Anar al contingut

Sol franc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sandy loam.JPG
Sol franc
Archiu:Lehmgrube.jpg
Açò és un sol franc

Se sol denominar sol franc a les parts superficials del terreny la composició quantitativa del qual està en proporcions òptimes o molt pròximes a elles. És sol d'elevada productivitat agrícola, en virtut de la seua:

  • Textura relativament solta -propiciada per la arena-
  • Fertilitat -aportada pels rovinas-
  • Adequada retenció d'humitat -favorida per la argila-[1]

Composició

[editar | editar còdic]

Encara que la composició del sol franc pot variar llaugerament, es poden considerar uniformes les proporcions percentuals següents:[2]

  • Arena:40%
  • Rovina: 40%
  • Argila: 15%

La qualitat principal d'este tipo de sol és que no és massa arcilloso, ni molt arenenc. Eixemple de sol franc és el que abunda en les vegas dels rius.

Variacions

[editar | editar còdic]

En el sol franc pròpiament dit poden existir variacions, segons el component de majors proporcions. Si ocorre lo següent:

  1. El seu contingut d'arena és una miqueta més que l'òptim se li designa franc-arenenc.
  2. Lo que està en excés és argila, se li coneix com a franc-arcilloso.

Al sol franc alguns autors li assignen la calificació de marga, de modo que els noms equivalents serien, per al «1», marga arenenca; per al «2», marga arcillosa...

És sol de realçada la creació agrícola, en virtut de la seua: Textura relativament solta -propiciada per l'arena- Fertilitat -aportada per les rovines

Aptitut per al cultiu

[editar | editar còdic]

Per la seua textura equilibrada aixina com per millors característiques físiques i químiques, este tipo de sol és el més apte per al cultiu. La majoria de les espècies de plantes es desenrolla de manera adequada en este tipo de terreny. Per això un manteniment òptim reduïx al mínim els inconvenients que puguen sorgir durant el creiximent dels vegetals.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 25 d'agost de 2012. Consultat el 25 de setembre de 2012.
  2. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 de març de 2012. Consultat el 25 de setembre de 2012.