Distanciament físic





El distanciament físic, distanciament personal o sana distància,[3] també conegut com a distanciament social,[4] és un conjunt de mides no farmacèutiques de control de les infeccions, en l'objectiu de detindre o desaccelerar la propagació d'una malaltia contagiosa. L'objectiu del distanciament físic és reduir les possibilitats de contacte entre les persones infectades i no infectades, en la finalitat de minimisar la transmissió de malalties, la morbilidad i, en última instància, la mortalitat.[5][6]
El distanciament físic és més eficaç quan l'infecció pot transmetre's a través del contacte per gotetes (tós o estornut), per mig de contacte físic directe (inclós el contacte sexual), per mig de contacte físic indirecte (per eixemple, per tocar una superfície contaminada, com un fómite) o per transmissió aérea (si el microorganisme pot sobreviure en l'aire per periodos llarcs).[7]
El distanciament personal pot ser menys eficaç en casos a on l'infecció es transmet per aigua o aliments contaminats o per vectores com a mosquits o atres insectes, i no tant de persona a persona.[8]
Alguns inconvenients del distanciament físic són la soletat, la reducció de la productivitat i la pèrdua d'atres beneficis associats en l'interacció humana.[9]
Una de les primeres referències al distanciament físic pot ser la del VII, registrada en el Levítico, 13:46:
Històricament, es varen establir colónies de leprosos i lazaretos com a mijos per a impedir la transmissió de la llepra i atres malalties contagioses a través del distanciament social, mentres es comprenia millor la transmissió i es desenrollaven tractaments eficaços.[11]
Eixemples

Alguns eixemples de distanciament social utilisat per a controlar la propagació de malalties contagioses com en el cas de la situació actual per la pandèmia del SARS-CoV-2, per eixemple:[12][13]
- Tancament d'escoles (proactiu o reactiu)[14]
- Tancament de llocs de treball, inclós el tancament de negocis «no essencials» i servicis socials («no essencials» significa aquelles instalacions que no manté funcions primàries en la comunitat, en oposició als servicis essencials)[15][16]
- aïllament sanitari
- Quarantena
- Cordonera sanitària
- cancelació d'events massius com a espectàculs deportius, cines o espectàculs musicals[17]
- Tancament o llimitació del transport colectiu
- Clausura de les instalacions recreatives (piscines comunitàries, clubs, gimnasis)[18]
- Auto-protecció sanitària: les mides individuals inclouen contactes presencials llimitats, fer negocis per teléfon o internet, evitar llocs públics i reduir els viages innecessaris[19][20]
- El saludar-se en el colze o el peu (en lloc d'un premuda de mans o el bese per a un salutació) i el «estornut de Drácula»
Efectivitat
Les investigacions indiquen que les mides tenen que ser aplicades rigorosament i immediatament per a ser eficaces.[21] Durant la pandèmia de grip de 1918, les autoritats en els EE. UU. varen implementar el tancament d'escoles, prohibició de reunions públiques, i atres mides de distanciament social en Filadèlfia i en St. Louis, pero en Filadèlfia el retart de cinc dies en iniciar estes mides va fer que es multiplicaren els índexs de transmissió de 3 a 5 voltes, mentres que una resposta més immediata en St. Louis va ser significativa per a reduir la transmissió allí.[22] Bootsma I Ferguson varen analisar les mides de distanciament social en 16 ciutats d'EE. UU. durant l'epidèmia de 1918 i trobat que les intervencions llimitades en temps varen reduir la mortalitat total solament moderadament (potser 10–30 %), i que l'impacte era a sovint molt llimitat perque les mides varen ser introduïdes massa vesprada i alçades massa primerenc. Ademés es va observar que vàries ciutats varen experimentar un segon pic d'epidèmia en acabant de que els controls de distanciament social varen ser alçats, perque els individus susceptibles que havien estat protegits ara estaven exposts.[23]
Tancament d'escoles
L'efectivitat del tancament d'escoles va ser demostrada per la reducció de la morbilidad de la Grip asiàtica en un 90 % durant l'esclat de 1957-58, i de fins a un 50 % en controlar la influenza en els EE. UU., en el brot de 2004–2008.[24][25] De modo paregut, el tancament obligatori d'escoles i atres mides de distanciament social varen estar associades en la reducció d'entre 29 % i 37 % de transmissió de la influenza durant l'epidèmia de grip de 2009 en Mèxic.[26]
Tancament de llocs de treball
Els estudis per mig de models i simulacres realisat en Estats Units sugerixen que si el 10 % dels llocs de treball afectats es tanquen l'índex de transmissió d'infecció global és d'al voltant d'11,9 % i el temps del pic de l'epidèmia es retarda llaugerament. En contrast, si el 33 % dels llocs de treball afectats són tancats, l'índex d'atac disminuïx a 4,9 %, i el temps del pic és retardat per 1 semana.[27]
Quarantena de contactes i casos sospitosos
Durant l'esclat de SARS del 2003 en Singapur, al voltant de 8,000 persones varen estar someses a quarantena obligatòria en les llars i un adicionalment 4300 varen estar varen estar someses a un auto-monitoreo de síntomes i un contacte telefònic diari en autoritats de salut com a mijos de controlar l'epidèmia. A pesar de que solament 58 d'estos individus varen ser finalment diagnosticats en SARS, oficials de salut pública varen estar satisfets que esta mida va ajudar a impedir que l'epidèmia s'estenguera més.[28] L'auto aïllament voluntari pot haver ajudat a reduir la transmissió d'influenza en Texas en 2009.[29]
Cordonera sanitària
En 1995 es va amprar un cordonera sanitària per a controlar un esclat de malaltia pel virus de l'Ébola en Kikwit, Zaire.[30][31][32] El president Mobutu Sese Seko va rodejar la ciutat en tropes i va suspendre tots els vols a la comunitat. Adins de Kikwit, l'Organisació Mundial de la Salut i equips mèdics de Zaire varen alçar més cordoneres sanitàries, sepelis aïllats i zones de tractament de la població general, contenint exitosamente l'infecció.[33] Durant l'esclat de SARS de 2003 en Canadà, "la quarantena comunitària" va ser utilisada per a reduir la transmissió de la malaltia en èxit moderat.[34]
Aïllament preventiu
Durant l'epidèmia d'influenza de 2018 la ciutat de Gunnison, Colorat s'auto-va aïllar per dos mesos per a impedir una introducció de l'infecció. Es varen instalar barricades en totes les carreteres que vorejaven el comtat. Els conductors de tren varen advertir a tots els passagers que si donaven un pas cap a l'exterior del tren en Gunnison, serien arrestats i llocs en quarantena per cinc dies. A raïl de l'aïllament, ningú va morir d'influenza en Gunnison durant dita epidèmia.[35] Moltes atres comunitats varen adoptar mides similars.[36]
Cancelació d'events massius
L'evidència que sugerix que els events massius aumenten el potencial per a transmissió de malaltia contagiosa no és concloent,[37] no obstant evidència anecdòtica sugerix que certs tipos d'events massius poden estar associats en risc aumentat de transmissió d'influenza, i també es poden «sembrar» nous ceps a un àrea, transformant una transmissió comunitària en una pandèmia.
Durant la pandèmia d'influenza de 1918, les desfilades militars en Filadèlfia i Boston poden haver segut responsables per estendre la malaltia en mesclar mariners infectats en multituts de civils.[38][39] Restringint els events massius, en combinació en atres mides de distanciament social, pot ajudar a reduir la transmissió.[40]
Restricció de viages
Les barreres fronterices i/o restriccions de viages interns a no ser que siguen implementats en una cobertura per damunt del 99 % no retardaren una epidèmia per més de 2–3 semanes.[41]
Es va constatar l'ineficàcia dels controls sanitaris en aeroports en impedir la transmissió viral durant l'esclat de SARS del 2003 en Canadà i els EE. UU.[42][43]
Controls de frontera estricta entre Àustria i l'Imperi otomà, impost des de 1770 fins a 1871 per a impedir a les persones infectades en pesta bubónica entrar en Àustria varen ser, segons es diu, eficaces ya que no va haver esclats importants de pesta en territori austríac en acabant de que es varen establir, mentres que l'Imperi otomà va seguir patint epidèmies freqüents de pesta fins a mitat del XIX.[44]
Un estudi de l'Universitat del Nordest publicat en març de 2020 va trobar que «restriccions de viage des d'i a China solament fan més llenta la propagació internacional del COVID-19 a no ser que es combine en esforços per a reduir la transmissió a nivell comunitari i individual.[ ] Les restriccions de viage no són suficients a no ser que ho combinem en distanciament social».[45] L'estudi va trobar que la prohibició de viage en Wuhan solament va retardar la propagació de la malaltia a atres parts de China continental entre tres a cinc dies, a pesar de que va reduir la propagació de casos internacionals en un 80 %. Una raó primària per la que les restriccions de viage són poc eficaços és que moltes persones en COVID-19 no mostra síntomes durant les etapes primerenques d'infecció.[46]
Vore també
Referències
- ↑ Wiles, Siouxsie (9 de març de 2020). «The three phases of Covid-19 – and how we ca make it manageable» (en en). thespinoff. co. nz. The Spinoff. Consultat el 9 de març de 2020.
- ↑ Anderson, Roy M; Heesterbeek, Hans; Klinkenberg, Don; Hollingsworth, T. Déirdre(6 de març de 2020).«How will country-based mitigation measures influence the course of the COVID-19 epidemic?».The Lancet.doi:10.1016/S0140-6736(20)30567-5.Consultat el 15 de maig de 2020.(en en)«Un aspecte molt important segons els epidemiólogos és ajudar als que definixen les polítiques i els principals objectius de mitigació, com ser minimisar la mortalitat, evitar un pic de l'epidèmia que excedixca la capacitat dels servicis de salut, keeping the effects on the economy within manageable levels, i achatar la curva de l'epidèmia per a donar temps a que es desenrollen vacunes and manufacture on scale and antiviral drug therapies»
- ↑ «¿Per qué sí funciona la sana distància?» (en es). L'Universal (2020-03-24). Consultat el 2020-11-01.
- ↑ «“distanciament físic” i “distanciament social”, matisos de significat» (en es). Fundéu BBVA. Consultat el 8 de maig de 2020.
- ↑ Johnson, Carolyn I. (10 de març de 2020). «Social distancing could buy O. S. valuable clave against coronavirus» (en en). washingtonpost. com. Washington Post. Consultat el 13 de març de 2020.
- ↑ Pandemic Planning - Social Distancing Fact Sheet
- ↑ «Information AboutSocial Distancing» (en en) (PDF). cidrap. umn. edu. Santa Clara County: Santa Clara Valley Health & Hospital System. Archivat des de l'original, el 15 d'abril de 2020. Consultat el 15 de maig de 2020.
- ↑ «Interim Pre-pandemic Planning Guidance:Community Strategy for Pandemic Influenza Mitigation in the United States» (en en) (PDF). cdc. gov pàgs. 97. Centers for Disease Control and Prevention (febrer de 2007). Consultat el 15 de maig de 2020.
- ↑ ADVERTIXEN DE LES CONSEQÜÈNCIES DEL DISTANCIAMENT FÍSIC EN EL DESENROLL DELS ADOLESCENTS https://www.iisaragon.es Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits - ↑ Levítico 13:46
- ↑ Charles Léon Souvay, "Leprosy," Catholic Encyclopedia (1913), Volume 9.
- ↑ Kinlaw, Kathy; Levine, Robert (15 de febrer de 2007). «Ethical Guidelines on Pandemic Influenza» (en en) (PDF). cdc. gov pàgs. 12. Atlanta: Centers for Disease Control and Prevention. Consultat el 15 de maig de 2020.
- ↑ Pueyo, Tomas (12 de març de 2020). «Coronavirus: Why You Must Act Now» (en en). medium. com. Consultat el 12 de març de 2020.
- ↑ Cauchemez, Simon(2009).«Closure of schools during an influenza pandemic».The Lancet Infectious Diseases.9(8): 473–481.doi:10.1016/s1473-3099(09)70176-8.Consultat el 15 de maig de 2020.(en en)
- ↑ «“Social Distancing Support Guidelines”, Colorat Dept. of Public Health and Environment, March 2008» (en en) (PDF). Archivat des de l'original, el 13 de febrer de 2017. Consultat el 15 de març de 2020.
- ↑ Kumar, Supriya(2012).«The Impact of Workplace Policies and Other Social Factors on Self-Reported Influenza-Like Illness Incidence During the 2009 H1N1 Pandemic».American Journal of Public Health.102(1): 134–140.doi:10.2105/AJPH.2011.300307.Consultat el 15 de maig de 2020.(en en)
- ↑ Harunor, Harunor; Ridda, Iman; King, Catherine; Begun, Matthew(2015).«Evidence compendium and advice on social distancing and other related measures for response to an influenza pandemic».Paediatric Respiratory Reviews.16(2): 119-126.doi:prrv.2014.01.003 10.1016/j. prrv.2014.01.003.(en en)
- ↑ «Flu Pandemic Mitigation - Social Distancing» (en en). globalsecurity. org. Consultat el 15 de maig de 2020.
- ↑ Glass, Robert J.; Glass, Laura M.; Beyeler, Walter I.; Min, H. Jason(2006).«Targeted Social Distancing Designs for Pandemic Influenza».Emerging Infectious Diseases.12(11): 1671-1681.ISSN 1080-6059.doi:10.3201/eid1211.060255.Consultat el 15 de maig de 2020.(en en)
- ↑ «Social Distancing Guidelines (for workplace communicable disease outbreaks)» (en en). shrm. org. Archivat des de l'original, el 23 d'abril de 2017. Consultat el 15 de març de 2020.
- ↑ (2012).«Controlling epidemic spread by social distancing: Do it well or not at all».BMC Public Health.12(1): 679.doi:10.1186/1471-2458-12-679.
- ↑ (2007).«Public health interventions and epidemic intensity during the 1918 influenza pandemic».Proc Natl Acad Sci O S A.104(18): 7582–7587.doi:10.1073/pnas.0610941104.
- ↑ (2007).«The effect of public health measures on the 1918 influenza pandemic in O. S. cities».Proc Natl Acad Sci O S A.104(18): 7588–7593.doi:10.1073/pnas.0611071104.
- ↑ (1960).«Morbidity and mortality characteristics of Asian strain influenza».Public Health Rep..75(2): 148–58.doi:10.2307/4590751.
- ↑ (2010).«Effect of school closure on the incidence of influenza among school -age children in Arizona».Public Health Reports.125(6): 851–859.doi:10.1177/003335491012500612.
- ↑ Flu Pandemic Study Supports Social Distancing," NIH Research Matters, June 6, 2011.
- ↑ (2010).«Attending work while sick: implication of flexible sick leave policies».Journal of Occupational and Environmental Medicine.52(10): 1009–1013.doi:10.1097/jom.0b013i3181f43844.
- ↑ «Chorh-Chuan Tan, "SARS in Singapore – Key Lessons from an Epidemic," Annals Academy of Medicine, May 2006, Vol. 35 No.5.». Archivat des de l'original, el 24 d'abril de 2017. Consultat el 15 de març de 2020.
- ↑ (2012).«Impact of swine influenza and quarantine measures on patients and households during the H1N1/09 pandemic».Scandinavian Journal of Infectious Diseases.44(4): 289–296.doi:10.3109/00365548.2011.631572.
- ↑ Laurie Garrett, "Heartless but Effective: I'veu Seen 'Cordon Sanitaire' Work Against Ebola," The New Republic, August 14, 2014
- ↑ "Outbreak of Ebola Viral Hemorrhagic Fever -- Zaire, 1995" Morbidity and Mortality Weekly Report, May 19, 1995 / 44(19);381-382
- ↑ Rachel Kaplan Hoffmann and Keith Hoffmann, "Ethical Considerations in the Use of Cordons Sanitaires," Clinical Correlations, February 19, 2015.
- ↑ Laurie Garrett, Betrayal of Trust: The Collapse of Global Public Health, Hachette Books, 2011 ISBN 1401303862
- ↑ (2009).«Quantifying the impact of community quarantine on SARS transmission in Ontario: estimation of secondary case count difference and number needed to quarantine».BMC Public Health.9(1): 488.doi:10.1186/1471-2458-9-488.
- ↑ Study, University of Michigan Medical School, Center for the History of Medicine
- ↑ A. M. Stern, J. A. Navarro, J. R. Michalsen, A. S. Monte, and C. DiGiovanni, "Nonpharmaceutical Influenza Mitigation Strategies, US Communities, 1918–1920 Pandemic," Emerging Infectious Diseases, Vol. 12, No. 12, December 2006.
- ↑ Inglesby, Thomas V.; Nuzzo, Jennifer B.; O'Toole, Tara; Henderson, D. A.(2006).«Disease Mitigation Measures in the Control of Pandemic Influenza».Biosecurity and Bioterrorism: Biodefense Strategy, Practice, and Science.Baltimore:4(4): 10.ISSN 1538-7135.Consultat el 15 de maig de 2020.(en en)
- ↑ Davis, Kenneth C. (21 de setembre de 2018). «Philadelphia Threw a WWI Parade That Gave Thousands of Onlookers the Flu» (en en). smithsonianmag. com. Smithonian Magazine. Consultat el 15 de maig de 2020.
- ↑ «The Flu in Boston» (en en). pbs. org. Public Broadcasting Service. Consultat el 15 de maig de 2020.
- ↑ Isholaa, David A.; Phin, Nick(17 d'agost de 2011).«Could influenza transmission be reduced by restricting mass gatherings? Towards an evidence-based policy framework».Journal of Epidemiology and Global Health.1(1): 33–60.ISSN 2210-6006.doi:jegh.2011.06.004 10.1016/j. jegh.2011.06.004.Consultat el 15 de maig de 2020.(en en)
- ↑ (2006).«Strategies for mitigating an influenza pandemic».Nature.442(7101): 448–52.doi:10.1038/nature04795.
- ↑ (2004).«Public health interventions and SARS spread, 2003».Emerg Infect Dis.10(11): 1900–1906.doi:10.3201/eid1011.040729.
- ↑ Cetron, et al. "Isolation and Quarantine: Containment Strategies for SARS, 2003." From Learning from SARS: Preparing for the Next Disease Outbreak, National Academy of Sciences, 2004. ISBN 0309594332
- ↑ George C. Kohn, Encyclopedia of Plague and Pestilence: From Ancient Claves to the Present, Infobase Publishing, 2007; p. 30. ISBN 1438129238
- ↑ Arntsen, "Closing borders ca delay, but ca’t stop the spread of COVID-19, new report says," News@northeastern, March 6, 2020.
- ↑ Matteo Chinazzi1, Jessica T. Davis1, Marco Ajelli, Corrado Gioannini, Maria Litvinova, Stefano Merler, Ana Pastore i Piontti1, Kunpeng Mu1, Luca Rossi, Kaiyuan Sun, Cécile Viboud, Xinyue Xiong, Hongjie Yu, M. Elizabeth Halloran, Ira M. Longini Jr. Alessandro Vespignani1, "The effect of travel restrictions on the spread of the 2019 novell coronavirus (COVID-19) outbreak." Science 06 Mar 2020
- Este artícul conté una traducció derivada de «Distanciamiento físico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.