Meandre encaixat

Els meandres encaixats del riu Tarn en Sant Chely du Tarn, una image de gran resolució destacada en Commons.

Un meandre encaixat és un meandre que ha socavat prou la roca subjacent. El seu orige es deu a l'alçament del relleu en una zona plana a on el riu va formar meandres originalment o a la disminució del nivell de base del riu, per lo que la erosió regresiva va adinsant-se en el relleu, profundisant els meandres com és el cas del riu Xúquer aigües avall de Jorquera i el riu Cabriel casi en tot el seu caixer.

Tipos de meandres encaixats

Es donen dos varietats:

Meandre eixamplat

Riu Sena en La Roche-Guyon.

En un meandre eixamplat, el moviment lateral ha quedat molt llimitat en descendir el nivell de base i disminuir en conseqüència la velocitat de les aigües. Té un talús de sedimentación fluvial en la vora convexa i un talús d'erosió en la cóncava (p.i. el riu Sena en La Roche-Guyon). El descens del nivell del caixer ha aïllat els antics talussos tallats per les aigües del riu quan el nivell era molt més alt. Com a resulta llògic, en descendir el nivell del caixer, els talussos antics composts per creta i atres minerals i roques sedimentàries del Mesozoico, han quedat completament inactius i ya les aigües, inclús en els seus nivells màxims, han deixat d'acostar-se a abdós talussos

En sentit estricte, no es tracta d'un verdader meandre encaixat, sino d'un meandre divagante en les vores estabilisades, be siga per raons naturals (per eixemple, per l'existència d'una elevació natural del relleu que el propi riu té que rodejar) o per raons humanes (per l'estabilisació dels caixers per a evitar les inundacions).

Meandre de vall o profundisat

En un meandre de vall (que és el verdader meandre ancajado), no existix un moviment lateral en efectes importants (p.i. el el riu Tajo, en Toledo), el Xúquer en Alarcón, el Cabriel en casi tot el seu caixer o el Riu Tarn en Sant-Chely-Tarn, estos dos últims representats en les imàgens. El seu orige es deu al curs divagante d'un riu en un replanell casi horisontal: en disminuir el nivell de base de dit riu, be siga per l'erosió remontante des de fòra del replanell o per l'ascens general del relleu a escala regional, les aigües del riu es veuen obligades a anar tallant en profunditat el relleu, pero en el mateix lloc a on es trobaven els meandres divagantes originals.

També existix el Meandre divagante o meandre lliure, que és el tipo més freqüent en les planures de desnivell molt escàs. S'estudia en un atre artícul (Meandre) ya que no es tracta d'un verdader meandre encaixat.

Usos dels meandres encaixats

Hoz del purgatori ric Cabriel

Vista d'Alarcón en el seu castell i embassament, en el riu Xúquer.

Turisme

Molts dels meandres encaixats s'han convertit en zones d'interés públic o turístic com a parcs naturals. Tal és el cas, en Espanya, de les Hoces del riu Cabriel, Hoces del riu Duratón, els Arribes del Duero, i en atres països, les Portes de Ferro en el Danubio, el Gran Canó del riu Colorat en els Estats Units, les Goles del Yangzi en China i molts més. En alguns casos, els meandres han servit per a establir l'ubicació d'algunes ciutats. Tal és el cas de Sant Antonio (Texas) en els Estats Units, ciutat que va ser fundada per misionero espanyols i pobladors d'orige canari, en 1731. Els numerosos meandres del riu Sant Antonio varen obligar als primers habitants d'orige espanyol a construir numerosos ponts, lo que es va convertir en un atractiu de la ciutat. Este fet es descriu en un dels contes de O. Henry de la colecció titulada "Cor de l'Oest".

Energia hidroelèctrica

L'embassament d'Alarcón en el riu Xúquer és un bon eixemple d'este tipo d'usos.

Vore també

• Meandre (geomorfología)
• Meandre abandonat
• Riu Menderes
• Riu Tarn
• Canó