos i atres contraeixemples, s'han propost varis enfocaments alternatius. Teories modals de habilitat, per eixemple, se centren en lo que és possible per a l'agent fer. Atres sugerències inclouen definir habilitats en térmens de disposicions i potencials.

Una distinció important sobre habilitats és entre habilitats generals i habilitats específiques. Les habilitats generals són habilitats que posseïx un agent independentment de la seua situació, mentres que les habilitats específiques es referixen a lo que un agent pot fer en una situació específica. Aixina, encara que un pianiste expert sempre té el habilitat general de tocar vàries peces de piano, carix de la corresponent habilitat específica en una situació en la que no hi ha un piano. Una atra distinció es referix a la qüestió de si la realisació exitosa d'una acció per accident conta com tindre el habilitat corresponent. En este sentit, un hacker amateur pot tindre la habilitat efectiva de hackear el conte de correu electrònic del seu cap, perque pot tindre sòrt i endevinar la contrasenya correctament, pero no té la corresponent habilitat transparent, ya que no pot fer-ho de manera confiable. Hi ha habilitats intelectuals o "sensoriomotriz" que són innates. Estes es denominen «habilitats naturals» i es distinguixen de les depreses que es manifesten espontàneament en totes les activitats que l'individu realise. Encara que estes deuen desenrollar-se per mig de l'entrenament.[2]


El concepte de habilitats i cóm deuen entendre's és rellevant per a varis camps relacionats. El lliure albir, per eixemple, sol entendre's com el habilitat de fer una atra cosa. El debat entre el compatibilisme i el incompatibilisme es referix a la qüestió de si esta habilitat pot existir en un món governat per lleis determinista de la naturalea. La autonomia és un concepte estretament relacionat, que pot definir-se com el habilitat dels agents individuals o colectius per a governar-se a sí mateixos. Si un agent té el habilitat de realisar una determinada acció és important per a saber si té la obligació moral de realisar esta acció. Si la posseïx, pot ser moralment responsable de realisar-la o de no realisar-la. De la mateixa manera que en el debat sobre el lliure albir, també és rellevant si tenia el habilitat de fer una atra cosa. Una teoria prominent de conceptes i possessió de conceptes entén estos térmens en relació en habilitats. Segons ella, es requerix que l'agent posseïxca tant el habilitat de discriminar entre casos positius i negatius com el habilitat de fer inferència a conceptes relacionats.

Definició i camp semàntic

Les habilitats són poders que un agent té per a realisar vàries accions.[3] Algunes habilitats són molt comunes entre els agents humans, com el habilitat de caminar o de parlar. Atres habilitats solament són posseïdes per uns pocs, com el habilitat de realisar un bot doble cap a arrere o de demostrar el teorema de incompletitud de Gödel. Encara que totes les habilitats són poders, ho contrarie no és cert, és dir, hi ha alguns poders que no són habilitats. Est és el cas, per eixemple, dels poders que no són posseïts pels agents, com el poder de la sal per a dissoldre's en aigua. Pero alguns poders que posseïxen els agents tampoc constituïxen habilitats. Per eixemple, el poder d'entendre francés no és una habilitat en este sentit, ya que no implica una acció, en contrast en el habilitat de parlar francés.[3] Esta distinció depén de la diferència entre accions i no accions. Les accions solen definir-se com a events que un agent realisa en un propòsit i que estan guiats per l'intenció de la persona,[4][5] en contrast en el mer comportament, com els reflexos involuntaris.[6][7] En este sentit, habilitats poden considerar-se poders inteligents. El terme «habilitat» prové del llatí habilis, que inicialment significava «allò que es pot tindre». D'allí que una persona hàbil siga aquella que té facilitat per a eixercitar-se en un àrea específica.[1]


Varis térmens dins del camp semàntic del terme "habilitat" s'utilisen a voltes com a sinònims, pero tenen connotacions llaugerament diferents. Disposicions, per eixemple, a sovint s'equiparen en poders i es diferencien de les habilitats en el sentit de que no estan necessàriament vinculades a agents i accions.[3][8] Habilitats estan estretament relacionades en el know-how, com una forma de coneiximent pràctic sobre cóm conseguir alguna cosa. Pero s'ha argumentat que estos dos térmens poden no ser idèntics, ya que el know-how pertany més al costat del coneiximent de cóm fer alguna cosa i menys al poder de fer-ho realment.[9][3] Els térmens "aptitut" i "talent" generalment es referixen a habilitats innates excepcionals.[10] Solen utilisar-se per a expressar que un determinat grup de habilitats pot adquirir-se si s'usa o entrena adequadament.

Encara que la frontera pot ser difusa, no són lo mateix «coneiximent», «habilitat» i «competència». Un coneiximent és un fet o idea que s'adquirix per estudi, observació o experiència. Una habilitat és un coneiximent que s'adquirix per a portar a terme una tasca, mentres que competència és una habilitat requerida per a resoldre en perícia una activitat complexa.[11] Un atre concepte relacionat és la «destrea». Destrea és la capacitat d'actuar en encert en l'eixecució d'una activitat, i es diferencia de la «habilitat» en que esta és el conjunt de coneiximents requerits per a portar a terme esta tasca. Metafòricament parlant, «habilitat és la ciència i destrea, l'art».[12] El conjunt de totes les habilitats, destrea i competències conformen l'inteligència humana.[13] L'antònim de "habilitat" és "inhabilitat".[14]

Teories de habilitat

S'han propost vàries teories de les característiques essencials de habilitats. El anàlisis condicional és l'enfocament tradicionalment dominant. Definix habilitats en térmens de lo que un faria si tinguera la voluntat de fer-ho. Per a les teories modals de habilitat, en canvi, tindre una habilitat significa que l'agent té la possibilitat d'eixecutar l'acció corresponent. Atres enfocaments inclouen la definició de habilitats en térmens de disposicions i potencials. Encara que tots els conceptes utilisats en estos diferents enfocaments estan estretament relacionats, tenen connotacions llaugerament diferents, que a sovint es tornen rellevants per a evitar varis contraeixemples.

Anàlisis condicional

L'anàlisis condicional de habilitat és l'enfocament tradicionalment dominant. A sovint es remonta a David Hume i definix habilitats en térmens de lo que un faria si volguera, intentara o tinguera la voluntat de fer-ho. S'articula en forma d'una expressió condicional, per eixemple, com "S té el habilitat de A si i solament si S faria A si S intentara A".[15][16] Des d'este punt de vista, Michael Phelps té el habilitat de nadar 200 metros en menys de 2 minuts perque ho faria si ho intentara. La persona promig, per un atre costat, carix d'esta habilitat perque fracassaria si ho intentara. Versions similars parlen de tindre una volición en lloc de intentar-ho.[15] Esta visió pot distinguir entre el habilitat de fer alguna cosa i la possibilitat de que un faça alguna cosa: solament tindre el habilitat implica que l'agent pot fer que alguna cosa ocórrega segons la seua voluntat. Esta definició de habilitat està estretament relacionada en la definició de llibertat de Hume com "un poder d'actuar o no actuar, segons les determinacions de la voluntat".[17] Pero a sovint s'argumenta que açò és diferent de tindre un lliure albir en el sentit de l'habilitat d'elegir entre diferents cursos d'acció.[18]


Este enfocament ha segut criticat de vàries maneres, a sovint citant suposts contraeixemples. Alguns d'estos contraeixemples se centren en casos en els que una habilitat està realment absent encara que estaria present segons l'anàlisis condicional.[15] Est és el cas, per eixemple, si algú és físicament capaç de realisar una determinada acció, pero, tal volta per una forta aversió, no pot formar la voluntat de realisar esta acció.[19] Aixina, segons l'anàlisis condicional, una persona en aracnofobia té el habilitat de tocar una aranya atrapada perque ho faria si ho intentara. No obstant, a fi de contes, no té esta habilitat, ya que la seua aracnofobia fa que siga impossible per a ella intentar-ho. Un atre eixemple involucra una dòna atacada en un carrer obscur que hauria cridat si ho haguera intentat, pero estava massa paralisada per la por per a intentar-ho. Una manera d'evitar esta objecció és distinguir entre els requisits sicològics i no sicològics de habilitats. L'anàlisis condicional pot utilisar-se llavors com un anàlisis parcial aplicat solament als requisits no sicològics.[15]

Una atra forma de crítica involucra casos en els que el habilitat està present encara que estaria absent segons l'anàlisis condicional. Este argument pot centrar-se en l'idea de que tindre una habilitat no assegura que totes i cada una de les seues eixecucions siguen exitoses. Per eixemple, inclús un bon golfiste pot fallar un putt fàcil en una ocasió. Açò no significa que carix de l'habilitat de fer este putt, pero això és lo que sugerix l'anàlisis condicional, ya que ho va intentar i va fallar. Una resposta a este problema és atribuir al golfiste la habilitat general, com es discutix a continuació, pero negar-li la habilitat específica en este cas particular.[15]

Enfocament modal

Teories modals de habilitat no se centren en lo que l'agent faria en certes circumstàncies, sino en lo que és possible per a l'agent fer.[20][21][22] Esta possibilitat s'entén a sovint en térmens de móns possibles. Des d'este punt de vista, un agent té el habilitat de realisar una determinada acció si hi ha una manera completa i consistent de cóm podrien haver segut les coses,[23] en la que l'agent realisa l'acció corresponent. Este enfocament capta fàcilment l'idea de que un agent pot posseir una habilitat sense eixecutar-la. En este cas, l'agent no realisa l'acció corresponent en el món real, pero hi ha un món possible a on la realisa.[21]


El problema en l'enfocament descrit fins ara és que quan el terme "possible" s'entén en el sentit més ampli, moltes accions són possibles encara que l'agent realment carix de l'habilitat de realisar-les.[22] Per eixemple, al no conéixer la combinació de la caixa forta, l'agent no té el habilitat d'obrir-la. Pero marcar la combinació correcta és possible, és dir, hi ha un món possible en el que, a través d'un colp de sòrt, l'agent conseguix obrir la caixa forta.[22] Per tals casos, és necessari afegir més condicions a l'anàlisis anterior. Estes condicions eixerciten el paper de restringir qué móns possibles són rellevants per a evaluar les atribucions de habilitat.[22] Estretament relacionat en açò està el problema invers sobre les actuacions afortunades en el món real. Este problema es referix al fet de que un agent pot realisar en èxit una acció sense posseir el habilitat corresponent.[23][20] Aixina, un principiante en el gòlf pot colpejar la pilota d'una manera incontrolada i, per pura sòrt, conseguir un clot en un. Pero l'enfocament modal sembla sugerir que eixe principiante té el habilitat corresponent, ya que lo que és real també és possible.[22][23][20]

Una série d'arguments en contra d'este enfocament es deu a Anthony Kenny, qui sosté que vàries inferència tretes en la llògica modal no són vàlides per a les atribucions de habilitat. Estos fracassos indiquen que l'enfocament modal no conseguix captar la llògica de les atribucions de habilitat.[20]

També s'ha argumentat que, estrictament parlant, l'anàlisis condicional no és diferent de l'enfocament modal, ya que és solament un cas especial del mateix. Açò és cert si les pròpies expressions condicionals s'entenen en térmens de móns possibles, com sugerixen, per eixemple, David Kellogg Lewis i Robert Stalnaker.[20][23] En este cas, molts dels arguments dirigits contra l'enfocament modal poden aplicar-se igualment a l'anàlisis condicional.

Atres enfocaments

El enfocament disposicional definix habilitats en térmens de disposicions. Segons una versió, "S té el habilitat de A en les circumstàncies C si i solament si té la disposició a A quan, en les circumstàncies C, intenta A".[24][25] Este punt de vista està estretament relacionat en l'anàlisis condicional, pero diferix d'ell perque la manifestació de disposicions pot ser impedida per mig de la presència de les cridades masks i finks. En estos casos, la disposició encara està present encara que el condicional corresponent és fals.[24][25] Un atre enfocament veu les habilitats com una forma de potencial per a fer alguna cosa. Açò és diferent d'una disposició, ya que una disposició es referix a la relació entre un estímul i una manifestació que seguix quan l'estímul està present. Un potencial, per un atre costat, es caracterisa solament per la seua manifestació. En el cas de habilitats, la manifestació es referix a una acció.[26][25]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Raffino (9 de juliol de 2020). «Concepte de habilitat». Consultat el 8 de març de 2021.
  2. ↑ González Astudillo; Domingues Carlos(2005).«¿Existixen indicadors per a identificar el talent?».Aula: revista de pedagogia.Universitat de Salamanca.Salamanca, Espanya:21: 21-32.ISSN 0214-3402.doi:10.14201/aula2015212132.Consultat el 8 de març de 2021.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Maier, John (2021). «Abilities: 1. A taxonomy». The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Metaphysics Research Lab, Stanford University. Consultat el 2021-8-31.
  4. ↑ Wilson, George; Shpall, Samuel; Piñeros Glasscock, Juan S. (2016). «Action». The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Metaphysics Research Lab, Stanford University.
  5. ↑ Honderich, Ted (2005). «Action», The Oxford Companion to Philosophy, Oxford University Press.
  6. ↑ Audi, Robert. «action theory», The Cambridge Dictionary of Philosophy, Cambridge University Press.
  7. ↑ Craig, Edward (1996). «Action», Routledge Encyclopedia of Philosophy, Routledge.
  8. ↑ Bird, Alexander(2016).«Overpowering: How the Powers Ontology Has Overreached Itself».Mind.125(498): 341–383.doi:10.1093/mind/fzv207.
  9. ↑ Stanley, Jason; Willlamson, Timothy(2001).«Knowing How».Journal of Philosophy.98(8): 411–444.
  10. ↑ «Aptitude - definition and meaning» (en en). www.collinsdictionary.com.
  11. ↑ Alsina Catalá; Pérez Gómez (2008). Competència matemàtica i interpretació de la realitat, Madrit, Espanya: Ministeri d'Educació. OCLC 804340575. ISBN 9788436946802. Consultat el 9 de març de 2021.
  12. ↑ Peñalver (1842). El diccionari de la rima, Tom 2, Madrit, Espanya: Imprenta d'Ignacio Boix, p. 134. OCLC 81857710. Consultat el 9 de març de 2021.
  13. ↑ Ortiz Ocaña, Alexander (2012). Educació infantil: pensament, inteligència, creativitat, competències, valors i actituts intelectuals, vol. 1, Editorial Acadèmica Espanyola, p. 54. ISBN 9789589897041. Consultat el 9 de març de 2021.
  14. ↑ «The American Heritage Dictionary entry: inability». www.ahdictionary.com. Houghton Mifflin Harcourt Publishing. Consultat el 2021-9-12.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 Maier, John (2021). «Abilities: 3. Hypothetical theories of ability». The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Metaphysics Research Lab, Stanford University. Consultat el 2021-8-31.
  16. ↑ Wolf, Susan (1990). «5. Ability and Possibility», Freedom Within Reason, Oup Usa.
  17. ↑ Hume, David (1748). «SECTION VIII: OF LIBERTY AND NECESSITY - PART I», An Enquiry Concerning Human Understanding, Project Gutenberg.
  18. ↑ Timpe, Kevin. «Free Will: 1. Free Will, Free Action and Moral Responsibility». Internet Encyclopedia of Philosophy. Consultat el 2021-9-3.
  19. ↑ Lehrer, Keith(1968).«Cans Without Ifs».Analysis.29(1): 29–32.doi:10.1093/analys/29.1.29.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Maier, John (2021). «Abilities: 4. Modal theories of ability». The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Metaphysics Research Lab, Stanford University. Consultat el 2021-8-31.
  21. ↑ 21,0 21,1 Maier, John(2018).«Ability, Modality, and Genericity».Philosophical Studies.175(2): 411–428.doi:10.1007/s11098-017-0874-9.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 Schwarz, Wolfgang(2020).«Ability and Possibility».Philosophers' Imprint.20
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 Menzel, Christopher (2021). «Possible Worlds». The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Metaphysics Research Lab, Stanford University. Consultat el 2021-9-4.
  24. ↑ 24,0 24,1 Fara, M.(2008).«Masked Abilities and Compatibilism».Mind.117(468): 843–865.doi:10.1093/mind/fzn078.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Maier, John (2021). «Abilities: 5. New approaches to ability». The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Metaphysics Research Lab, Stanford University. Consultat el 2021-8-31.
  26. ↑ Vetter, Barbara(2013).«'Ca' Without Possible Worlds: Semantics for Anti-Humeans».Philosophers' Imprint.13


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Habilitat&oldid=1016844»