Anar al contingut

Neuschwanstein

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Neuschwanstein

El castell de Neuschwanstein (en alemán: Schloss Neuschwanstein, Plantilla:AFI-de) està situat en l'estat federat de Baviera, en Hohenschwangau, prop de Füssen (Alemània). Ho va manar construir el rei Luis II de Baviera en 1869. El seu nom original era Nou castell de Hohenschwangau,[1] en honor al castell a on el rei va passar gran part de la seua infància. El nom va ser canviat despuix de la mort del rei. És un dels castells més famosos del món, l'edifici més fotografiat d'Alemània i un dels destins turístics més populars en eixe país, en 1,4 millons de visitants anuals.[2]

El castell de Neuschwanstein es va construir en una época en que els castells i les fortalees ya no eren necessaris des del punt de vista estratègic. Va nàixer en l'imaginació de Luis II com una pura fantasia romàntica d'un castell medieval idealizado. El castell és una composició de torres i murs que pretenia harmonisar-se en les montanyes i els #llac. Està situat sobre el desfiladero de Pöllat en els Alps Bavars i s'alça junt al castell de Hohenschwangau i els llacs Alpsee i Schwan.

Història

[editar | editar còdic]

Història del lloc i primers dissenys

[editar | editar còdic]

Durant l'Edat Mija hi havia en el desfiladero de Pöllat dos menuts castells. El primer consistia en un palauet romànic i un torreón cridat Vorderhohenschwangau ("Front a Hohenschwangau"). El segon constava d'una torre fortificada en recambres, cridat Hinterhohenschwangau ("Darrere de Hohenschwangau").[3] El districte de Schwangau, a on els dos castells estaven localisats, era feu de la família Wittelsbach des de el XV, i per a el XIX abdós estaven en ruïnes. Els restants del Hinterhohenschwangau havien segut convertits en un mirador.

Luis II de Baviera va passar part de la seua chiquea i joventut prop d'estes ruïnes, en el castell de Hohenschwangau, que el seu pare Maximiliano II havia transformat d'un castell medieval en una residència en l'any 1837. El nom original de Hohenschwangau era Schwanstein ("Roca del Cisne") i el nom no va canviar fins al fi de la remodelació.[4] El chicotet Luis va visitar vàries voltes les ruïnes d'abdós castells medievals i en 1859 va pintar les ruïnes del Vorderhohenschwangau en el seu diari.[5]

El primer gran proyecte de construcció del jove rei Luis II en pujar al tro en 1864, va ser la reconstrucció de Vorderhohenschwangau, el futur castell de Neuschwanstein. Despuix de Neuschwanstein, que estava conceptualizado com el castell ideal per al cavaller medieval, varen seguir Linderhof, un schloss de plaure en estil rococó, i el palau de Herrenchiemsee, que representava un monument al absolutisme.[6] El seu interés en construir Neuschwanstein va ser despertat per dos viages: En maig de 1867 va visitar al seu germà Otto en el castell de Wartburg en Eisenach i en juliol del mateix any va ser a vore el castell de Pierrefonds, que havia segut restaurat per Eugène Viollet-li-Duc respectant l'estil històric de l'edifici.[7] En l'apreciació del rei, abdós castells representaven una visió romàntica de l'Edat Mija, de la mateixa manera que les sagues musicals de Richard Wagner, les òperes de les quals Tannhäuser i Lohengrin lo havien impressionat fortament.


El 15 de maig de 1868 va escriure a Wagner dient-li que volia construir un castell «a l'estil autèntic dels antics castells alemans» sobre el desfiladero de Pöllat i que seria «més bell i acollidor que el castell d'avall, el d'Hohenschwangau».[8]

En morir el seu yayo en 1868, Luis I de Baviera, el jove rei Luis II va poder dispondre dels bens del seu infantazgo, per lo que tenia a la seua disposició considerables recursos financers.[6] En la planejada construcció del castell, Luis II volia obtindre un refugi fòra de la capital Munich a on poguera viure la seua fantasia medieval. El primer borrador va ser creat pel escenógraf teatral muniqués, Christian Jank, i els plans arquitectònics varen ser realisats pel arquitecte Eduard Riedel.[9] Es va considerar integrar les ruïnes existents en el disseny, pero per dificultats tècniques, açò no es va portar a terme. Els primers plans es varen orientar en l'estil del castell de Núremberg, rebujant plans més senzills basats en l'antic castell de Vorderhohenschwangau. L'alcanç i tamany dels plans es va ser incrementant, inspirant-se més i més en el castell de Wartburg.[10] El rei seguia de prop el desenroll dels plans i tenia que aprovar cada borrador abans de continuar.[11] La seua influència va ser tal que es pot dir que el castell és més la seua pròpia creació que la dels arquitectes participants.[12]

El castell baix Luis II

[editar | editar còdic]

La construcció va escomençar en 1869. Els caprichos i les demandes del Luis II varen créixer en l'edifici de la mateixa manera que ho varen fer els presuposts, els plans i els costs reals.[13] Esta va ser la raó per la qual un gran modest quarto de treball en el pla original es va convertir en la Sala del tro (Thronsaal) i per la que un quarto de visita es va transformar en una Sala àrap (Maurischer Saal) que finalment no es va poder realisar per falta de diners. També és la raó per la qual la data de terminació, originalment planejada per a 1872, va tindre que ser postergada repetidament.[13]

En 1871 en compensació per la cridada "Carta del Kàiser" (Kaiserbrief), per la qual Luis II va acceptar que Guillermo I de Prusia poguera usar el títul de Kaiser o Emperador d'Alemània, Luis II va rebre part dels fondos confiscats als welfos. A pesar d'açò, els seus recursos financers varen seguir disminuint pels seus atres proyectes de construcció. En 1884 el rei es va mudar des de Munich per a residir per primera volta en el castell encara en plena construcció.[14] En 1885 va rebre allí la visita de la seua mare, la reina María de Prusia, i per a 1886 el castell i la barbacana estaven en la seua major part acabats. Fins a la seua mort eixe mateix any, en circumstàncies encara no completament aclarides, Luis II va viure solament un total de 172 dies en el castell.[14]

Neuschwanstein estava concebut per a servir-li a Luis II com un escenari teatral habitable.[15] Era un temple d'amistat dedicat a la vida i obres del compositor Richard Wagner, qui, no obstant, mai ho va visitar.[16] De fet, el propi nom del castell estava inspirat en el "cavaller dels cisnes", un dels personages de les obres del mencionat compositor. A pesar del seu gran tamany, no estava planejat per a rebre i albergar a la cort noble, ya que solament tenia recambres per al rei i els seus sirvientes. El castell estava dissenyat més be en fins decoratius que en consideracions residencials pràctiques.[1] Per eixemple, el "Quarto de les Dames" (Kemenate) devia recordar el segon acte de Lohengrin, que en part té lloc en un aposento similar.


Luis II va sufragar els edificis dels seus propis recursos monetaris i de l'assignació per l'Estat als nobles per despeses de representació, en la cridada llistacivil. Contràriament a lo que sol creure's, les seues construccions no varen ser una càrrega insostenible per als recursos del regne.[15][17] Els costs de construcció de Neuschwanstein varen ascendir fins a la mort del rei a un total de 6 180 047 marcs d'or,[18] havent escomençat en un presupost original de 3.2 millons de marcs d'or.[17] Els mijos privats del rei no alcançaven per a pagar tots els seus proyectes, per lo que va tindre que dependre de préstams per a portar-los a terme. Per a l'any 1883 els seus deutes ascendien a sèt millons de marcs d'or i en 1885 es va vore amenaçat d'un possible embargament.

Les disputes sobre els deutes del governant varen dur a que en 1886 el govern bavar incapacitara al rei. Al moment de la seua incapacitació el 9 de juny de 1886, Luis II es trobava en Neuschwanstein i est va ser l'últim dels castells comissionats per ell en que va viure. En motiu del seu imminent derrocament per mig d'una comitiva enviada al castell des de Munich, Luis II va manar al sendemà que es tancaren les portes de la barbacana.[19] Després del fracàs de la primera comitiva, una segona comitiva, en Bernhard von Guddens al cap, va visitar al rei l'11 de juny. Eixa mateixa nit el rei es va vore forçat a abandonar el castell, al que mai més retornaria.

Història des del fi de el XIX al present

[editar | editar còdic]

Al moment de morir el rei en el llac de Starnberg, el 13 de juny de 1886, el castell de Neuschwanstein encara no estava terminat. Mai va ser l'intenció de Luis II que el castell estiguera obert al públic,[14] pero tan sol sis semanes despuix de la seua mort, les portes del castell es varen obrir als visitants. En les #recaptació de les entrades es varen pagar en part els préstams del rei. L'administració pòstuma dels bens del rei va permetre saldar els deutes en la seua totalitat per a l'any 1899.[20] Fins a l'any 1914 el castell va ser una lucrativa i estable font d'ingressos per a la família Wittelsbach; de fet, les residències de Luis II (castells, palauets i palaus) eren la principal font d'ingressos de la família real. Per a agilitar les visites es varen completar alguns dels quartos i parts exteriors de l'edifici. En eixa época encara se'ls permetia als visitants deambular pel castell sense restriccions, per lo que els mobles de l'interior es varen desgastar ràpidament. En el advenimiento de la república en 1918, el govern va cessar els pagaments en la llista civil a la família real pel concepte de "despeses de representació". Com a resultat de la disputa resultant, el castell de Neuschwanstein va passar a ser en 1923 propietat Estat Lliure de Baviera, mentres que els ingressos del propenc Castell de Hohenschwangau anaven a un fideicomiso establit per a la família Wittelsbach.[21]


Durant la Segona Guerra Mundial, el Grup de treball del Reichsleiter Rosenberg, un grup del Partit nazi, va utilisar el castell per a almagasenar obres d'art furtades en França.[22] Les obres d'art furtades varen ser tretes en 1944, pero al final de la guerra es varen trobar 39 àlbums de fotos catalogant les obres d'art que s'havien guardat. Estos àlbums varen ser utilisats com a proves en els juïns de Núremberg.[23] Prop del final de la guerra el castell va tornar a ser usat pels nazis, esta volta per a almagasenar reserves d'or del Reichbank. L'or va desaparéixer sense deixar pistes abans de terminar la guerra. En abril de 1945, Neuschwanstein va escapar d'un derrocament per tropes de les SS per a evitar que les obres d'art alemanes ahí almagasenades caigueren en mans dels aliats. El Gruppenführer a càrrec no va portar a terme esta orde i va entregar el castell a les forces del Eixèrcit dels Estats Units. Neuschwanstein va sobreviure la Segona Guerra Mundial sense sofrir danys.

Despuix de la guerra, el castell va servir provisionalment per a archivar documents a causa de la falta de lloc en la bombardejada ciutat de Munich. En l'any 2002, parts d'un meteorit varen caure en les rodalies del castell. El meteorit està catalogat hui en dia com el Meteorit de Neuschwanstein. En 2007 el castell de Neuschwanstein va ser finaliste en l'elecció de les noves sèt maravelles del món modern, pero no va resultar elegit, quedant en octau lloc.[24] En 2008, el govern de Baviera va solicitar que el castell fora nominat per a ser part del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco junt en els castells de Linderhof i Herrenchiemsee en un conjunt denominat Castells de Luis II.[25]

Neuschwanstein és un dels destins turístics més populars d'Alemània. Per raons de seguritat, solament és possible visitar l'interior del castell en l'acompanyament d'un guia turístic per a fer recorreguts de 35 minuts aproximadament. És també possible fer recorreguts temàtics, per eixemple, en el món de les sagues descrites en els #fresca i quadros de l'interior. Durant la temporada alta, entre juny i agost, el castell té fins a 10 000 visitants diaris. El 27 de juny de 2013, el castell va rebre el seu visitant número 60 millons[26] i rep en promig 1,4 millons de visitants anualment.[2] En març de 2013 es varen concloure els treballs de restauració dels textils en els mobles, estores i cortines del castell a un cost de 340 000 euros. Simultàneament es varen instalar proteccions per a evitar que els visitants toquen les peces en exhibició i proteccions contra la llum natural i de flash de fotografia.[27]

L'edifici

[editar | editar còdic]

El castell de Neuschwanstein es compon de vàries edificacions individuals en uns 150 metros de llongitut total, construït sobre el cim d'un desfiladero rocós. La elongada construcció té numeroses torres, torrecillas, gabletes, almenas i escultures. Les finestres són d'estil romànic, en la seua majoria en forma de bi i triforio. El conjunt d'edificis, en el trasfondo del mont Tegelberg per un costat, el desfiladero de Pöllat al sur i el paisage de tossals ric en llacs dels Alps Bavars, oferix una pintoresca image des de qualsevol direcció. Va ser dissenyat com un ideal romàntic del castell per al cavaller medieval. A diferència dels castells "reals", que per lo general són el resultat de les llabors de varis sigles de construcció, Neuschwanstein va ser planejat i construït de principi a fi en un sol periodo de treball com un edifici asimètric edificat en parts.[13] En el disseny es fa referència als elements típics dels castells, pero carix d'instalacions defensives reals, que eren lo més important en una residència de la noblea medieval.

Les edificacions externes

[editar | editar còdic]

L'entrada al complex del castell es realisa per una barbacana simètrica flanquejada per torres laterals. Este edifici, orientat cap a l'oest, és l'únic del castell els murs del qual estan decorats en colors contrastantes; els murs externs estan emmarcats en rajola roja, mentres que la frontera interna que dona al pati d'armes és de pedra calcàrea groga. La rebanc està arrematada en almenas a tot el seu entorn. La frontera de la barbacana està coronada per un gablete escalonat que conté un quarto des del qual Luis II observava els treballs de construcció abans que el castell del castell fora terminat. En el primer nivell estava previst que estigueren els estables.

Sobre el llindar de la porta d'accés hi ha un escut del regne de Baviera. El passage conduïx a un pati d'armes de dos nivells. El pati inferior està delimitat per la barbacana a l'oest, per la base de la cridada "torre quadrada" en ala d'unió al nort, mentres que el costat sur està obert i té vistes del paisage montanyós. Al costat este del pati inferior hi ha un terraplé enrajolat la protuberància del qual poligonal marca el cor de la planejada capella. D'ahí, una escala conduïx al pati superior.

L'edificació més cridanera del pati d'armes superior és la cridada "torre quadrada" de 45 metros d'altura. Esta torre, com la majoria dels edificis del pati d'armes, té més que res propòsit decoratiu dins del conjunt del castell. Des de la seua plataforma d'observació es goja d'expansives vistes de les estribaciones dels Alps cap al nort. El costat nort del pati d'armes superior està delimitat per la cridada "Casa dels cavallers" (Ritterhaus). Este edifici de tres plantes està conectat per un ala d'unió d'arcs cegos en la "torre quadrada" i la barbacana. Segons la concepció romàntica d'un castell medieval, la "Casa dels cavallers" era el lloc a on els hòmens de la fortalea es reunien i residien, en Neuschwanstein estava prevista per a oficines i quartos de servici. En el costat sur del pati d'armes superior, com a contrapartida a la "Casa dels cavallers", està el "Quarto de les Dames" també de tres plantes i que mai va ser usat com a tal. Estes dos estructures evoquen el castell de Amberes del primer acte de l'òpera Lohengrin de Wagner. En el paviment del pati es pot vore la forma de la planta de la capella del castell, la qual mai va ser construïda.


El costat este del pati superior està delimitat per el "castell", que constituïx el verdader edifici principal i residencial del castell. Este edifici conté els quartos d'estat i pompa del rei, de la mateixa manera que els quartos dels sirvientes. El castell és una colossal estructura de cinc plantes en la forma de dos ortoedros conectats en un àngul pla i coberts en un alt sostre a dos aigües. La forma de l'edifici seguix la forma de la cresta rocosa. En els seus ànguls hi ha adjuntes dos torre-escales, de les quals la nort alcança 65 metros d'altura i sobrepassa el sostre de l'edifici per molts pisos. Abdós torres, en els seus sostres cònics multiformes, recorden els sostres de les torres del castell de Pierrefonds en les que es varen inspirar. La frontera principal del castell està orientada cap a l'oest i conté un balcó de dos nivells, mentres que al nort descolla una torre-escala inferior i un hivernàcul. Esta frontera està ademés decorada en #fresca i la seua gablete està coronat per l'escultura d'un lleó, mentres que el gablete del costat oest ho està per una escultura d'un cavaller. Tot l'edifici del castell està decorat en múltiples fumerals i torrecillas.

Història de la construcció

[editar | editar còdic]

En l'any 1869 les ruïnes dels dos castells medievals del lloc varen ser demolides.[28] Els treballs de construcció de la barbacana varen escomençar en febrer de 1869 i la pedra angular de l'edifici del castell es va posar el 5 de setembre d'eixe mateix any.[29] Entre els anys 1869 i 1873 la barbacana va ser terminada i completament amoblada per a que Luis II poguera residir en ella i observar els treballs de construcció. En 1874, Georg von Dollmann es va fer càrrec de dirigir les obres rellevant a Eduard Riedel.[30] En 1880 es va realisar la cerimònia de top de l'edifici del castell, obres que es varen estendre fins a 1884, el mateix any en que Julius Hofmann va reemplaçar a Riedel, que havia perdut el favor real.

El castell va ser construït de forma convencional en rajoles i després revestit en diversos tipos de pedra. La pedra calcàrea blanca de les fronteres prové d'una pedrera propenca.[31] La pedra arenisca per a les portes i els miradors provenen de Wurtemberg. Per a les finestres, les costelles de les voltas, columnes i capitells es va utilisar marbre provinent de l'àrea de Salzburc. La Sala del tro va ser una adició posterior i va requerir una armadura d'acer. Per a facilitar el transport dels materials de construcció es varen construir bastides i es va utilisar una grua a vapor per a pujar els materials. Hi havia una grua adicional per a aliviar el treball físic en el punt a on es realisaven les obres. Una organisació precursora de la TÜV certificava regularment la seguritat del lloc de treball.

La jagantesca construcció va ser per dos décades el major empleador de la regió.[29] En 1880 treballaven diàriament uns 200 artesans en l'obra[32] sense contar els proveïdors i atres persones involucrades en els treballs. En algunes ocasions, com quan el rei feya canvis repentins o s'acostava un fi de determini important, s'ampraven fins a 300 artesans que inclús treballaven durant la nit usant candilés. Les estadístiques dels anys 1879 i 1880 revelen l'us d'immenses cantitats de materials de construcció: 465 tonellades de marbre de Salzburc, 1550 tonellades de pedra arenisca, 400 000 rajoles i 2050 metros cúbics de fusta per als bastides.

El 3 d'abril de 1870 es va fundar una societat per a assegurar als treballadors per una mòdica suma que els permetia seguir rebent el seu salari en cas de malaltia o lesions. Este segur era ademés suplementado per significantes contribucions del mateix rei. En cas de mort accidental els beneficiaris del treballador rebien una chicoteta pensió, la qual cosa era poc usual en eixa época. Les estadístiques reporten que 39 famílies varen rebre el benefici de mort accidental, lo que per a les construccions de l'época i les condicions geogràfiques del lloc, varen ser poques.

El castell inconcluso

[editar | editar còdic]

Al moment de la mort de Luis II en 1886 el castell no estava terminat. La barbacana i el castell estaven en la seua major part llests i la "torre quadrada" encara estava andamiada, pero la construcció de el "Quarto de les dames" encara no havia començat i no va ser terminat sino fins a 1892 de forma simplificada, lo mateix que "La casa dels cavallers". L'ala d'unió de la "Casa dels cavallers" estava prevista a ser construïda de forma "naturaliste", en columnes assemblant-se al tronc d'arbres coronats per capitells. El "Quarto de les dames" devia estar decorat en escultures de dònes santes. El núcleu del complex del castell estava previst a ser una torre de l'homenage de 90 metros d'altura, en una capella de tres naus en la planta baixa, que devia estar localisada en al pati d'armes superior. Quan els treballs es varen interrompre definitivament, solament els fonaments s'havien fet.[11] L'ala d'unió entre la barbacana i el "Quarto de les dames" va quedar també sense realisar-se.[33] El mateix destí varen sofrir la font, jardí i terrats que devien estar en el costat oest del castell.

Per lo general despuix del 1886 es va interrompre l'amoblat i decoració dels quartos de l'interior del castell. Els corredors i antesales es varen pintar de forma simplificada, concloent els treballs en 1888.[34] Tampoc es va realisar la "Sala àrap" desijada pel rei i molt manco la cridada "Pileta dels cavallers" (Ritterbad), modelada a l'estil del Ritterbad del castell de Wartburg com a homenage al cult dels cavallers medievals pel bany d'immersió. Tampoc es varen realisar la "recambra de la nóvia" (Brautgemach) en el "Quarto de les dames",[35] els quartos de visita o el quarto de convits del castell. Per a molts dels quartos del castell, que estava concebut com una "casa privada", ni tan sols existien conceptes per al seu us.[32]

Estil

[editar | editar còdic]

El XIX va ser el sigle del romanticisme. Proyectes similars al de Neuschwanstein s'havien realisat en atres estats alemans com en el veí castell de Hohenschwangau, el castell de Lichtenstein, el castell de Hohenzollern, o en les numeroses obres del romanticisme del Rin, com el castell de Stolzenfels.[36] Un atre proyecte similar a Neuschwanstein planejat per Luis II va ser el del castell de Falkenstein, que no va passar de l'etapa de planificació per la falta de fondos.[37] Els crítics d'arquitectura de l'época es burlaven de Neuschwanstein, un dels últims grans proyectes de construcció de castell de el XIX, per ser kitschig. Hui en dia els castells de Luis II, i en particular el de Neuschwanstein, són considerats entre les més importants obres de l'arquitectura historicista europea.[38][39]

El castell pot considerar-se com a típic de l'arquitectura de el XIX. De manera eclèctica es mesclen les formes del art romànic (en les figures geomètriques senzilles dels ortoedros i arcs), del art gòtic (en les seues llínees elevades, torres esveltes i filigrana arquitectònica decorativa) i del art bizantí (com en la "Sala del tro"), complementades pels alvanços tècnics del sigle. Els #fresca en l'estil local de Lüftlmalerei de les figures de Sant Jorge i de la Patrona Bavariae en la frontera del castell, apunten cap a les tradicions regionals del Algovia, mentres que els plans no realisats en l'ala d'unió de la "Casa dels cavallers" apunten al modernisme.[40] Determinants per a la forma de Neuschwanstein són els motius del teatre: Christian Jank, el dissenyador inicial del castell, era un pintor d'escenografies i es va basar en els seus dissenys d'escena anteriors per a crear els plans de Neuschwanstein.[35]

L'interior del castell

[editar | editar còdic]

Una volta terminat el castell tenia uns 200 quartos interiors incloent habitacions per a visitants i sirvientes, de la mateixa manera que para llogística i servici. Acabaments i equipats hi havia solament quinze quartos i salons.[41] En els pisos inferiors del castell estan les oficines i els quartos de servici, lo mateix que els quartos a on hui s'alberga l'administració del castell. Els pisos superiors contenen els quartos d'estat i pompa del rei: L'edifici davanter conté en el seu tercer nivell els quartos residencials i un nivell més dalt està la "Sala dels cantores" (Sängersaal). El nivell superior de l'edifici atrasser està ocupat casi en la seua totalitat per la "Sala del tro" (Thronsaal). En total la superfície de pis disponible en abdós edificis ascendix a 6000 m².[41]

Encara que el castell no es va completar en la seua totalitat, varis dels seus quartos interiors són eixemples importants de l'arquitectura historicista alemana, ademés Neuschwanstein estava equipat en els últims alvanços tecnològics de el XIX.[40][42] Entre atres alvanços, posseïa un sistema de campanes per a cridar als sirvientes operat en bateries i servici telefònic. L'equip de cuina incloïa una estufa Rumford que movia el punche en la seua pròpia calor i per lo tant la velocitat de rotació s'ajustava automàticament. L'aire calent produït era aprofitat per a la calefacció central.[43] Atres novetats per a l'época eren aigua corrent, i vàters en descàrrega automàtica.

La sala del tro i la sala dels cantores

[editar | editar còdic]

El quarto més gran del castell és la "Sala dels cantores" en una superfície de 27 x 10 metros. Està localisada en el quart nivell de la part oriental del castell, sobre la recambra del rei. La sala està inspirada en la "Sala dels cantores" i el "Saló de ball" del castell de Wartburg i era el proyecte favorit del rei per al seu castell.[38] La sala rectangular està adornada en referències a Lohengrin i la llegenda de Parzival. El costat més llarc termina en una galeria coronada en una tribuna a la manera del Wartburg. En l'extrem oriental hi ha un escenari constituït per arcades cridat el Sängerlaube. La "Sala dels cantores" mai va ser planejada per a acollir festes de la cort pel tímit i huraño rei, de la mateixa manera que la "Sala del tro", servia més que res com un homenage habitable a la cultura dels cavallers i l'amor cortés de l'Edat Mija. La primera representació en la sala no va tindre lloc fins a 1933 en motiu del 50 aniversari de la mort de Richard Wagner.[17]

La "Sala de tro" medix 20 x 12 metros i està localisada en la part occidental del castell. Té una altura de 13 metros i ocupa el tercer i quart nivell de l'edifici. Està inspirada en l'iglésia de Tots els Sants de la Residència de Munich i va ser feta segons els dissenys de Julius Hofmann. La sala està rodejada en tres costats per colorides arcades i termina en un àbsit a on devia estar el tro de Luis II. Sobre l'estrado del tro hi ha murals realisats per Wilhelm Hauschild dels dotze apòstols i dels sis reis canonizados. El pis de mosaic de la sala no va ser completat fins al cap de la mort del rei. La llàntia d'aranya té la forma d'una corona bizantina. La sala dona una impressió sacra i combina segons els desijos del rei, la "Sala del Grial" de Parzival en un símbol del dret diví dels reis[38] que personifica un poder sobirà sense restriccions, un poder que com a rei d'una monarquia constitucional, Luis II no tenia.

Els quartos de residència i de servici

[editar | editar còdic]

Ademés de les grans sales oficials i de pompa es varen crear quartos més menuts per a l'us de Luis II.[34] La recambra real es troba en la tercera planta de la part oriental del castell. Consistix de huit quartos residencials i vàries alcoves chicotetes adicionals. A pesar de la seua decoració ostentosa, pel seu modest tamany i el seu amoblat en sofans i cadires, donen un aspecte relativament modern als visitants contemporàneus. Luis II no li donava molta importància als requeriments representatius del rei, com en temps passats en que la vida del monarca era més pública. El decorat en murals, tapissos, mobles i unes atres #artesania toquen sempre els temes favorits del rei: la llegenda del Sant Grial, les obres de Wolfram von Eschenbach i la seua interpretació per Wagner.

La sala d'estar del costat oriental està decorada en temes de la saga de Lohengrin. El mobiliari de l'alcova septentrional, en sofà, taula i cadires, dona un aspecte confortable i caser. Adjunt a esta alcova hi ha una chicoteta gruta que dona pas a un despaig. L'inusual quarto, que originalment estava planejat per a tindre una cascada artificial i una màquina per a fer arc iris, està conectat a un chicotet hivernàcul. Representa la gruta de Hörselberg en conexió en l'òpera Tannhäuser de Wagner, de la mateixa manera que el decorat del despaig adjacent. El rei va manar construir una gruta similar, pero de majors dimensions, en el castell de Linderhof. Al costat opost del despaig hi ha un menjador decorat en motius dels Minnesänger, com eren coneguts els trobadors medievals alemans. Degut a que el menjador en Neuschwanstein estava tres pisos més dalt de la cuina, no es va instalar una taula en plataforma levadiza com les existents en els castells Linderhof i Herrenchiemse, que baixaven la taula sancera al nivell de la cuina. En canvi es va instalar un elevador per a pujar el menjar.

Adjacents al menjador estan el dormitori del rei i la capella de la casa, que són els únics quartos del castell fets en estil neogótico. El dormitori del rei està dominat per un imponent llit tallat en fusta de roure. Catorze artesans varen treballar durant quatre anys tallant els #revestiment de les parets i l'elaborat dosel del llit, que està decorat en intricados pináculos.[44] En este quarto va ser a on Luis II va ser fet presoner en la nit de l'11 al 12 de juny de 1886. Junt al dormitori està la chicoteta capella de la casa, consagrada al sant patró del senyor del castell, Sant Luis.

En el sòtol del castell es troben els quartos dels sirvientes que estan amoblats de forma espartana en mobiliari fet de roure massiç. Cada dormitori té una taula, un armari i un llit d'1,80 metros de llarc. Les habitacions que donaven al passadiç que conduïx a l'escala principal tenien finestres en vidres opacs per a que el rei poguera entrar i eixir sense ser vist. Als sirvientes no se'ls permetia usar l'escala principal, sino una escala de servici més angosta i empinada.

[editar | editar còdic]

Ha tingut numeroses aparicions en películes i séries de televisió. Va aparéixer, entre unes atres, en les películes Chitty Chitty Bang Bang i Spaceballs, ademés d'en dos temporades de la série televisiva The Amazing Race.[45] També apareix en la película The Monuments Men de 2014, en la qual es mostra que va servir de celler per a guardar les obres d'art furtades pels nazis.


El castell va ser elegit per Walt Disney com a model per al disseny del castell de la Bella Durmiente de Disneyland.[46] Ademés, l'artiste pop Andy Warhol ho va utilisar com a motiu en el seu litografia Neuschwanstein de 1987.[47] També va ser usat per la banda britànica Blur per a la portada del seu senzill, Country House, en 1995.

El castell de Hades en l'anime i mànega Saint Seiya, corresponent a la partix Santuari de la Saga de Hades, està basat en el castell Neuschwanstein.cita requerida És també el castell que va servir com a inspiració a Eiichiro Oda, autor del mànega One Piece, per al castell de Drum, lloc a on vivia Chopper, un dels membres dels pirates del Capell de Palla abans d'unir-se a dita banda.

Quadros del castell apareixen en diferents títuls de la franquícia de videojocs Resident Evil.[48]

El castell de Neuschwanstein ha servit com a motiu en les estampilles de la Deutsche Bundespost en diverses ocasions, la primera en el sagell de 50 penics de 1977 a 1982 de la série "Fortalees i castells". En 1986 es va emetre un sagell commemoratiu pel 100 aniversari de la mort del rei Luis II de Baviera, en el castell al fondo, i en 1994 una més en la serie «Imàgens d'Alemània».

En motiu del 150 aniversari de les relacions bilaterals entre Japó i Alemània, el correu japonés va emetre un bloc de dèu estampilles que contenia una image de Neuschwanstein entre elles.

Apareix en un booklet i el poster de l'àlbum Rosenrot de la banda Alemana Rammstein en 2005 en un paisage gelat

En l'any 2012, com a part de la série Bundesländer, es va falcar una moneda commemorativa de dos euros en el castell gravat al revers en honor de la presidència de Baviera en el Bundesrat alemà.

Panorames

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Petzet, 1995, p. 46.
  2. ↑ 2,0 2,1 Bayerische Schlösserverwaltung. «El castell de Neuschwanstein hui - Récort de visites i problemes de conservació». Consultat el 13 d'agost de 2013.
  3. ↑ Buchali, Frank. «Neuschwanstein - Traumschloss als Postekartemotiv» (en alemà). Consultat el 14 d'agost de 2013.
  4. ↑ Petzet, 1995, p. 47.
  5. ↑ Rauch, 1991, p. 8.
  6. ↑ 6,0 6,1 Blunt, 1990, p. 110.
  7. ↑ Petzet, 1995, pp. 50-51.
  8. ↑ Bayerische Schlösserverwaltung. «Orígens» (en espanyol). Consultat el 13 d'agost de 2013.
  9. ↑ Petzet, 1995, p. 53.
  10. ↑ Petzet y Hojer, 1991, p. 10.
  11. ↑ 11,0 11,1 Petzet y Hojer, 1991, p. 12.
  12. ↑ Rauch, 1991, p. 12.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Rauch, 1991, p. 13.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Merkle, 2001, p. 68.
  15. ↑ 15,0 15,1 Petzet y Hojer, 1991, p. 19.
  16. ↑ Petzet, 1995, p. 67.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Linnenkamp, 1986, p. 171.
  18. ↑ Petzet, 1995, p. 65.
  19. ↑ Petzet y Hojer, 1991, p. 23.
  20. ↑ Rauch, 1991, p. 16.
  21. ↑ Sykora, 2004, p. 32.
  22. ↑ Farmer, 2002, pp. 140-141.
  23. ↑ Der Tagesspiegel. «Fotoalben mit Hitlers Beutekunst aufgetaucht» (en alemà). Consultat el 15 d'agost de 2013.
  24. ↑ World of New Seven Wonders. «New 7 Wonders of the World Finalists» (en anglés). Consultat el 13 d'agost de 2013.
  25. ↑ Die Welt. «Kaum Hoffnung für Ludwigs Königsschlösser» (en alemà). Consultat el 15 d'agost de 2013.
  26. ↑ Bayerische Schlösserverwaltung. «Schloss Neuschwanstein begrüßt 60-millionsten Besucher» (en alemà). Consultat el 15 d'agost de 2013.
  27. ↑ Bayerische Schösserverwaltung. «Kostbare Textilien aus Schloss Neuschwanstein restauriert» (en alemà). Consultat el 15 d'agost de 2013.
  28. ↑ Blunt, 1990, p. 114.
  29. ↑ 29,0 29,1 Petzet, 1995, p. 64.
  30. ↑ Petzet y Hojer, 1991, p. 11.
  31. ↑ Petzet y Hojer, 1991, p. 21.
  32. ↑ 32,0 32,1 Rauch, 1991, p. 14.
  33. ↑ Petzet y Hojer, 1991, p. 22.
  34. ↑ 34,0 34,1 Petzet y Hojer, 1991, p. 26.
  35. ↑ 35,0 35,1 Petzet y Hojer, 1991, p. 16.
  36. ↑ Prevsner, Honour y Fleming, 1992, p. 168.
  37. ↑ Petzet, 1995, p. 82.
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 Petzet y Hojer, 1991, p. 48.
  39. ↑ Petzet, 1995, p. 7.
  40. ↑ 40,0 40,1 Blunt, 1990, p. 212.
  41. ↑ 41,0 41,1 Parkyn, 2002, p. 117.
  42. ↑ Bayerische Schösserverwaltung. «Decoració i tècnica moderna» (en espanyol). Consultat el 20 d'agost de 2013.
  43. ↑ Linnenkamp, 1986, pp. 64; 84.
  44. ↑ Blunt, 1990, p. 113.
  45. ↑ IMdB. «Most Popular Titles With Location Matching "Neuschwanstein Castle"» (en anglés). Consultat el 13 d'agost de 2013.
  46. ↑ Imagineers (1998). Walt Disney Imagineering: A Behind the Dreams Look At Making the Magic Real (en anglés), Hyperion. ISBN 0786883723.
  47. ↑ National Galleries Scotland. «Neuschwanstein» (en anglés). Consultat el 16 d'agost de 2013.
  48. ↑ FANDOM. «Neuschwanstein Castle - Resident Evil Wiki - Fandom» (en anglés). Consultat el 10 de giner de 2023.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Llibres citats

[editar | editar còdic]
  • Blunt, Wilfied (1990). Ludwig II, Munich: Hanser Verlag. ISBN 3-453-55006-4..
  • Farmer, Walter I. (2002). Die Bewahrer dones Erbes - Dones Schicksal deutscher Kulturgüter am Ende dones Zweiten Weltkrieges, Belín: Verlag Walter de Guyter. ISBN 978-3899490107..
  • Linnenkamp, Rolf (1986). Die Schlösser und Projekte Ludwigs II., Munich: Heyne Verlag. ISBN 3-453-02269-6..
  • Merkle, Ludwig (2001). Ludwig II. und seine Schlösser, Stiebner Verlag. ISBN 978-3-8307-1024-0..
  • Parkyn, Neil (Editor) (2002). Die siebzig Wunderwerke der Architektur, Fráncfort del Meno: Zweitausendeins. ISBN ISBN 978-3-86150-454-2..
  • Petzet, Michael (1995). Gebaute Träume. Die Schlösser Ludwigs II. von Bayern, Munich: Hirmer Verlag. ISBN ISBN 3-7774-6600-X..
  • Petzet, Michael; Hojer, {{{nom2}}} (1991). Schloss Neuschwanstein. Amtlicher Führer, Munich: Bayerische Verwaltung der staatlichen Schlösser, Gärten und Seen..
  • Prevsner, Nikolaus; Honour, {{{nom2}}}; Fleming, {{{nom3}}} (1992). Lexicon der Weltarchitektur, Munich: Prestel Verlag. ISBN ISBN 978-3-7913-2095-3..
  • Rauch, Alexander (1991). Neuschwanstein, Herrsching: Atlantis Verlag. ISBN 3-88199-874-8..
  • Sykora, Katharina (2004). Ein Bild von einem Mann; Ludwig II. von Bayern: Konstruktion und Rezeption eines Mythos, Frácfort del Meno: Campus Verlag, pp. 32. ISBN 978-3-593-37479-6..

Llibres disponibles en espanyol

[editar | editar còdic]
  • dones Cars, Jean: Luis II el rei loco de Baviera. Emecé Editors, 1991, ISBN 978-950-04-0471-6.
  • Combescot, Pierre: Luis II de Baviera, Fondo de Cultura Econòmica, Mèxic D.F. 1989, ISBN 978-968-16-3311-0
  • King, Greg: El rei loco, Luis II de Baviera 1845-1886, Javier Vergara Editor S.A. 1997, ISBN 978-950-15-1764-4.
  • de Pourtalès, Guy: Luis II de Baviera o Hamlet rei, Planeta DeAgostini, Barcelona 1995, ISBN 978-84-395-4061-8

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Neuschwanstein&oldid=847708»