Santa Creu de Mompox

Santa Creu de Mompós o Mompox és un districte de Colòmbia, en el departament de Bolívar. En mèrit de l'estat de conservació del seu centre històric va ser declarada Monument Nacional en 1959 i Patrimoni de la Humanitat per les Unesco en 1995. La seua capçalera municipal està a 248 km de Cartagena d'Índies. Fa part de la Ret de pobles patrimoni de Colòmbia.

Va ser declarat per llei de la república 1875 de 2017 com a Districte especial, turístic, històric i cultural.

Toponímia

El nom de Mompox prové del gran Cacic Mompoj (pronunciat [mompoʒ], identificació en llengua Malibú), la tribu de la qual habitava l'àrea a on hui existix la capçalera municipal i provenia de la civilisació d'indígenes Malibúes.

En l'época independentista, pràcticament desapareix «Santa Creu de» i entra a denominar-se «Mompós» en els documents del president governador del Estat Lliure de Cartagena de data 3 de novembre de 1812. Des de llavors, es ve denominat Mompox o Mompós en tots els actes oficials i notarials, sent vàlides abdós accepcions donada l'evolució idiomàtica.

Vies de comunicació

• Aéreus: Mompós conta en l'Aeroport Sant Bernardo.

Situat a les afores de la capçalera municipal i propenc del perímetro urbà. Rep la major activitat aeroportuario durant les celebracions de Semana Santa (catalogada com la segona en importància en el país despuix de la de Popayán); d'igual manera durant la realisació del Mompox Festijazz.

• Terrestres:

Per mig de la Travessera de la Depressió Momposina, ruta que comença des del creuament Porta de Ferro (Les Margalloneres) fins al municipi de Tamalameque. Est té accés a Mompós gràcies al Pont Roncador, obra d'aproximadament 12 km, construïda sobre el riu Magdalena, oberta al públic el 30 de març de 2020.

També des d'El Carmen de Bolívar, es pren un bus agarrant la Ruta del Sol III, la qual es desvia a l'altura del centre poblat La Glòria (Magdalena), passant pels municipis de Santa Ana, Talaigua Nou fins a aplegar a la capçalera municipal de Santa Creu de Mompós.

• Fluvials: La principal via fluvial d'accés al districte de Santa Creu de Mompós és el riu Magdalena, al seu pas pel Braç de Mompós.

Mompós posseïx terminal fluvial conectada en l'antic port fluvial a a on apleguen diferents embarcacions principalment de Magangué, El Banc, Santa Ana i Barrancabermeja.

Història

Despuix de l'imprecisió sobre la seua fundació; cròniques, relacions geogràfiques i documents històrics, donen conte que Juan de Santa Cruz va fundar la vila en l'any de 1540, i refutan a Juan de Castellanos; que haja segut Alonso d'Heredia en 1539. És en les incursions de Gerónimo Lebrón i Alonso Martín de les huestes de Santa Marta durant la massacre del Cessara abans de maig de 1540, quan el Bisbe de Santa Marta va informar sobre el succés; que els cacics Mompox (pronunciat [mom'poʃ], /momposh/), Tamalameque i atres senyors varen ser exterminats. Abans de partir a Espanya en 1540, Santa Creu va ordenar a Andrés Zapata com a Alcalde poblar Santa Creu de Mompós; qui va sostindre una disputa en Alonso d'Heredia en la serra de Pacigua; va tindre que fugir i permetre l'instalació dels Heredia en Mompós en 1541. La carta que Pedro d'Heredia va enviar al Rei des de Mompós en 1541, dona testimoni que el Llicenciat Santa Creu va poblar a Mompós mesos abans de la missiva.

Per a l'época de la conquista, el cacic Mompoj governava ya unes cinquanta chicotetes tribus, entre elles els Güitacas, Chilloas, Chimíes, Chicaguas, Jaguas, Malibúes, Kates, Kimbayes, Menchiquejos, i Talahiguas. Les tribus es formaven per mig d'aliances, confederacions subjectes a determinats pactes, si no com a vassalls com a aliats i familiars els qui acataven l'autoritat del Cacic Mompoj.

El cacic Mompoj tenia com a tinents als cacics Zuzua i Mahamon, que varen anar els més importants, encara que varen existir uns atres com Zimití, Zambe, Chilloa, i Omigale entre uns atres.

Época espanyola

La fundació del convent dels Pares Ermitaños Calcers de Sant Agustín en el XVII significa una nova era de progrés per a esta població, pero també l'arribada de l'Inquisició. Mompós es dona a conéixer com un centre inquisitorial que expedix condenes per quiromancia, herejía o blasfèmia, entre atres causes. Els jesuïtes varen fundar el colege de Sant Carlos, a on els jóvens momposinos varen poder estudiar gramàtica llatina, filosofia i teologia. De 1540 data la fundació del hospital Sant Joan de Deu per l'orde hospitalària.

Des de molt primerenc en l'història colombiana, Mompós es va destacar com un port orfebre. Els tallers a on es moleja l'or provinent de poblacions aledaño com a Lloba i Guamocó són descrits per autors com Aníbal Noguera. La calitat de la seua joyeria fan de Mompós un poblat en gran afluència de visitants a lo llarc de la seua història.

L'activitat comercial durant la colónia va ser activa, també, gràcies a la producció d'artefactes de fanc per a us domèstic (com tinajones, moyos, rajoles, tests, botelles, plats, alcarrazas, etc.) i adorns d'escurada vidriada (materas, columnes, garzas, palmeres, joguets, etc.). Aixina mateix, és una ciutat que pronte es coneix per la calitat dels seus dolços, gelea i frutes conservades.

En les seues sis iglésies (una d'elles adornada per un espectacular campanile barroc, donado per Martín de Setuain), la seua constant activitat comercial i la seua privilegiada posició en el mapa, Mompós és una de les ciutats més florecientes del Nou Regne de Granada. A les seues portes apleguen persones pertanyents a la noblea criolla i personages ilustres de l'història mundial de l'época. Mompós va ser objectiu dels pirates a lo llarc de l'història de la Colónia. Diuen que John Hawkins va aplegar fins al seu port atret per la reputació de port de riquees i delícies.

El Comte de Santa Creu de la Torre dalt a Mompós despuix de ser assaltat per pirates en Rioacha i de no haver-se sentit a gust ni en Santa Marta ni en Cartagena d'Índies. Des d'allí administra les seues facendes de Santa Creu de Paparen en les sabanes de Sant Toribío. Andrés de Madarriaga, héroe de la resistència cartagenera en contra del lloc de Vernon i encarregat de defendre el riu durant eixa batalla, tria Mompós com a domicili en acabant de que adquirix el comtat de Pestagua. Juan Batiste de Mier i de la Torre, primer Marqués de Santa coa, desenrolla la seua fortuna i té la seua base en Mompós vivint en la casona construïda pel seu sogre, el capità Pedro Gutiérrez de la Rosuela, en lo que es coneix com els Portals de la Marquesa.

José Fernando de Mier i Guerra, casat en la seua primera germana i una de les dos filles del seu tio Juan Batiste de Mier i de la Torre (Juana Bartola), viu en Mompós, des d'a on llança la seua campana pacificadora de les tribus indígenes Chimilas que habitaven lo que és hui el departament del Magdalena. Funda més de vint poblacions riberenas, com El Banc, Sant Sebastià de Buenavista, Pijino, Cerro de Sant Antonio, Pedraza, Plat, Chimichagua, Chiriguana, etc. i des de Mompós controla les propietats de Calenturas (hui dia La Loma de Calenturas queda en el mig de la facenda, com igualment La Jagua de Ibirico), les terres de Lloba que adquirix per compra en un arremate públic despuix d'haver pertanygut per herència a María Ortiz Net (dels monts de María)i vàries facendes i mines d'or.

Julián de Trespalacios i Mier, segon marqués de Santa Coa, casat en la seua primera germana i una de les dos filles del seu tio Juan Batiste de Mier i de la Torre (Ignacia Andrea), viu en Mompós, des d'a on controlava les facendes de Santa Bàrbara dels Caps (abans en el departament del Magdalena, hui dia en Cessar), Cispataca (Sant Benito d'Abad) com les mines d'or de Càceres i demés.

Gonzalo José de Clots i Mier, primer Marqués de Torre Clots, casat en una bisnieta de Juan Batiste de Mier i de la Torre, viu en la casona dels Portals de la Marquesa, títul que heretarà la seua filla María Josefa Isabel de Clots i Clots, a qui li tocarà la guerra independentista, asilándose en Jamaica per més de dèu anys abans de retornar i trobar les seues facendes assolades totalment.

En el seu pas per la ciutat, Alexander von Humboldt s'hostaja en una casa dels Portals de la Marquesa en la Albarrada, a la vora del riu Magdalena.

Primera Independència

l'insurrecció en Mompós va causar que esta anara la primera població del Nou Regne de Granada que proclamara independència absoluta d'Espanya el 6 d'agost de 1810. S'assegura que es va efectuar baix el lema «ser lliures o morir».

Per a eixe llavors, l'autoritat real estava representada pel comandant en armes Vicente Talledo i Rivera. L'alcalde era Pantaleón Germán de Ribón i l'Aguasil Major Doctor Vicente Celedonio Gutiérrez de Piñeres, abdós fervents conspiradores de la causa independentiste.

Entre l'autoritat real i els criollos s'escomencen a registrar contactes fins al punt de que Talledo intercepta un comunicat d'animant a la rebelió entre els de Piñeres de Mompós i els de Piñeres de Cartagena. L'assunt, va dir per a fer fusilar als revoltosos en nom del rei, no té majors conseqüència per als rebels, puix el vicari (cartagenero) Doctor Juan Fernández de Sotomayor i Picón, crema les evidències en el convent de Sant Agustín.

Per eixos dies els rumors d'una rebelió general mantenien tenses les relacions entre el poder real i els fills de les colónies. El 24 d'abril de 1810 Pantaleón Germán de Ribón i Ramón del Corral, pare de l'esposa del primer, armen a uns 25 milicians. Estos desfilen com a guàrdies de la tradicional processó de la Semana Santa. les tropes oficials, menors en número, retrocedixen per a evitar enfrontament.

La substitució de forces té més que una importància simbòlica. És el detonant d'una série de fets que duen a Mompós a ser un enclavament vital de l'independència colombiana. El Comandant Talledo escomença a buscar maneres desesperantes de tornar al poder. Comet actes autoritaris i sense raó justificable. Acusa d'espionage a favor de Napoleón Bonaparte a un dels comerciants més rics i volguts del poble.

Les denúncies dels abusos de poder de Talledo apleguen fins a Santa Fe, La capital i Cartagena reclama, pero el Virrey li concedix tot el seu respal a Talledo. El cabildo de Cartagena comissiona a Antonio de Narváez de la Torre, i a Antonio de Villavicencio per a que arreglen el problema aprisionando a Talledo i duent-ho a juí a Cartagena, capital de la jurisdicció.

Naturalment, l'episodi no es resol fàcilment. Els esclaus de la família del comerciant acusat d'espionage sitien la casa del Comandant en el carrer de la Sierpe. Els habitants dels poblats de Zuzua i Mamón se sumen al tumult en contra del poder espanyol. Abans d'entregar-se, Talledo decidix fugir a Santa Fe el 2 de juliol. És, de facto, la primera població neogranadina en desconéixer (fins al punt d'expulsar-ho) al representant del poder de la Corona espanyola.

Díhuit dies despuix, esclataria el Crit d'Independència oficial en Cartagena d'Índies. La celebració d'este fet en Mompós és relatada de la següent manera pel doctor José María Salazar, testic presencial de la festa:

El 6 d'agost d'eixe mateix any, es convoca el primer cabildo obert de la ciutat. Els Capitulares José María Gutiérrez i José María Salazar es presenten vestits de gala i en els capells duen una cinta: Deu i Independència. Proclamaran l'Independència Absoluta d'Espanya. Una còpia de l'Acta serà enviada a la Junta de Govern de Cartagena. Pronte s'impondrà l'orde de donar llibertat als esclaus, promoure la destrucció dels elements de tortura de l'Inquisició.

L'Acta mai dalt a la Junta de Govern. Cartagena tem el fracàs de la revolució independentista i li declara la guerra a Mompós. La primera lluita civil. En esta confusió culmina el primer episodi de l'Independència momposina.

La Segona Guerra d'Independència

Mompós va ser de les primeres poblacions del Regne de la Nova Granada que proclama l'independència absoluta d'Espanya el 6 d'agost de 1810 baix el lema ser lliures o morir. El Libertador Simón Bolívar, despuix del desastre de la batalla de Port Cabell, en 400 momposinos i el reforç de veneçolans, mamprén la «Campanya Admirable» que culmina en Caracas el 6 d'agost de 1813. El respal dels momposinos és fonamental per a que Bolívar exclame «Si a Caracas dec la vida a Mompós dec la glòria».

Mompós, la Ciutat Valerosa, també cridada Ciutat Culta, pels seus ilustres fills, seguix esperant el dia històric en que la nació colombiana, en mostra de gratitut, contribuïxca en grans obres pel seu ardit i aporte al patrimoni de l'història colombiana.

Archiu:Mompox - Case coloniali.jpg

Calle momposina en arquitectura colonial, Santa Creu de Mompós és Patrimoni cultural i històric de la Humanitat

En aquella época Mompós era una ciutat molt rica que tenia en el seu poder a alguns soldats espanyols, el braç de Mompós va ser el més important canal del riu Magdalena i la ciutat es va convertir en important port d'escala per a viagers i mercaderia que anava cap a l'interior del país.

La prosperitat va continuar fins a principis de el XX quan l'acumulació de sediment sobre este braç del riu va desviar el tràfic cap al braç de Lloba que passa per Magangué, i el braç de Mompós es va tornar aigua estancada.

Divisió polític-administrativa

Capçalera municipal

La Capçalera municipal es troba dividida en 55 barris:

6 d'agost, 16 de Juliol, Barri Nort, Bocagrande, El Bosc, El Carmen, El Maturín, El Paraís, El Progrés, El Suán, El Terminal, El Vesubio, Faciolince, Juan 23, La Concepció, La Concepció, La Creu, L'Esperança, La Granja, L'Illa, La Magdalena, La Pau, La Troncal (zona comercial), L'Unió, La Valerosa, Les Gavines, Els Jovitos, Nou Amanecer, Nou Horisó, Nou Horisó II, Pablo VI, Pedra Blava, Primer de Juliol, Primer de Juliol Vell, Primer de Maig, Primer d'Octubre, Sagrat Cor de Jesús, Sant Agustín, Sant Anselmo, Sant Carlos, Sant Francisco, Sant Josep, Sant Martin, Santa Bàrbara, Santa Catalina, Santa Fe, Santa María, Santa María del Suán, Sector La Curva, Sucre, Vila de Leiva, Vila Llum, Vila Mompox, Vila Rosel, Vista Bella.

Centres poblats

Santa Creu de Mompós té baix la seua jurisdicció 24 centres poblats, agrupats en les següents zones:

Zonas	Centres poblats
Alts de Guataca	Guataca Poble Nou
Alts de Simón	Ancón La Rinconada Loma de Simón Santa Teresita (Terra Ferma)
El Viole	La Lobata Els Piñones
Chicagua	Caldera Candelaria Carmen del Rosario Guaymaral Les Filtre Sant Luis San Nicolás
Rio Gran	Bomba El Rosari La Jagua La Travessia Sant Ignacio Santa Creu Santa Elena Santa Rosa Villanueva

Geografia

Santa Creu de Mompós es troba ubicat en el departament de Bolívar, en la marge occidental d'un dels braços del riu Magdalena, este en el seu atre braç ho rodeja per a formar l'Illa Margarita, en l'anomenat Zodes Illa de Mompox.

Economia

L'economia distrital gira entorn a la peixca, l'orfebreria i el turisme, que no ha segut desenrollat en la seua totalitat, en matèria turística ha rebut canvis significatius en procura d'ampliar la seua capacitat hotelera, ya en Mompós existixen hotels de reconeiximent nacional de 4 i 5 estreles, tot sumat al mejoramiento en l'infraestructura vial. El turisme s'ha donat gràcies a l'estat en que es troba part del districte, puix alguns edificis i carrers semblen haver-se detingut en el XVIII; ademés Mompós va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1995.

En moltes dels seus carrers encara poden apreciar-se mestres de l'orfebreria tradicional. Es destaca l'art de la filigrana en or i argent.

En març de l'any 2010 va ser el port d'arribada de l'Expedició de Regrés a la Terra de l'Oblit. Esta va salpar des de Gamarra i va navegar el riu Magdalena en cayac durant 5 dies per a aplegar al districte de Mompós a presenciar les tradicionals festes de Semana Santa.

Símbols

El districte de Santa Creu de Mompós, posseïx els següents símbols:

Bandera

El color roig representa la sanc derramada pels próceres momposinos i la creu blanca la religiositat momposina heretada d'Espanya. La bandera de Mompós va ser oficialisada en 1810, mentres que la bandera de Suïssa, en la que guarda semblança, va ser instaurada en 1848, per lo que la semblança és coincidencial.

Escut

Li va ser concedit pel Rei d'Espanya a Mompós en l'any de 1561. L'Escut d'Armes és de forma rectangular en àngul en la part mija inferior i dividit en tres quarters verticals (dos superiors). En el destre, en Camp d'Or, una creu llatina de sabre, senyal de la fe dels nostres majors i poderós signe baix la protecció del qual vivia la Vila; i en el sinistre, Camp d'Or també, una palmera de sinoble, emblema de la terra; en el quarter inferior, tot en blau, que semeja les aigües del riu, sura un champany, símbol de la navegació, de la que era Mompós ama i senyora d'esta, la més important via de comunicació i el comerç de tota la colónia.

A la dreta de l'escut està la justícia, baix la forma d'una dòna bella, en trage romà en els ordinaris atributs de la deesa; l'espasa en la mà dreta i en l'atra la balança. Al costat opost està la Prudència, representada per una noble matrona, en una serp enroscada en el braç esquerre i sostenint una llàntia encesa en la mà dreta que recolza sobre el cap de l'escut. I als peus d'ella, tirat, un gos blanc, símbol de la fidelitat.

Himne

És d'autoria de Manuel Isaac Ribón Morón.

Localisació de cine

• En 1987 es va filmar en Mompox la película Crònica d'una mort anunciada basada en la novela homònima de Gabriel García Márquez.

Patrimoni arquitectònic

Artícul principal → Centre històric de Santa Creu de Mompós.

• Albarrada del Campillo.
  Albarrada del Campillo.
• Iglésia de Sant Agustín, construïda en el sigle XVII.
  Iglésia de Sant Agustín, construïda en el sigle XVII.
• Iglésia de Santa Bàrbara, construïda en 1613.
  Iglésia de Santa Bàrbara, construïda en 1613.
• Estàtua de la Llibertat front al claustre de Sant Carlos.
  Estàtua de la Llibertat front al claustre de Sant Carlos.
• Interior de la residència Penyes Alvarado, casa colonial, patrimoni de la humandidad, Hui Casa de la Cultura.
  Interior de la residència Penyes Alvarado, casa colonial, patrimoni de la humandidad, Hui Casa de la Cultura.
• Atri del Palau de Sant Carlos de Borromeo, sèu de l'Alcaldia.
  Atri del Palau de Sant Carlos de Borromeo, sèu de l'Alcaldia.
• Carrer Real del Mig en arquitectura colonial.
  Carrer Real del Mig en arquitectura colonial.
• Portals de les Marqueses.
  Portals de les Marqueses.
• Iglésia de la Concepció.
  Iglésia de la Concepció.
• Iglésia de Santa Bàrbara en 1845, Aquarela d'Edward Walhouse Mark.
  Iglésia de Santa Bàrbara en 1845, Aquarela d'Edward Walhouse Mark.

Llocs d'interés

Archiu:Mompox - Chiesa di Sant'Agostino - interno.jpg

Interior de l'iglésia de Sant Agustín

• Arquitectura colonial, que s'aprecien en les cases ubicades en el centre històric
• Colege Nacional Pinillos
• La Creu dels Héroes Calle 10.
• Residència Penyes Alvarado, Patrimoni de la humanitat, Casa de la cultura
• Pou de la Nòria
• Ciènages
• Iglésies i capella del cementeri municipal
• Jardí botànic
• Museu d'art religiós
• Parcs i places
• Calle de la Albarrada
• Casa de l'Et Deum

Estructura organizacional distrital

Santa Creu de Mompós
Departament	Còdic DANE	Categoria municipal (2023)
Bolívar	13468	Sexta

• Personería: És un centre del Ministeri Públic de Colòmbia que eixercix, vigila i fa control sobre la gestió de les alcaldies i ents descentralisats; velen per la promoció i protecció dels drets humans; vigilen el degut procés, la conservació del mig ambient, el patrimoni públic i la prestació eficient dels servicis públics, garantisant a la ciutadania la defensa dels seus drets i interessos.

• Concejo Distrital: És la suprema autoritat política del districte. En matèria administrativa les seues atribucions són de caràcter normatiu. També li correspon vigilar i fer control polític a l'administració distrital. Es regulen pels reglaments interns de la corporació en el marc de la Constitució Política Colombiana (artícul 313) i les lleis, en especial la Llei 136 de 1994 i la Llei 1551 de 2012.

Constituït per 13 regidors per un periodo de 4 anys.

• Alcaldia Major: En esta es troba l'administració distrital i les entitats descentralisades del districte.

L'Alcalde es pronuncia per mig de decrets i s'eixercita com a representant llegal, judicial i extrajudicial del districte. L'actual Alcalde municipal és Juan Sinning Ciodaro (2024-2027), elegit per vot popular.

• JAL. Encara no s'han constituït les dos localitats: Terra Ferma i Loua.

Servicis públics

• Energia Elèctrica: Afinia, del grup EPM, és l'empresa prestadora del servici d'energia elèctrica.
• Gas Natural: Surtigas és l'empresa distribuïdora i comercializadora de gas natural en el municipi.

Persones destacades

Artícul principal → .

Ciutats hermanadas

• ColòmbiaSanta Fe de Antioquia, Colòmbia

Vore també

• Anex:Patrimoni de la Humanitat en Colòmbia

Bibliografia

• Noguera, Aníbal: Dos Comtes i quatre marquesos i Històries Momposinas, en Crònica Gran del Riu de la Magdalena, Edicions Sol i Lluna, edició del Fondo Cultural Cafetero, Bogotà 1980 ISBN

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Santa Creu de Mompox.
• Història, fotos i geocalización.