Desfiladero (geomorfología)
Es denomina desfiladero o congosto[1] a una obertura angosta i allargada formada per l'erosió fluvial antiga o recent en terrenys generalment calizos o càrstics i a la que, despuix, l'aigua pot aplegar a abandonar, deixant el caixer sec, com succeïx en el canal de desaiguador de molts torrents, en barrancs o en moltes ramblas de curt recorregut. És una forma menor del relleu. En alguns casos, pot servir per a construir represas per a embassar l'aigua, encara que el cabal siga escàs o esporàdic.
La RAE definix escuetamente este concepte com: «pas estret entre montanyes».[2]
Orige
[editar | editar còdic]Moltes voltes, el riu que va formar un desfiladero en un terreny calizo queda sec per un fenomen de captura del riu original o per un procés similar, com es pot vore en l'image de la Ciutat Encantada de Conca, en Espanya. A sovint poden considerar-se com a goles o canons, ports, passos, òbrigues i atres térmens, depenent principalment de les seues dimensions. En atres casos, quan formen curves en els meandres d'un riu, és dir, en meandres encaixats, el desfiladero sol prendre el nom de hoz, com succeïx en les hoces del Duratón prop de Sepúlveda, en la Província de Segòvia, Espanya. Com es pot apreciar és un terme alguna cosa ambigu i equivalent a uns atres tal volta més precisos. Quan el desfiladero du aigua i és de difícil accés és millor utilisar atres terme, com el ya senyalat canó.
Encara que sol predominar en terrenys calizos pot donar-se també en un atre tipo de terrenys, com ocorre en el riu Kavak, quan ix del replanell del Auyantepuy, en la Gran Sabana, en terrenys molt resistents formats per areniscas i quarsitas de la Formació Roraima.
El canal de desaiguador d'un torrent pot formar un desfiladero en zones montanyoses o de replanells, quan s'estretix tallant el relleu. En moltes ocasions, estos desfiladeros tenen un alt potencial econòmic per a represar les aigües d'un riu en fins hidroelèctrics o d'un atre tipo.
Importància
[editar | editar còdic]Molts desfiladeros, passos de montanya i canons s'han fet famosos a través de l'història pel seu valor estratègic pel que fa a les comunicacions, com succeïx en les Termópilas en la batalla liderada per Leónidas I o les Portes Perses en la batalla liderada per Alejandro Magne, el d'Azincurt en França (encara que en este cas, la angostura del terreny estava formada per dos boscs propencs i no pel relleu), el de La Porta i la Porta del Guarapiche en Veneçola, el del Siq en Petra, que era l'única ruta d'accés a esta ciutat i molts uns atres en tot lo món. En Espanya es pot citar el desfiladero de Terradets, en el riu Noguera Pallaresa, el d'els Gaitanes, el desfiladero de Pancorbo, que va tindre gran importància estratègica des de l'Edat Antiga (época romana) i l'Edat Mija fins a la guerra civil espanyola, aixina com molts uns atres.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Desfiladero (geomorfología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.