Herero
Els herero, també coneguts com ovaherero, són una ètnia del grup bantú en el sur d'Àfrica.[1][2] Els subgrups d'herero inclouen als clans o linajes himba, tijimba i mbandero.[3] Segons la seua tradició són originaris del Gran Valle del Rift en Àfrica Oriental. Els estudis històrics els situen en els Grans Llacs a mitan del XV.[4] Quan varen emigrar constituïen grups de caçadors-recolectors i ganaders nómades. El poble herero és de les poques ètnia africanes en reconéixer i estructurar la seua ascendència seguint tant la llínea paterna (patrillinial) com la materna (matrillinial). Els rols de cap i sacerdot, no obstant, descendien solament a través de la llínea masculina. La religió tradicional herero és animista en especial tribut a l'honor als antepassats.[5]
Des de principis del XX els herero estan repartits entre tres països:
- Angola: 152 000, que representen el 0,45% del total de la població del país (2021).[6][7][8][9] Els subgrups principals són els Kuvale i els Djimba, que es troben repartits pel suroest d'Angola.[10][11]
- Botswana: 19 000 herero, ubicats en els voltants del riu Okavango, que sumen el 0,80% de la població del país (2021).[12][13][14]
- Namíbia: 280 300 persones, equivalents al 10,47% del total d'habitants (2021).[15][16][17] Es troben escampats a lo ample del nort del país, en les regions administratives de Namíbia d'Omaheke, Otjozondjupa, Kunene i Erongo.[14][4]
Idioma
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Idioma herero.
- Artícul principal → Llengües kavango-bantú suroccidental.
L'idioma principal de l'ètnia també li'l coneix com herero. És una llengua d'orige bantú, del tall Atlàntic-Congo que conta a 2021 en 317.000 parlants.[18][19] Com succeïx en atres pobles o nacions africanes, hi ha clans o subgrups herero que parlen atres dialectes o idiomes.[20] És el cas dels dhima (dima) i els tjimba, que parlen un dialecte herero, també conegut com dima, que conta en 40.000 parlants, tots d'este poble.[21][22] Per la seua banda la branca kuvale parlen olukuvale o kuvale, un idioma en 95.000 parlants, tots d'esta ètnia. Es tracta d'una llengua d'orige bantú, dins del grup de llengües kavango-bantú suroccidental, pero considerat un dialecte umbundu.[23][24]
Subgrups
[editar | editar còdic]Els herero estan dividits en varis subgrups. El més numerós, en Angola, és el dels kuvale, els qui viuen prop de la zona desértica de la província de Namibe. En Namíbia els principals grups són els tjimba i ndamuranda en Kunene; els mahereo que habiten les afores del poble d'Okahandja (antiga capital del bantustán dedicat per als herero, Hererolandia); els zeraua que viuen en la zona d'Omaruru.[14]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Niane, et a el, 1985, pp. 592-593.
- ↑ Unesco, 1984, p. 156.
- ↑ Cortés López, 2009, pp. 158, 264, 388.
- ↑ 4,0 4,1 Gonen, et a el, 1996, p. 378.
- ↑ Page, et a el, 2005, p. 100 - vol 1.
- ↑ «Angola».The World Factbook.Central Intelligence Agency.Consultat el 2021-10-30.
- ↑ «Herero in Angola» (en en). joshuaproject. net. Consultat el 2021-10-30.
- ↑ «Dhimba in Angola» (en en). joshuaproject. net. Consultat el 2021-10-30.
- ↑ «Kuvale in Angola» (en en). joshuaproject. net. Consultat el 2021-10-30.
- ↑ Cortés López, 2009, p. 219.
- ↑ Cortés López, 2009, pp. 103, 388.
- ↑ «Herero in Botswana» (en en). joshuaproject. net. Consultat el 2021-10-30.
- ↑ «Botswana».The World Factbook.Central Intelligence Agency.Consultat el 2021-10-30.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Cortés López, 2009, p. 157.
- ↑ «Herero in Namíbia» (en en). joshuaproject. net. Consultat el 2021-10-30.
- ↑ «Dhimba in Namíbia» (en en). joshuaproject. net. Consultat el 2021-10-30.
- ↑ «Namíbia».The World Factbook.Central Intelligence Agency.Consultat el 2021-10-30.
- ↑ «Herero Language | Joshua Project» (en anglés). joshuaproject. net. Consultat el 2021-10-30.
- ↑ «Glottolog 4.4 - Herero» (en anglés). glottolog. org. Consultat el 2021-10-30.
- ↑ Ki-Zerbo, 1982, pp. 295-314.
- ↑ «Dhimba Language | Joshua Project» (en anglés). joshuaproject. net. Consultat el 2021-10-30.
- ↑ «Dhimba» (en en). Ethnologue. Consultat el 2021-10-30.
- ↑ «Kuvale Language | Joshua Project» (en anglés). joshuaproject. net. Consultat el 2021-10-30.
- ↑ «Kuvale» (en en). Ethnologue. Consultat el 2021-10-30.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Boahen, et el, Albert (2010). História geral dona Àfrica. VII, Àfrica sob dominação colonial, 1880-1935 (en Portugués), Unesco. OCLC 1242919546. ISBN 9788576521297.
- Cortés López (2006). Pobles i cultures d'Àfrica : (etnohistoria, mit i societat), Món Negre. OCLC 758992488. ISBN 9788472951709.
- Cortés López (2009). Diccionari històric-etnogràfic dels pobles d'Àfrica, Món Negre. OCLC 835983739. ISBN 9788472952102.
- Gonen, et a el, Amiram (1996). Diccionari dels pobles del món : dels ABADJA als ZUWAWA, Anaya & Mario Muchnik. OCLC 44848027. ISBN 9788479793500.
- Hamed, et a el, Amir (2005). Guia del món 2005-2006 : el món vist des del sur., Institut del Tercer Món. OCLC 1232454288. ISBN 9788489743397.
- Ki-Zerbo, et a el (1982). Unesco (ed.). Història general d'Àfrica. [Vol. I, Metodologia i prehistòria africana], Tecnos. OCLC 644355452. ISBN 9789233017078.
- Niane, et a el, Djibril Tamsir (1985). Unesco (ed.). Història general d'Àfrica. [Vol. IV, Àfrica entre els sigles XII i XVI] (en espanyol), Tecnos. OCLC 644355466. ISBN 9789233017108.
- Shillington, et a el, Kevin (2005). Encyclopedia of African history. Volume 1, A-G (en anglés), Fitzroy Dearborn. OCLC 62895404. ISBN 9780203483862.
- Unesco (1984). African ethnonyms and toponyms : report and papers of the meeting of experts (en anglés), United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization. OCLC 466355839. ISBN 9789231019449.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Herero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.