Gall gal

La gala dorada és una raça de gallina francesa, provablement la més antiga, que genèticament seria la més propenca als galls salvages. La gala dorada és coneguda baix la representació del seu macho, cridat gall gal o gall francés. El gall francés és a sovint considerat com un símbol nacional de França, encara que realment sense tindre un caràcter oficial, com podria ser l'àguila calba per als Estats Units. En llatí gallus significa al mateix temps "gall" i "gal", habitant de Galia, nom en el que els llatins varen denominar bona part del territori que hui correspon a França. El gall gal també és el símbol del moviment valón, de la Comunitat Francesa de Bèlgica i de la Regió valona.

En França, el gall es troba en el cim de numerosos campanars, pel gall que apareix en els Evangelis. Al mateix temps, està present en els numerosos monuments creats en memòria als morts, despuix de la Primera Guerra Mundial.

Animal

Artícul principal → Gallus gallus.

Descripció

La gala dorada és de talla modesta. La gallina aova regularment en primavera, i en estiu apleguen a produir ous blancs el pes dels quals pot sobrepassar els 60 g.

A pesar de la seua domesticació, com a raça conservaria una part del seu caràcter salvage. En concret, la gallina pot volar vàries decenes de metros per damunt del sol sense dificultat, alcançant una altura de cinc a sis metros.

La gala dorada va estar a punt de desaparéixer quan va terminar la Segona Guerra Mundial, pero va conéixer una renaixença gràcies als ganaders, amants de la mateixa.

Característiques

• Massa ideal: Gall: 2.5 a 3 kg; Gallina: 2 kg
• Cresta: simple
• Paperas: blanques
• Color dels ulls: Rojo anaranjado
• Color de la pell: blanca
• Color del Tarso: gris pissarra
• Color del plomall: Dorat asalmonado
• Ous incubados: min. 60 g, clafoll blanche
• Diàmetro de les anelles: Gall: 18 mm; Gallina: 16 mm

Símbol de França

Orige del símbol

Suetonio, en la seua Vida dels dotze césares, va fer notar que en llatí tant gall com a gal eren significats del terme gallus. Al començ de l'Edat Mija (XII), els enemics de França utilisarien este joc de paraules per irrisió, fent vore que els Francesos (particularment el seu rei Felipe Augusto) eren tan orgullosos com l'animal de corral.

Emblema polític i patriòtic

Erro al crear miniatura:

Gall francés.

Erro al crear miniatura:

Gall francés triunfante en el cim del Memorial dels soldats i marins de Charente Marítim, construït en La Rochelle en 1913.

Encara que existixca com a figura simbòlica en França des de l'época migeval, serà a partir del Renaixença quan el gall comença a relacionar-se en l'idea de nació Francesa que emergix poc a poc. Baix el regnat dels Valois i Borbones, l'efigia dels reis és a sovint acompanyada per este animal, ademés de ser gravat sobre les monedes. Encara que siga com a emblema de menor importància, el gall està present en el Louvre.

El gall guanya una popularitat particular durant la Revolució Francesa i la monarquia de Juliol, a on va ser introduït substituint la flor de lis dinàstica.

Aixina, en el periodo revolucionari ho podem trobar en escuts adornats en un gorro frigio, sobre el sagell del primer Cònsul, i l'alegoria de la fraternitat du freqüentment un bastó coronat per un gall.

Napoleón Bonaparte substituïx la República pel Imperi i des de llavors l'àguila reemplaça al gall, ya que per a l'Emperador el gall no tenia en absolut força, per lo que no podia ser l'image d'un imperi.

Despuix d'un periodo d'eclipse, la Revolució de 1830 rehabilita l'image del gall francés, i el duc d´Orléans, futur Luis Felipe I, firma una orde indicant que el gall deurà figurar en totes les banderes i botons dels uniformes de la Guàrdia Nacional.

L'àguila imperial va reaparéixer en Napoleón III, com a signe de la permanència de l'Imperi.

Des de llavors, encara que el gall mai va tindre autoritat oficial a nivell polític, es poden trobar unes quantes referències, tals com:

• El sagell de l'II República representa la figura de la Llibertat subjectant un timó marcat en un gall.
• Baix l'III República: el reixat del palau de l'Elíseu va ser adornada en un gall que encara es pot vore actualment i va ser cridada “el reixat del gall”.
• La moneda d'or de 20 francs que va ser falcada en 1899 i que va circular fins a l'any 1914, tenia el seu invers adornat en un gall.
• Baix l'IV República: de 1950 a 1958, les monedes de 10, 20 i 50 francs duen un gall en el revers.
• Baix la V República: la moneda de 10 francs de 1986 du un gall en l'anvers.
• El gall apareix ocasionalment en alguns sagells postals.

• 
  Escut constitucional, moneda de 1792
• 
  Escut de sis lliures, moneda de 1793
• 
  Moneda de 20 francs de l'any 1952

Insígnia dels alcaldes

Insígnia dels alcaldes

Creada per decret el 22 de novembre de 1951, l'insígnia oficial dels alcaldes dels ajuntaments Francesos du un gall francés (vore image).

Monuments als caiguts

El gall francés és un dels elements més freqüents que podem trobar en els ornaments dels monuments dedicats als morts de França en les guerres mundials. Este símbol apareix indistintament en totes les regions, i té en totes elles la mateixa popularitat. Pot ser representat:

• De cara o de costat.
• Les ales més o menys desplegades.
• Cantant o no.
• Posat eventualment en una esfera dominant el cim piramidal de l'edifici en forma d'obelisc.

• 
  Commune de Sermentizon : Campana i monument als morts (Puy-de-Dôme, França).
• 
  Monument als morts de Vigneux-Hocquet (regió de Picardie)
• 
  Liomer, Somme

Emblema deportiu

Des dels anys 1980, l'image del gall va escomençar a tindre una popularitat important gràcies a les competicions deportives (en particular el fútbol i el rugby) a on és l'emblema indiscutible de la nació francesa. No obstant, la seua presència sobre els logotips d'equips i federacions va ser prou discutida. Aixina quan en 1997, el Comité Olímpic Francés decidix retirar el gall del logotip oficial, certes personalitats varen elevar la seua veu per a denunciar este atentat als valors francesos. Molts deportistes francesos no oculten que el dur una camiseta en el dibuix del gall constituïx un honor suplementari.

Logos de federacions Franceses de deport

• El logo de la Federació Francesa de Fútbol manté dos característiques idèntiques i tradicionals: el gall emblemàtic i els colors nacionals. El logotip representa un gall resultant de la forma redonejada d'un globo al mateix temps que evoca el dinamisme del fútbol francés. Les cintes que ho componen són el símbol de la continuïtat entre el passat i el futur, pero també reflectix els valors de festa i entusiasme que aplega suscitar el fútbol.
• L'escut de la Selecció de fútbol de França manté els mateixos còdics simbòlics que el de la FFF, pero es posa el seu gall de color ore en la finalitat de resaltar en la camiseta blava de l'uniforme en dos estreles dorades damunt, representant el títul obtingut en la Copa Mundial de Fútbol de 1998 i en la Copa Mundial de Fútbol de 2018.
• El logo de la Federació Francesa de Rugby Union.
• El logo de la Federació Francesa de Rugby League.
• El logo de la Federació Francesa d'esgrima.

Logotips d'empreses comercials

• L'empresa “Li coq sportif” va prendre per logotip a un gall.

Mascotes (galls personificados)

• Pene, mascota del Campeonat d'Europa de fútbol, 1984
• Jules, mascota de l'equip de França de fútbol, imaginada per a la copa del món de fútbol en l'any 1994
• Footix, mascota de la Copa del món de fútbol de 1998 que va tindre lloc en França.

Atres ocupacions

El cine

Erro al crear miniatura:

Frontera del cine Pathé de Montpeller en l'emblema del gall.

En 1905, la societat de cine francés Pathé Frères, crea el seu logotip representant un gall francés. El gall seguix fins a al dia de hui en el seu emblema en un canvi en el disseny produït en el 1999. El gall es diu “Charlie” (Pel seu fundador Charles Pathé). Apareix en diverses postures, i figura com a mascota de la societat, mostrant de forma orgullosa el història i el nom de l'empresa en l'utilisació de phylactères “Pathé”. Encara que llaugerament irreverent, Charlie servix d'unificació en el sí de l'empresa i en el sí de la marca “Porte-parole” en l'esfera pública.

Turisme en França

• El logotip de la Federació nacional de “Gîtes de France” representa la carta de França. Totalment com el fumeral que fuma, les finestres obertes ilustren una llar habitada calorosa, obert a la vida i als demés. El gall, el símbol del dia que s'alça, queda com a emblema d'un país que llentament es repon de la seua salut; testimonia la voluntat de mirar sempre cap al futur. En el transcurs dels anys va divertir pero les bases fonamentals queden les mateixes, els rastres d'un arraigamiento verdader.

• El primer logotip de l'etiqueta “Station Vore't de Vacances” (en us del 1964 al 2006) representa un gall sobre un fondo vert en un sol. Esta associació Francesa, cridada “Station Vore't de Vacances” creada en 1964, reagrupa municipis turístics procedents de l'àmbit rural i de la montanya, havent creat una Carta de calitat. Obligatòriament devien presentar l'atractiu rural, assegurar les estàncies dels turistes en lo que és un entorn reservat.

• El logo de National Tours (Operador turístic i de viages creat en 1985, especialisat en el turisme d'autocar) té dibuixat un gall.

Bibliografia

Artículs

• Delavenne, Magalie. Li Coq dans li sport. Bordeaux : CRDP. Texte en ligne
• Archivat el 15 de agost de 2018 archivat en Wayback Machine.
• Pastoureau, Michel. « Li Coq gaulois », Els Lieux de Mémoire, Pierre NORA.
• Pastoureau, Michel. « Els couleurs du Stade », Vingtième siècle, juillet 1990.

Monografies

• Barret, Ns (de Lió). Chant du coq dones vieux Gaulois, dédié à Philippe Ier, roi dones Français. Lió : impr. de D.-L. Ayné, 1830, 4 p.
• Camuset, Roland. Histoire du Coq Sportif, 1989.
• Cartier, Patrice. D'où vient li coq gaulois ? Qui a vaig inventar la pizza ? : petit guide dones symboles qui font l'Europe. París : De la Martinière jeunesse, 2008. ISBN 978-2-7324-3825-2
• Coes, Henri. Els Chants du coq gaulois, avec musique. París : Bloud et Gai, 1916, 248 p.
• Ducrocq, Théophile. Li Coq prétendu gaulois. París : A. Fontemoing, 1900, 16 p. Extrait de la ″Revue générale du droit″.

• Ducrocq, Théophile. Li Coq prétendu gaulois, suivi d'un rapport à l'Académie dones inscriptions et belles-lettres, et complément à la légende du coq dit gaulois, usurpant li revers de nos nouvelles monnaies d'or, 2i éd. París : A. Fontemoing, 1908, 38 p.
• Méry, Joseph. Li Chant du coq gaulois : au profit dones veuves et orphelins dones braves morts pour la vaig llibertar. París : tous els marchands de nouveautés, 1830, 8 p.
• Papin, Yves D. Li Coq, histoire, symbole, art, littérature. Hervas, 1993.
• Périquet, Jean-Claude. Dones poules : el histoire, l'anatomie, l'élevage et la diversité / ill. de Yann Li Bris, Isabelle Arslanian et Michel Sinier. Nantes : Éd. du Gulf Stream ; París : France UPRA sélection, 2003, 67 p. (Sauvegarde). ISBN 2-909421-24-4. Jean-Claude Périquet est li président de la fédération française dones associations d'éleveurs de volailles et de palmipèdes.
• Poncet, Alice. Poème national de la gran guerre, chanté parell li coq gaulois et l'alouette française. Lamalou-els-Bains : éditions de la ″Revue du Llenguadoc et dones jeux floraux″, 1916, 149 p.
• (Proclamation du gouvernement provisoire, pour li maintien du coq gaulois et dones trois couleurs, commençant parell ces mots :) République française. Citoyens de Paris, li coq gaulois et els trois couleurs.... París, Impr. du gouvernement, febrer de 1848.
• Couplets, patriotiques pour la remise du drapeau civique donné parell li roi à la garde nationale de Condom. (Signé : Parell un chasseur de la [...]i compagnie.) Li Coq Gaulois. Paroles de M. Ayma,... musique de Meillan. Condom, 1831.
• Hommage d'un patriote aux défenseurs de la nation. Li Coq gaulois, chant patriotique. Chaumont : imp. de Cavaniol, 1871.