Socavación

Archiu:Puente dañado por el Fenómeno El Niño en la Costa Peruana.png

Socavación dels pilars d'un pont.

Archiu:Erosión en la carretera al fondo del valle.png

Socavación en la marge d'un riu.

Es denomina socavación a l'excavació profunda causada pel aigua. Un dels tipos d'erosió hídrica, pugues deure's a l'embat de les onas contra un penya-segat, als molas de l'aigua, especialment allí a on troba algun obstàcul la corrent, i al contacte en les màrgens de les corrents que han segut desviades pels llits sinuosos. En este últim cas és més ràpida en la primera fase de les avingudes. La socavación provoca la reculada de les cascadas i dels penya-segats que, en ser privats de respal en la seua base, es van desplomant progressivament. També representa un paper essencial en la formació i migració dels meandres.

Tipos

Es poden distinguir dos tipos de socavación:

• La socavación general; i,
• La socavación localisada.

Socavación general

La socavación general és un fenomen de llarc determini, que podríem cridar natural, es dona en la part alta de les conques hidrogràfiques, a on la pendent del talweg és elevada. Com a conseqüència, la velocitat de l'aigua i la capacitat d'arrastre de la corrent és elevada. En la mida que el fluix arrastra més material, el fluix alcança ràpidament la seua capacitat potencial d'arrastre, el mateix que és funció de la velocitat. En eixe punt ya no produïx socavación, la secció, màrgens i fondo són estables. A mida que s'alvança en el curs del riu o riera, la pendent disminuïx, conseqüentment disminuïx la velocitat, i la corrent deposita el material que transportava.

Socavación localisada

Els casos més típics de socavación localisada són:

• Al peu d'un talús, lo que podrà provocar la seua solsida, si no es prenen mides;
• Al voltant dels pilars, o baix de la fonamentació de la capçalera d'un pont, podent provocar la caiguda del mateix.
• Immediatament aigües avall d'un embassament. En efecte, l'embassament reté casi la totalitat del transport sòlit del riu, aixina, l'aigua que és descarregada aigües avall de la represa està casi totalment lliure de sediment, tenint per lo tant una capacitat de socavación considerable.

Socavación en pilars

Este és un tipo de socavación que consistix en l'excavació de material que es troba al voltant dels pilars d'un pont, lo que pot aplegar (de ser el cas) al colapse de l'estructura. Entre les fòrmules més conegudes per a la predicció de profunditat de socavación al voltant de pilars cimentat sobre llits arenencs, estan les de el HEC-18 (Circular d'Ingenieria Hidràulica del FHWA i la de el FDOT (Departament de Transport de Florida), per mig d'anàlisis de data s'ha pogut observar que cada una d'estes fòrmules tenen un determinat ranc d'aplicació; és dir, rancs a on el valor de la socavación prevista s'acosta més a de la calculada.

Falles en ponts

En una estadística realisada en 1976, sobre les causes de fallo o trencament de 143 ponts en tot lo món, va resultar:

• 1 fallo per corrosió,
• 4 a la fatiga dels materials,
• 4 al vent,
• 5 a un disseny estructural inadequat,
• 11 a terremots,
• 12 a un procediment inadequat de construcció,
• 14 fallos varen ser per sobrecàrrega o impacte d'embarcacions,
• 22 per materials defectuosos i finalment
• 70 fallos varen ser causats per riuades (dels quals 66 varen ser deguts a la socavación, 46% del total).

Açò mostra que els aspectes hidràulics són fonamentals en els ponts; un bon coneiximent d'estos aspectes farà el pont més segur i barat.