L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Inferència

La inferència[1] és el procés pel qual es deriven conclusions a partir de premisses o hipòtesis inicials.[2] Quan una conclusió se seguix de les seues premisses o hipòtesis de partida, per mig de deduccions llògiques vàlides, es diu que les premisses impliquen (infieren) la conclusió.

L'inferència és l'objecte d'estudi tradicional de la llògica, aixina com la vida és l'objecte d'estudi de la biologia. La llògica investiga els fonaments pels quals algunes inferència són acceptables, i unes atres no. Quan una inferència és acceptable, ho és per el seu estructura llògica i no pel contingut específic de l'argument o el llenguage utilisat (retòrica). Per açò es construïxen sistemes llògics que capturen els factors rellevants de les deduccions que apareixen en el llenguage natural.[3]

Tradicionalment, es distinguixen tres classes de inferència: les deduccions, les induccions i les abducció, encara que a voltes es conta a l'abducció com un cas especial d'inducció.[4] Les induccions s'estudien des de la llògica inductiva i el problema de l'inducció. Les deduccions, en canvi, són estudiades per la major part de la llògica contemporànea.

En les investigacions sobre l'inteligència artificial, l'inferència és l'operació llògica utilisada en els motors d'inferència dels sistemes experts per a fer prediccions sobre noves senyes.[5]


Definició

El procés pel que es infiere una conclusió a partir de múltiples observacions es denomina raonament inductivo. La conclusió pot ser correcta o incorrecta, o correcta dins d'un cert grau de precisió, o correcta en determinades situacions. Les conclusions inferidas a partir de múltiples observacions poden comprovar-se per mig d'observacions adicionals.

Esta definició és discutible (per la seua falta de claritat. Referència: Oxford English dictionary: "inducció ... 3. Llògica l'inferència d'una llei general a partir d'instàncies particulars". [aclaració requerida]) Aixina que, la definició donada només s'aplica quan la "conclusió" és general.

Dos possibles definicions de "inferència" són:

  1. Una conclusió a la que s'aplega sobre la base de proves i raonaments.
  2. El procés d'aplegar a tal conclusió.


Eixemples

Eixemple per a la definició 1

Els filòsofs grecs antics varen definir una série de silogismes, inferència correctes en tres parts, que poden usar-se com a blocs de construcció per a raonaments més complexos. Comencem en un eixemple famós:

  1. Tots els humans són mortals.
  2. Tots els grecs són humans.
  3. Tots els grecs són mortals.

El llector pot comprovar que les premisses i la conclusió són verdaderes, pero la llògica s'ocupa de l'inferència: ¿es deduïx la veritat de la conclusió de la de les premisses?

La validea d'una inferència depén de la forma de l'inferència. És dir, la paraula "vàlida" no es referix a la veritat de les premisses o la conclusió, sino a la forma de l'inferència. Una inferència pot ser vàlida encara que les seues parts siguen falses, i pot ser inválida encara que algunes parts siguen verdaderes. Pero una forma vàlida en premisses verdaderes sempre tindrà una conclusió verdadera.

Per eixemple, considere la forma de la següent pista simbológica: Tota la carn procedix d'animals. Tota la carn és carn. Per tant, tota la carn de vacú procedix d'animals.

Si les premisses són verdaderes, llavors la conclusió és necessàriament verdadera també.

Ara passem a una forma inválida. Tot A és B. Totes les C són B. Per tant, totes les C són A.

Per a mostrar que esta forma no és vàlida, vàrem demostrar cóm pot dur de premisses verdaderes a una conclusió falsa. Totes les pomes són fruta. (Verdader) Totes les bananes són fruta. (Verdader) Per lo tant, totes les bananes són pomes. (Fals)

Un argument vàlit en una premissa falsa pot dur a una conclusió falsa, (este i els següents eixemples no seguixen el silogisme grec): Tots els alts són francesos. (Fals) John Lennon era alt. (Verdader) Per lo tant, John Lennon era francés. (Fals)

Quan s'utilisa un argument vàlit per a derivar una conclusió falsa a partir d'una premissa falsa, l'inferència és vàlida perque seguix la forma d'una inferència correcta.

També es pot utilisar un argument vàlit per a deduir una conclusió verdadera a partir d'una premissa falsa: Totes les persones altes són músics. (Vàlit, Fals) John Lennon era alt. (Vàlit, Verdader) Per lo tant, John Lennon era músic. (Vàlit, Verdader)

En este cas tenim una premissa falsa i una premissa verdadera de les que s'ha inferido una conclusió verdadera.


Eixemple per a la definició 2

Evidència: Estem a principis dels anys 50 i eres un americà destinat en l'Unió Soviètica. Lliges en el periòdic Moscou que un equip de fútbol d'una menuda ciutat de Siberia escomença a guanyar partit despuix de partit. L'equip inclús derrota a l'equip de Moscou. Inferència: La menuda ciutat en Siberia ya no és una menuda ciutat. Els soviètics estan treballant en el seu propi programa nuclear o d'armes secretes d'alt valor.

Coneiximents: L'Unió Soviètica és una economia dirigida: a la gent i al material se'ls diu on anar i qué fer. La menuda ciutat era remota i històricament mai s'havia distinguit; la seua temporada de fútbol era típicament talla pel clima.

Explicació: En una economia dirigida, la gent i el material es mouen allí a on es necessiten. Les grans ciutats poden tindre bons equips per la major disponibilitat de jugadors d'alta calitat; i els equips que poden entrenar més temps (possiblement per un clima més solejat i millors instalacions) es pot esperar raonablement que siguen millors. Ademés, es coloca als millors i més lluents en els llocs a on poden fer més be, com en els programes d'armament d'alt valor. És una anomalia que una ciutat menuda conte en un equip tan bo. L'anomalia descrivia indirectament una condició per la que l'observador infería un nou patró significatiu: que la ciutat menuda ya no era menuda. ¿Per qué colocar als millors i més lluents d'una gran ciutat en mig del no res? Per a amagar-los, clar.


Inferència llògica

Llògica aristotèlica

En la llògica aristotèlica, la forma essencial d'inferència és una forma de raonament deductivo. No obstant, es reconeixien algunes inferència directes o immediates. La llògica aristotèlica considerava la possibilitat de inferència immediates: aquelles que es poden obtindre directament a partir de la relació que establix un juí respecte als térmens, subjecte i predicat, que li constituïxen, en funció de la qualitat (afirmatiu-negatiu) i la cantitat (universal-particular) del mateix.[6]

Aristòtil va estudiar en detall certes operacions que permetien tals inferència immediates o directes. Per a això, va elaborar el cridat quadro d'oposició dels juïns, en el que donades les relacions que cada juí aristotèlic, A,I,I,O, du implícites es poden establir certes inferència directes. Aixina mateix en la llògica tradicional s'admetien certes operacions llògiques de transformació d'un juí mantenint les seues condicions de veres. Tals operacions eren:

La llògica tradicional aristotèlica no resol del tot ben els problemes que sorgixen dels juïns negatius per lo que este tipo d'operacions llògiques es presten a argumentacions que produïxen resultats aberrants.[7]

La llògica actual formalisa els enunciats llingüístics ben com a relació de classes o com a funcions proposicionals o relacions.[8] Hui s'exigix el rigor formal de l'aplicació d'una regla d'inferència.[9] L'idea d'inferència immediata no és més que l'aplicació d'una regla modo implícit. La formalitat llògica, no obstant, exigix que siga explícita la regla que permet la transformació d'una EBF.

Llògica moderna

Artícul principal → Cálculo lógico.


Es diu inferència llògica a l'aplicació d'una regla de transformació que permet transformar una fòrmula o expressió ben formada (EBF) d'un sistema formal en una atra EBF com teorema del mateix sistema. Abdós expressions es relacionen per mig d'una relació d'equivalència, és dir, que abdós tenen els mateixos valors de veres o, dit d'una atra forma, la veritat d'una coimplica la veritat de l'atra. Sorgix aixina lo que es coneix com postulat o transformada d'una expressió original conforme a regles prèviament establides, que pot emmarcar-se en un o varis contexts referencials diversos,[10] obtenint-se en cada u d'ells un significat com valor de veres d'equivalent.[11][12][13]

<math>(p land q)rightarrow (r land s) lor (t lor v)</math> podria transformar-se en:

<math>A rightarrow B lor C</math>

a on <math>A = (p land q)</math>; <math>B = (r land s)</math> i <math>C = (t lor v)</math>.

Elaborant la taula de valors de veres de dita equivalència continguda en la funció del bicondicional, el resultat ha de ser una tautologia.

Esquema d'inferència

Artícul principal → Cálculo lógico.


Es referix a l'estructura llògic-formal que permet obtindre una expressió ben formada (EBF) deslligada, lliure, com a teorema d'un sistema formal prèviament definit per la regla de separació estrictes de formació i transformació de fòrmules. Dita estructura és el fonament d'un argument llògic-formal per mig de l'aplicació de la regla de substitució de fòrmules. <math>(A land B land C ... land N) rightarrow D</math> a on <math>(A land B land C ... land N)</math> representa cada variable la premissa d'un argument. Coneguda la veritat de cada una, com a premisses d'un argument, el seu producte verdader exigix la veritat de totes i cada una de dites expressions; lo que permet establir D com a expressió lliure i conclusió de l'argument.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Inference}», Robert Audi (ed.). The Cambridge Dictionary of Philosophy (en inglés), Cambridge University Press.
  3. ↑ «formal system}», Encyclopedia Britannica (en inglés). Consultat el 3 de agosto de 2009.
  4. ↑ «inference}», The Oxford Companion to Philosophy (en inglés), Oxford University Press. Consultat el 1º de agosto de 2009.
  5. ↑ Bergmann, Dave (2024-06-18). «¿Qué es la inferencia de la IA? | IBM» (en es-es). www.ibm.com. Consultat el 2026-05-30.
  6. ↑ Véase proposición (lógica):proposición, enunciado y creencia.
  7. ↑ Por ejemplo la existencia de los ángeles o demonios partiendo del juicio: Todos los hombres son mortales: Todos los hombres son mortales → Ningún no-mortal es hombre (por conversión); ningún no-mortal es hombre → Todo no-mortal es no-hombre (por obversión); Todo no-mortal es no-hombre → Algún no-hombre es no-mortal (conversión per accidens). Para nombrar conceptos como no-caballo o no-hombre creó Aristòtil el término ὄνομα ἀόριστον o nomen infinitum. Véase Pascual, J., “El nombre indeterminado de Aristòtil: ¿una nueva categoría lingüística?”, Habis, 17 (1986), 21-32, pp. 28-32.
  8. ↑ Véase cálculo lógico.
  9. ↑ És dir, l'aplicació d'una «li i llògica» o tautologia que garantise la veritat de la transformació com una veritat equivalent que es mostra en tots els possibles casos de la taula de veres de les dos proposicions relacionades en un coimplicador.
  10. ↑ Véanse los Modelos teóricos.
  11. ↑ Chomsky, N. The Psychology of Language and Thought
  12. ↑ Noam Chomsky - Logical Syntax And Semantics, Their Linguistic Relevance
  13. ↑ Noam Chomsky - Syntactic Structures ISBN 3-11-017279-8

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Inferència&oldid=1648885»