Anar al contingut

Treviso

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a la localitat de Brescia vore Treviso Bresciano.
Per a el municipio brasileño vore Treviso (Santa Catarina).


Treviso és una ciutat d'Itàlia de 86 118 habitants,[1] capital de la província del mateix nom en el Vèneto i constituïx el quint municipi més gran de la regió per població.

Geografia

Localización

La ciutat es troba en la planura entre el golfo de Venecia i els Alpes, en la confluència del río Sile en el Botteniga, a uns 15 quilómetros al suroest del Piave.

Història

Els restants més antics trobats en Treviso apunten a que el lloc va ser habitat durant la edad de bronce. En l'época romana, la ciutat es va cridar Tarvisium, i estava adscrit a la gens Claudia. La població es va constituir en municipium entre l'any 49 a. C. i el I d. C.

La ciutat va ser saquejada per Atila i posteriorment reconquistada per Justiniano I, qui va dictaminar la Pragmàtica Sanció de 554, per mig de la qual Itàlia era reintegrada al Imperio Romano, ratificava la situació de facto en otorgar als obispos el control de diversos aspectes de la vida civil (com l'activitat dels juges civils) i l'administració de les ciutats, posant-los a càrrec de l'aprovisionament, la annona i els treballs públics, a l'hora que quedaven exents de l'autoritat dels funcionaris imperials. Aixina, moltes ciutats romanes deuen la seua continuada existència a ser lloc de residència dels bisbes. D'esta manera, quan els lombardos varen invadir Itàlia en l'any 568 i varen aplegar a Treviso manats pel seu rei Alboino, va anar el bisbe de la ciutat qui va negociar un acort en ells i va salvar a la ciutat del pillage.[2]

Piazza dei Signori.

Baixe el control dels godos i els longobardos va ser un ducado floreciente. En els carolingios pansa a ser capital d'una marca, en ceca important en el IX.

Entre els anys 905 i 1237 va ser governada pel bisbe de la ciutat. En 911 la ciutat va ser arrasada pels húngaros. En 1164 l'emperador Federico Barbarroja va reconéixer la carta d'ordenament comunal, per lo que va fer que fora partidària del Imperio; si be en els anys següents es va adherir primer a la Liga Veronesa i despuix a la Liga Lombarda. Llavors va escomençar la seua época més gloriosa ya que, sent molt pròspera, va acollir a multitut de poetes, trobadors i cavallers, lo que li va valdre la denominació de Marca gioiosa et amorosa. En el 1237 cau baix la tirania de Ezzelino i Alberico da Romano. En la mort d'abdós va tornar la llibertat, encara que pronte es va vore envolta en les lluites entre gibelinos i güelfos. En 1283, el capità güelfo Gherardo da Camino, mencionat per Dante en La divina comèdia (Purgatori, vora XVI, 124 i ss.), dels Caminesi, va ser designat senyor de la ciutat.

Entre finals del XIII i principis del XIV, Treviso va estar baix el domini de diferents vicaris imperials.

Gobernantes

Liberal de Altino, sant patró de la ciutat.
Bisbes
  • Adalberto (905-969)
  • Rosso (969-1001)
  • Rolando (1001-?)
  • desconeguts ?-1212
  • Tiso (1212-1245).
Podestás i senyors de Treviso
  • Alberico vaig donar Romà (1237-1260)
  • Marque Badoero (1260)
  • Gerardo III Caminesi (1294-1307)
  • Rizzardo IV Caminesi (1307-1312)
  • Guecellone VII Caminesi (1312)
Mapa de Treviso de finales del XIX

En 1329 va passar dels Caminesi als Della Scala o Scaglieri i en 1339 va ser comprada per Venecia. En 1381 va ser ocupada per Leopoldo III de Austria, qui en 1384 la va vendre als Carraresi de Padua, i posteriorment estos la varen vendre als Visconti de Milán. Finalment, en 1389, els trevisanos es varen entregar per voluntat pròpia a la República de Venecia, lo que els va procurar una llarga i pròspera pau, a la que va respondre Treviso en una fidelitat absoluta.

En 1797 va ser ocupada pels francesos, despuix va passar a Austria, al reino napoleónico de Italia i de nou a Àustria en 1813. En 1848 la ciutat es va rebelar contra els austríacs, que varen sofocar la rebelió el 14 de juny del mateix any. Finalment va passar a formar part del reino de Italia el 15 de juliol de 1866.

Monuments i llocs d\'interés

Arquitectura religiosa

Catedral (Duomo) de Sant Pedro, principal lloc de cult de Treviso, sèu de la diòcesis del mateix nom, està consagrada a Sant Pedro Apòstol. Els seus orígens es remonten a l'época paleocristiana (sigle VI), mentres que l'edifici actual va ser construït cap a 1770 en estil neoclàssic per Andrea Memmo i Giannantonio Selva, segons el proyecte de l'arquitecte del castell Giordano Riccati. L'iglésia de Sant Francisco per grup de flares franciscanos, enviats pel propi Francisco, va aplegar a Treviso en 1216 i en 1231 es varen iniciar les obres de construcció d'una nova iglésia i convent, que es va completar en 1270. En 1806, despuix de la supressió napoleònica, els edificis es varen utilisar en fins militars, fins que varen ser restaurats i reoberts al cult en 1928. El temple de Sant Nicolò, construït a principis del sigle XIV pels dominicos gràcies als 70 000 florines llegats pel papa Benedicto XI de Treviso, és l'iglésia més gran de la ciutat, major inclús que la Catedral. La basílica de Santa Fosca en Santa Maria Maggiore, o "Madonna Granda" està ubicada en el centre històric de Treviso, sèu parroquial. El naiximent de l'iglésia de Santa María la Major es remonta, segons la tradició, als primers temps de la evangelización de la zona de Treviso portada a terme per Sant Prosdocimo, protoarzobispo de Pàdua i discípul de l'apòstol Pedro.

Arquitectura civil

Piazza dei Signori, la plaça és el cor de la ciutat i el seu centre cultural, històric i social. A l'est de la plaça es troba el Palazzo dei Trecento o della Ragione, construït en el sigle XII, antiga sèu del Maggior Consiglio. Loggia dei Cavalieri, símbol del poder polític assumit per nobles i cavallers en el periodo del Municipi Lliure, la Loggia dei Cavalieri és un eixemple de l'estil romànic de Treviso en influències de l'elegància bizantina. Va ser construït baix el podestà de Giacomo dona Perugia (1276) com a lloc de conferències, conversacions i jocs.

Demografia

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001 2011 2021
Població 0 29 074 31 261 33 848 41 552 47 404 52 038 53 886 63 437 75 017 90 446 87 696 83 598 80 144 81 014 84 452
Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Urbanismo

El caixco històric de la ciutat de Treviso es conforma per una gran muralla que delimita la zona cèntrica de la ciutat. L'accés original a la ciutat es realisava per mig de tres punts d'accés, ya fòra per terra o per aigua.

La seua funció principal va ser la de protegir als seus habitants d'atacs i invasions enemigues, molt comunes en eixa zona durant l'época del 1500. Els murs i els fossos plens d'aigua derivada dels rius que travessen la ciutat, aïllaven i protegien el núcleu urbà i els recursos necessaris per a la vida, al mateix temps que otorgava una ventaja competitiva per als soldats que protegien la ciutat, garantisant una alta efectivitat en demorar l'eventual ingrés a l'interior dels murs per part de l'enemic.

Infraestructura y transporte

Carreteras

Treviso està tocat a l'est per l'autopista A27 Venècia-Belluno, en eixides Treviso Sud i Treviso Nord; La ciutat també conta en l'autopista A4 Torí-Milà-Venècia-Trieste, per l'eixida Preganziol, situada a uns dèu quilómetros al sur de la ciutat. La ciutat de Treviso també està equipada en la Superstrada Pedemontana Veneta, que és un híbrit entre una carretera regional ràpida i autopista, que conecta en l'A4, l'A31 i l'A27.

Carreteras estatales

Carretera estatal 13 Pontebbana conecta Treviso cap al nort en Conegliano, Sacile, Pordenone, Udine i termina en Tarvisio i cap al sur es diu carretera estatal 13 Terraglio i conecta Treviso en Mestre i Venècia passant per Mogliano Veneto; Carretera estatal 53 Postumia conecta Treviso en Vicenza i Portogruaro, passant per Castelfranco Veneto, Cittadella i Oderzo. El tram de surest a suroest de la ciutat la via es convertix en la circumvalació de Treviso, en dos carrils per sentit.

Carreteras regionales

Carretera regional 348 Feltrina conecta Treviso en Feltre passant per Montebelluna; Carretera regional 515 Noalese conecta Treviso en Pàdua passant per Noale; Carretera regional 89 Treviso Mare que conecta la ciutat de Treviso en la coneguda localitat costera de Jesolo i les propenques Sant Donà vaig donar Piave i Eraclea.

Ferrocarriles

L'estació de tren de Treviso Centrale és una de les més importants de la regió i la creuen quatre llínees ferroviàries.

Aeropuertos

La ciutat conta en l'aeroport de Treviso-Sant'Angelo, que du el nom de Antonio Canova i està situat a uns 3 km del centre.

Deportes

Rugby

El rugby és la disciplina que ha dut a la ciutat el major número de títuls deportius: en l'àmbit masculí, el Rugby Treviso, propietat de la companyia Benetton des de 1982, ha conquistat 15 campeonats, el primer en 1956 i l'últim en 2010, any en el que el club va abandonar el campeonat italià per a disputar el torneig interconfederal United Rugby Championship.

Baloncesto

Pallacanestro Treviso, fundat en 1954 i també partix del grup deportiu Benetton fins a 2012, ha guanyat cinc campeonats i dos Copes Saporta; per a 2025 solament realisa activitats jovenils. Treviso Basket, fundat en 2012, juga en la Série A des de 2019.

Fútbol

Treviso Foot Ball Club 1993, fundat en 2019,[3] té la seua sèu en el municipi; l'anterior club, que va quebrar eixe any, presumia de la seua participació en la Série A 2005-2006 com el seu major resultat.

Ciclismo

Treviso és una ciutat amiga de les bicicletes, part de la ret ComuniCiclabili FIAB i[4] ademés sol ser una etapa freqüent del Giro de Italia.[5]

Instalaciones deportivas

Hi ha l'estadi Monigo, a on es juguen partits de rugby, l'estadi Omobono Tenni de fútbol, i el complex municipal de tir en Via Fonderia. Ad ells se suma el complex Ghirada, una autèntica ciutadella deportiva a on s'ubiquen numeroses instalacions.

Ciutats agermanades

Notas

  1. ↑ Statistiche i Metriche sulla Città vaig donar Treviso al 31/12/2024 www2.comune.treviso.it
  2. ↑ DUTOUR, THIERRY: La ciutat medieval. Orígens i triumfo de l'Europa urbana (pág. 90-91). Buenos Aires: Paidós, 2005. ISBN 950-12-5043-1.
  3. ↑ Treviso Calcio FBC trevisocalcio.tv
  4. ↑ Comuni ciclabili FIAB comuniciclabili.it
  5. ↑ Gire d'Itàlia 2025, partenza vaig donar tappa a Treviso trevisotoday.it

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Treviso&oldid=1556182»