Subdesenroll

Archiu:IMF advanced economies and UN least developed countries.svg

     Països desenrollats      Països en vies de desenroll      Països subdesenrollats      Senyes no disponibles
Classificacions del FMIi de l'ONU.

Archiu:Transporte dakar.JPG

Carrer de Dakar, Senegal. Àfrica és l'únic continent en a on totes les nacions es troben en vies de desenroll o són subdesenrollades.

El subdesenroll és aquella situació a on no es conta en certa cantitat de riquea, servicis o capacitats productives. Pero no hi ha acort sobre cóm medir eixes cantitats perque s'han elaborat distintes llistes i criteris, per lo que, es tracta d'un terme controvertit al no haver consens suficient.

L'idea del subdesenroll té el seu orige en els economistes alemans de el XIX i principis de el XX, els qui discutien l'idea d'Adam Smith segons la qual totes les regions, professions i poblacions poden progressar econòmicament a un ritme paregut.

Independentment de la definició del terme, el subdesenroll és un problema mundial al que se li han atribuït diferents factors; pero sense acort sobre si són o no influents, en alguns casos en arguments racistes, si poden considerar-se genèrics o específics, com la religió, si han segut creats per atres nacions, cas dels colonialismes, o si pel contrari serien alguna cosa propi de les poblacions subdesenrollades, com la culpabilización dels atres.

Com tot un problema que es considera, el subdesenroll provoca innumerables repercussions negatives en formes de carències sanitàries, alimentícies o de seguritat ciutadana entre moltes atres. No obstant, com a tants atres fenomens, implica també aspectes positius per a una part de la població.

A la desorientaació existent se sumixca la dificultat per a trobar una solució per als països i regions que ho sofrixen, escomençant perque varis autors no consideren el subdesenroll o la pobrea com un problema sino com l'estat natural i primigeni de tota regió o colectiu humà. En tot, les propostes i proyectes mampresos han segut varis, casi tants com els fracassos collits, pese a l'èxit conseguit, especialment per als pobles del surest asiàtic.

Definició

Archiu:Diccionario de la Lengua Española, on side.jpg

Cap definició ha resultat consensuada, pel moment. Ni tan sols el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola entra a indicar els nivells que marquen el desenroll.

Per a autors comTerragno y 1994 (Rodolfo Terragno, p. 211 i 212), la denominació no té un significat clar. La Real Acadèmia Espanyola ho definix com el retart d'un país o regió, que no hauria alcançat determinats nivells (socioeconòmics, culturals). Respecte a la primera part de la definició, retart d'un país o regió, el consens entre experts i no experts sol ser unànim, les discrepàncies sorgixen quan tracten de definir-se els «determinats» nivells.

Una segona aproximació podria ser: una de les etapes per les que travessen els països i les societats en el seu progrés, especialment progrés en estat de benestar i capacitat econòmica. Esta postura va ser defesa per autors com Roastod, no obstant esta idea de ser una “etapa” dins d'un procés més llarc conta en molts detractors (Sampedro, 1996), els qui opinen que el subdesenroll pot aplegar a no superar-se mai per múltiples factors, perque no són dos sistemes sino un solament, "com les rodes d'un coche en les quals per molt que córreguen les d'arrere jamai podran alcançar a les d'avant", entre ells la CEPAL o el citat Sampedro («El subdesenroll» (Àudio). Fundació Juan March. Consultat el 10 de febrer de 2013.</ref>

Una atra possible definició seria: el subdesenroll és una estructura socioeconòmica en la que predominen l'agricultura, la ganaderia, la peixca i l'exportació de matèries primeres per dur al país pel desenroll de autoindependencia observant-se pobrea generalisada. Segons estes pautes Corea del Nort no seria un país subdesenrollat, o no a lo manco en la primera part de la seua definició, puix una part considerable dels seus ingressos per exportacions ho constituïxen els missils i la tecnologia nuclear (Nitikin, 2009, p. 21).

Un quart punt de vista considerar països subdesenrollats a tot aquell pertanyent al cridat Tercer Món, és dir, les nacions occidentals del nort constituirien el Primer Món, les nacions de l'antic Bloc de l'Est el Segon Món i el restant seria el Tercer Món. Esta expressió va ser desenrollada pel sociòlec Peter Wosley en els anys xixanta (Terragno, 1994, p. 219) en una clara analogia en l'idea dels tres estats de la Revolució Francesa. Esta definició no deixa de ser discutida; puix estaria el cas d'Albània, país dins de l'esfera socialista i per lo tant pertanyent al Segon món, que clarament era una nació subdesenrollada. Una de les poques diferències entre subdesenroll i Tercer Món estreba que el primer no solen amprar-ho les persones que teòricament pertanyen a ell per ser (Terragno, 1994, p. 219), cada volta més, pijoratiu; aixina, és molt difícil escoltar l'expressió Primer Món en països considerats desenrollats. Mentres, Tercer Món és més acceptat per uns i per uns atres.

El subdesenroll també està molt relacionat en la pobrea, com va indicar José Luis Sampedro en vàries obres, aplegant-se a incloure com a països subdesenrollats a aquells a on un tant per cent determinat de la seua població viu baix el nivell de la pobrea. Esta definició choca en el problema de medició per un costat, ¿Cóm es calcula la riquea d'un poble? ¿A partir d'on una persona està baix el nivell de la pobrea?, i per l'atre el dubte de si el subdesenroll és solament una qüestió econòmica; raons abdós per la qual els índexs de desenroll han anat canviant-se i ampliant-se en el temps, com es vorà més alvance.

Generalment l'expressió fa referència a països encara que també pot utilisar-se per a designar a determinades zones o regions i, inclús, a formes de pensar o subsistir: “mentalitat subdesenrollada” per aquella que espera resoldre els seus problemes en ajuda exterior.

Característiques dels països subdesenrollats

Com s'ha indicat varis són els aspectes per a considerar a un país o regió com a subdesenrollada. Entre els més comuns podem citar:

• Economia basada en el sector primari.
• Comerç exterior desfavorable.
• Elevada taxa de mortalitat infantil.
• Desocupació i subocupación massiva i total.
• Sobrepoblación relativa.
• Baix nivell educatiu, especialment de les chiquetes i les dònes.
• Ingrés baix, mal distribuït i irracionalment utilisat.
• Règim polític corrupte.
• Falta d'institucions democràtiques.
• Dependència política militar de l'estranger.
• Dependència estructural que influïx en tota l'estructura socioeconòmica i condiciona moltes traces principals del sistema del procés de desenroll.
• Tecnologia primitiva.
• Desenroll econòmic depenent
• Exportació de productes tropicals
• Importació de productes manufacturados

Archiu:2018 UN HDI Report Map.png

Distribució per trams (basada en informació proporcionada per l'Informe de Desenroll Humà 2018).

> 0,900  0,850–0,899  0,800–0,849  0,750–0,799  0,700–0,749

0,650–0,699  0,600–0,649  0,550–0,599  0,500–0,549  0,450–0,499

0,400–0,449  0,350–0,399  0,300–0,349  < 0,300  Sense senyes

Medició del subdesenroll

Archiu:Capita20122.png

Mapa de països per PIB per càpita en 2012, segons el Banc Mundial. La renda per càpita és un indicador objectiu i comparable, pero no explica tots els casos.

Com s'ha indicat al principi, un dels principals problemes per a delimitar el terme és determinar el nivell o nivells a partir dels quals un país o regió pot ser considerat subdesenrollat.

Un dels primers criteris, sino el primer, es basava en el producte nacional bBruto o PNB que l'ONU ampra en la seua índex de desenroll humà, també el Grup Banc Mundial ho preferix al producte interior brut o PIB. La ventaja d'abdós índexs estreba en la seua casi objectivitat, en ser senyes mesurables en relativa facilitat i també fàcilment comparable entre països. Aixina mateix, esta senya de productivitat es combina en el cens de la població o equivalent, una atra senya empírica relativament senzill d'obtindre, ya siga per cens o per sondeig. Junts tiren la renda per càpita. En les sifres de renda ya elaborades solament restava colocar el llistó baix del com es pot considerar a un país com a subdesenrollat. No obstant, la renda per càpita posseïx un efecte perverso: molts estats disponien i disponen d'un determinat nivell, per eixemple 21.000 dólars anuals, pero la distribució tan desigual de la riquea feya que, llevat les èlits d'eixes nacions, la població vixquera en uns nivells de desenroll inferiors als de països teòricament més pobres (Terragno, 1994, p. 323). Ademés, persistix la polèmica de si el desenroll és únicament o principalment un qüestió econòmica. A pesar de lo anterior, per a catalogar una economia com desenrollada o subdesenrollada tenen gran pes la categorisació que li dona el Banc Mundial, de Països d'ingressos alts, mijos i baixos, ademés les Economies alvançades del Fondo Monetari Internacional i l'Índex de desenroll humà.

Una atra classificació és l'empleada per l'OCDE que analisa el nivell de renda junt en la longevitat i l'alfabetisació. Novament ixen casos com el d'Azerbaiyan que conta en la major població de vells centenaris i la seua apariència no és ni molt manco la d'un país desenrollat. Un atre cas ho constituïxen les monarquies del golf Pèrsic (Terragno, 1994, p. 323) que poden alcançar estos índexs, pero els seus habitants es veuen obligats a treballar en condicions molt dures per a poder subsistir, inclús en temperatures “oficioses” per damunt de 50 graus.

Per la seua banda l'ONU, en la seua Índex de Desenroll Humà, va elaborar la seua catalogació basant-se en més criteris, com l'existència d'eleccions lliures, la calitat de vida, els kWh per persona i any o el número de llínees telefòniques, ara més en desús per l'irrupció de la telefonia mòvil, en la finalitat d'obtindre una llista més basada en criteris socials i quotidians front als més econòmic de la renda per càpita.

Els distints indicadors anteriors tiren diverses llistes de països. Pese a que no solen coincidir en tots els membres, estes llistes marquen certes llínees que podríem ubicar uns centenars de quilómetros més al nort del tròpic de Càncer i uns centenars de quilómetros al sur del tròpic de Capricorn. Els països que queden en l'interior de la zona acotada per estes llínees imaginàries serien països subdesenrollats. No obstant, com s'ha indicat anteriorment i es pot apreciar en el mapa de la ONU, la llista d'excepcions és molt llarga i molt discutida perque també s'inclou com a país subdesenrollat a Albània i a lo llarc dels huitanta a nacions que han sofrit processos de «subdesarrollismo» com Mèxic o Argentina. Pel contrari, dins de dites llínees podrien quedar nacions de les cridades en el seu dia “emergents” com Singapur i la província o país chinenc de Taiwan, quan eren països desenrollats a finals de el XX i principis de el XXI.

Història del terme i atres possibles denominacions

Archiu:Harry S Truman, bw half-length photo portrait, facing front, 1945.jpg

Harry Truman en 1945, a qui se li atribuïx pronunciar per primera volta el terme "subdesenroll".

La paraula «subdesenroll» no és nova. Va nàixer despuix de les revolucions industrials, especialment la Segona revolució, quan es constatava que no totes les nacions conseguien dotar-se d'un sector secundari i seguien depenent de l'agricultura, peixca i ganaderia, principalment (Reinert, 2002, p. 15). Pero se li atribuïx al president Harry Truman la primera pronunciació de la mateixa en un discurs pronunciat en 1949.

L'anomenada Escola Anglesa, en economistes com Adam Smith, postulava que el mercat era relativament transparent. La divisió del treball permetia l'aument de la riquea i el mercat conseguia la distribució d'eixa riquea; aixina es conseguien creiximents simètrics. El lloc a on es produïen les manufactura no seria de gran importància per a esta escola, puix el mercat s'ocuparia de redistribuir la riquea. No obstant l'observació dels fets indicava que la teoria era errònea o incompleta (Reinert, 2002, p. 11).

El fet de que els distints mercats no conseguien distribuir més o menys homogéneament la riquea va ser resaltada pels economistes de l'anomenada Escola Alemana. Economistes com Friedrich List, Karl Marx o Joseph Alois Schumpeter varen indicar que el lloc de producció de les manufactura és de gran importància per al desenroll, lo mateix que la divisió del treball pot incrementar la producció, pero no per això la redistribució de lo conseguit en dit treball. Autors com els abans citats varen fer vore l'importància dels bens de producció per a incrementar la riquea, com l'ocupació de tornes, fresadoras, troqueladoras. Al mateix temps, varen fer recalcament també en el fet de que els alts preus d'estos bens constituïx una barrera per a l'entrada de nous competidors, millor dit, les màquines necessàries per a produir eixa riquea, més els coneiximents necessaris per a manejar i reparar dites màquines, suponen una barrera per a qualsevol competidor que volguera entrar a gojar dels beneficis que produïx el mercat industrial. Al contrari delo postulat per Smith, el mercat industrial es rig per la competència imperfecta i no per la perfecta (Reinert, 2002, p. 15).

Més encara, la barrera per a accedir a l'industrialisació no conclou en posseir els coneiximents per a instalar, manejar i reparar les màquines industrials. Cap revolució industrial pot portar-se a terme sense una revolució demogràfica que permeta grans poblacions urbanes per a manejar i mantindre dita maquinària. A la seua volta esta no es donarà sense una revolució agrària en la que alimentar a eixes poblacions. A estes deu sumar-se la ya esbossada revolució econòmica, per a realisar les ingents inversions que necessita tota empresa industrial. L'industrialisació carreja un desenroll de tota la societat. D'esta forma l'Escola Alemana, al contrari que els postulats de l'anglesa, crea models asimètrics, a on determinats grups socials, regions i posteriorment països es desenrollen i uns atres no ho fan o, a lo manco, no a la mateixa velocitat. És l'Escola Alemana la que comença a falcar el concepte de desenroll i subdesenroll (Reinert, 2002, p. 11 i 12).

En el temps distints òrguens internacionals, principalment vinculats a l'ONU com el Grup Banc Mundial, han creat atres térmens, per a referir-se sobretot a països i no tant al fenomen en sí. Pese a compartir causes i característiques, cap dels següents apelatius són sinònim, aun cuando s'utilisen com a tals en vàries ocasions:

• País menys desenrollat.
• País en vies de desenroll.
• País emergent.
• País recentment industrialisat.
• BRIC.

Vore també

• País desenrollat
• País en vies de desenroll
• País menys desenrollat
• Primer món
• Segon món
• Tercer món
• Quart món
• Desenroll humà
• Llínea de pobrea
• Industrialisació
• Despoblació
• Banc Grameen