Precarietat laboral
Es denomina precarietat laboral a la situació en que viuen les persones treballadoras que, per raons diverses, sofrixen processos que comporten inseguritat, incertitut i falta de garantia en les condicions de treball, més allà del llímit considerat com a normal.
D'acort en l'Organisació Internacional de Treball, l'ocupació precària és la
Relació laboral a on falta la seguritat d'ocupació, un dels elements principals del contracte de treball. Este terme comprén el contracte temporal i el contracte a temps fix, treball a domicili i la subcontratación. [1]
La precarietat laboral té especial incidència quan els ingressos econòmics que es perceben pel treball no cobrixen les necessitats bàsiques d'una persona, ya que és l'economia el factor en el que es conta per a cobrir les necessitats de la població.[2] En les societats desenrollades, les necessitats a satisfer en els ingressos salarials no impliquen solament aquelles que estan relacionades en la mera supervivència biològica (aliments, covil, vestit, etc.), sino que inclouen un numerós grup de demandes relacionades en el fet de la nostra naturalea social: afectes, oci, contes, cultura, educació, comunicació, etc.[3]
Eixemples de precarietat laboral són: que el treballador no reba el sòu que li correspon pel treball que realisa, que no estiga inscrit en la Seguritat Social del seu país (en el cas d'Equador, IESS, ISSPOL o ISSFA), que les condicions laborals siguen insalubres, que treballe sense contracte, etc.
Dimensions de la precarietat laboral
Un dels aspectes que també són importants de la precarietat laboral és la seua medició empírica. Degut a que esta variable no es troba com a tal en les enquestes de treball i ocupació, s'ha tractat d'identificar i fer operatives dimensions que permeten certs acorts en l'investigació empírica orientada a estudis de cas o comparatius. En tal sentit, ESOPE (2004: 46) propon delimitar estrictament el concepte de precarietat laboral en quatre dimensions: temporal, organizacional, econòmica i social.[4]
Relacions laborals precàries
- La temporalitat dels contractes de treball és un dels factors que més contribuïxen a la precarietat laboral. Este model de contractació és utilisat de forma massiva en el nou model social de relacions laborals. La temporalitat dels contractes de treball genera desocupació i inseguritat en els ingressos econòmics de les persones subjectes a contractes temporals. La rotació no solament recorre el camí de l'ocupació temporal a la desocupació sino que, ademés, genera una movilitat molt alta en el mercat de treball ya que els treballadors sofrixen canvis permanents en lo relatiu a l'activitat.[5]
- Aixina mateix, es considera precarietat que els treballadors no siguen donats d'alta en la Seguritat Social i, per tant, carixquen de les prestacions a les que sí tenen dret els inscrits.
- Una atra forma de precarietat és tindre contractats com a treballadors autònoms a els qui en realitat són assalariats (falsos autònoms), lo que en determinats països és illegal.[6] Açò deu distinguir-se d'una atra figura que sí és llegal, el treballador autònom econòmicament depenent (TRADE o TAED).
- També es percep com a precarietat que el salari que s'obtinga pel treball realisat resulte insuficient per a cobrir els costs mínims d'una vida autònoma per a la persona treballadora.
- D'igual forma, s'estima precari un sòu per hora tan baix que, per a conseguir ingressos suficients, obliga a realisar jornades de treball (o hores extra) molt superiors a les llegals.
- Aixina mateix, pot ser percebut com a síntoma de precarietat el tindre que treballar a temps parcial quan lo que es desijaria és una ocupació a temps complet. Açò pot impedir a la persona treballadora conseguir ingressos suficients o abocar-la a tindre varis treballs, per eixemple, un pels matins i un atre per les vesprades (pluriempleo).[7]
Vore també
Referències
- ↑ "Ocupació precària" OIT, Centre Interamericà per al Desenroll del Coneiximent en la Formació Professional
- ↑ Precarietat laboral i caiguda salarial. El mercat de treball en l'Argentina post convertibilidad Clara Mareticorena. 7º Congrés Nacional d'Estudis del Treball
- ↑ La construcció de l'ocupació precària. Dimensions, causes i tendències de la precarietat laboral Miguel Laparra Navarro. Informe de la Fundació FOESSA per a Càrites
- ↑ «Precarietat laboral i heterogeneïtat ocupacional: una proposta teòric-metodològica».Revista mexicana de sociologia.74(2)
- 213–243.ISSN 0188-2503.Consultat el 28 d'agost de 2020.
- ↑ Bertrand Regader. «Ocupacions fem: 9 senyals de que estàs en un treball tòxic». Gestió.
- ↑ «[1]». Consultat el 14 d'agost de 2019.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- Este artícul conté una traducció derivada de «Precariedad laboral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.