Anar al contingut

Precariado

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Precariado, en sociologia i economia, és una classe social formada per persones que sofrixen de precarietat laboral, una condició d'existència sense predictibilidad o seguritat (ni econòmica, ni temporal, ni social), que afecta tant al benestar material com al equilibri sicològic. Específicament, el precariado sofrix la condició de falta de seguritat laboral, incloent l'ocupació intermitent o ocupació insuficient, escàs, mal remunerat o no remunerat, provocant una existència precària en les persones laboralment precàries que ya no reben el respal social en temps de necessitat per la destrucció de les estructures bàsiques del estat de benestar.[1][2]

A diferència de la classe social denominada proletariat que definia als treballadors industrials en els sigles XIX i XX, perque carien de mijos de producció propis i per lo tant venien el seu treball per a viure, els membres del precariado solament estan parcialment involucrats en el treball i deuen mamprendre "extenses activitats no remunerades que són essencials per a conservar l'accés a l'ocupació i a ingressos decents".[2] El sorgiment d'esta classe social s'ha atribuït al desenroll i afiançament del neoliberalisme (capitalisme neolliberal) i al capitalisme patrimonial i rentista en les últimes décades.[3][4][5]

El terme precariado és una veu composta per «precari» i «proletariat».[6]

Aspectes generals del precariado

El precariado, la nova classe precària emergent en Europa en l'última década del XX, es va convertir en un problema sério a principis del XXI.[7]

L'economiste britànic Guy Standing considera el precariado com una nova classe social. En 2011 Standing va publicar The Precariat: The New Dangerous Class (traduït a l'espanyol com El precariado: La perillosa nova classe social, publicat en 2014). En 2014 (publicat en espanyol en 2015) va escriure el llibre Precariado. Una carta de drets. Com a solució o resposta a l'aparició d'esta nova classe social que amplia el seu número constantment, l'autor sosté que tots els ciutadans tenen dret a una riquea heretada socialment. Esta postura la concretarà en la renda bàsica universal (basic income).[1][8][9][2][10]

L'anàlisis dels resultats de la Great British Class Survey de 2013, una colaboració entre la BBC i investigadors de vàries universitats del Regne Unit, va sostindre que existix un nou model d'estructura de classes consistent en sèt classes, que van des de l'Èlit en la part superior fins al Precariado en la part inferior. La classe del Precariado es considera com "la classe britànica més desposseïda de totes, en baixos nivells de capital econòmic, cultural i social" i lo opost a "la classe mija tècnica" de Gran Bretanya, en el sentit de que, en lloc de tindre diners pero sense interessos, la gent de la nova classe del Precariado té tot tipo d'activitats potencials que li agrada realisar, pero no pot fer cap d'elles perque no té diners, té vides insegures i per lo general està atrapada en les velles zones industrials del país.[11]

La classe precària no solament és exclusiva del Regne Unit. Ha emergit en molts països d'Europa, Estats Units i Japó. En Japó es consideren precaris més de 20 millons dels cridats freeters.[12]Prenent com a referència lo abans descrit és plausible considerar al precariado no com una classe social ben definida i homogénea, sino més be com un estrat social dins la classe social del proletariat i s'expandix de manera significativa - sense pressa i sense pausa - per tots els països i en totes les societats humanes existents actualment sobre el planeta. Considerat d'esta manera, l'estrat social del precariado pot definir-se més aproximadament com: El sector de les societats humanes inclós dins de la classe proletaria que és el més desposseït, es caracterisa per tindre "molt baixos nivells de capital econòmic, cultural i social". En teoria podria tindre una gran gama d'activitats potencials que podria i li agradaria realisar, pero no pot fer o eixecutar cap d'elles perque no té el capital necessari per a portar-les a terme; en general, pot dir-se sense lloc a cap dubte que els individus de l'estrat del precariado, tenen vides molt insegures, al no posseir "seguritat social" de cap espècie i en tindre cohercitades casi totes les seues possibilitats d'acció productiva. Per eixemple concret dins de la classe treballadora de la societat Veneçuelana contemporànea ha sorgit el precariado com un sector d'individus en un gran potencial d'acció pero casi irrealizable per no posseir capital suficient de cap espècie. En Espanya la precarietat afecta de manera molt important a les noves generacions de jóvens, que majoritàriament no troben treballs dignes i tenen que sobreviure en condicions laborals penoses, en un alt índex de desocupació.[5][13]

Vore també

Bibliografia

  • 2013 - El precariado. Una nova classe social. [The Precariat: The New Dangerous Class, 2011, Bllomsbury Academic, ISBN 9781849663526], Editorial Passat i Present, ISBN 9788494100819.
  • 2015 - Precariado. Una carta de drets, Editorial Capità Swing, ISBN 978-84-942879-6-1.[14]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «[1]». Consultat el 6 de novembre de 2017. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Guy Standing (May 24, 2011). "The Precariat – The new dangerous class" [2] archivat en Wayback Machine.. Policy Network.
  3. ↑ Lorna Fox O'Mahony, David O'Mahony and Robin Hickey (eds), Moral Rhetoric and the Criminalisation of Squatting: Vulnerable Demons? (London: Routledge, 2014), ISBN 0415740614 p. 25.
  4. ↑ Wacquant, Loïc. “Marginality, ethnicity and penality in the neo-lliberal city: an analytic cartography”. Ethnic and Racial Studies 37 (10): 1687–1711. doi:10.1080/01419870.2014.931991.
  5. ↑ 5,0 5,1 «[3]», eldiario. és. Consultat el 6 de novembre de 2017.
  6. ↑ F. Lunning (2010). Mechademia 5: Fanthropologies. University of Minnesota Press. p. 252. ISBN 081667387X.
  7. ↑ Press Europe: September 15, 2011: The "Youthful members of the full-clave precariat [4].
  8. ↑ «http://www.bloomsbury.com/». Consultat el 23 de novembre de 2015.
  9. ↑ «The Economic Necessity of Basic Income». Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2017. Consultat el 23 de novembre de 2015.
  10. ↑ Who will be a voice for the emerging precariat?, The Guardian, June 1, 2011.
  11. ↑ Mike Savage and Fiona Vaig devindre. «The Great British Class Survey – Results». BBC Science. Consultat el 7 d'abril de 2013.
  12. ↑ Machiko Osawa and Jeff Kingston (July 1, 2010). "Japan has to address the ‘precariat’". The Financial Claves.
  13. ↑ «[5]», La Nova Espanya. Consultat el 6 de novembre de 2016.
  14. ↑ Guy Standing en Capità Swing


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Precariado&oldid=1548263»